Featured Video Play Icon

La revista nord-americana Vice ha publicat la primera entrevista amb els membres de la banda californiana Eagles of Death Metal després del sagnant atac armat a la sala de concerts Bataclan de París, el 13 de novembre, que va acabar amb 89 persones mortes. El guitarrista Eden Galindo, el cantant Jesse Hughes, el baterista Julian Dorio i el baixista Matt McJunkins hi expliquen en detall els fets que van viure dins la sala, com van escapar-se dels atacants i com els ha afectat l’atemptat.

La banda va reaccionar amb força rapidesa, recorden, perquè amb els primers trets van sospitar que alguna no anava bé: ‘Som un grup de rock que fem soroll a l’escenari i els primers trets van sonar tan forts que em va xocar i em vaig adonar immediatament que alguna cosa no rutllava’, diu Dorio.

A més, un membre del seu equip que havia vist de cara els assaltants al fons de la sala va cridar-los que fugissin de l’escenari per la porta als camerinos. Galindo, Hughes i Dorio van baixar per unes escales i, malgrat topar-se amb un dels atacants en un moment, van poder abandonar la sala per una sortida lateral. De la fugida, recorden que ‘la majoria de la gent no sabia què fer’.

L’escapada no va ser tan fàcil per al baixista Matt McJunkins, que no va seguir la resta del grup. Quan va començar el tiroteig va enretirar-se cap a una banda de l’escenari allunyada de la sortida cap als camerinos. Tot i plantejar-se de creuar corrents l’escenari, al final es va tancar amb gent del públic en una habitació pròxima. Van col·locar cadires a la porta per a blocar-la i van esperar: ‘El so dels trets cada vegada s’acostava més. Va durar entre deu i quinze minuts. No s’aturava’, rememora: ‘I aleshores va parar i ens vam alleujar, però tot seguit van reprendre els trets.’ I finalment una explosió va fer trontollar tota la sala: un dels atacants s’havia fet explotar.

En l’entrevista, els co-fundadors de la banda Hughes i Josh Homme parlen del futur d’Eagles of Death Metal. D’entrada diuen que els agradaria ser la primera banda que toqui al Bataclan quan reobri la porta: ‘Vull tornar-hi i viure’, diu Hughes, que recorda emocionat l’heroïcitat de molta gent que va posar en perill la seva vida o va morir ajudant els altres. Com Nick Alexander, que venia marxandatge de la banda: ‘Representem els fans que no se’n van sortir, la gent que no se’n va escapar.’ ‘Tocar cada vespre i veure les cares somrients de la gent, això és el que ens fa tirar endavant’, comenta el baixista McJunkins, que afegeix: ‘Però no volem deixar d’escoltar la gent i les seves històries. Tothom qui vulgui acostar-se’ns, sempre serà benvingut.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb