11.05.2026 - 19:50
“Les dades mostren la resiliència del consum malgrat els nombrosos conflictes geopolítics, que causen molta inquietud en el món empresarial per la manera com poden afectar l’economia en un futur. Però, de moment, tenim la millor xifra agregada de creixement mensual del comerç detallista de tot l’any 2026, amb bons resultats en restauració, lleure, automoció i alimentació”, explica el president de Comertia, Ignasi Pietx. El conjunt de sectors d’activitat i establiments adherits a l’associació presenta una mitjana de creixement monetari de vendes del 7,2%, durant l’abril, respecte del mateix mes de l’any anterior. La Setmana Santa del 2025 es va escaure en el mateix mes, cosa que fa comparables les dades.
De totes maneres, no tot són flors i violes. Els socis de Comertia s’exclamen del fort absentisme que han de suportar i també del fet que les seves despeses de gestió globals han augmentat de mitjana d’un 4,3% des que va començar la guerra del Llevant. Posen èmfasi en l’encariment de la logística i el transport i els costs de la cadena de subministrament, que pugen entre un 5% i un 6%.
L’evolució positiva del consum de l’abril em serveix per a ressaltar que, tot i que hi ha moltes incerteses en el món empresarial, sembla que, en el dia a dia, les coses no van tan malament per al consumidor, com es podria pensar veient les notícies negatives que apareixen als mitjans de comunicació. Aquesta mateixa reflexió es pot fer veient l’avanç, que vam saber divendres, del creixement de l’economia catalana el primer trimestre, que ha estat, segons l’Idescat, d’un 2,9% interanual, en contrast amb el 2,7% espanyol i de l’1% de la UE. La dada és molt bona, en aquests moments, tot comptant amb l’augment de la població, que continua essent més alt que a Europa i que en aquest període ha estat de l’1,1%.
En termes intertrimestrals, on es reflecteix amb més rigor el ritme real d’activitat, la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,6%, la mateixa que l’espanyola i cinc dècimes superior a la de la UE (0,1%). Dit això, cal veure l’altra cara de la moneda: al mateix temps, hi ha una certa desacceleració respecte dels dos trimestres anteriors, quan va pujar a ritmes del 0,8% i del 0,9%. De fet, el fenomen ja es va notar en la debilitat registrada en el mercat laboral, amb l’EPA del primer trimestre (vegeu la Píndola del 28 d’abril).
Això fa que tots els grans sectors d’activitat mantinguin taxes positives, en termes interanuals, però de menys intensitat que el trimestre anterior, tret dels serveis, on presenten un 3,7%, vuit dècimes superior a la del quart trimestre del 2025. Segons l’Idescat, en els indicadors d’activitat dels serveis, les branques que més han contribuït a aquest creixement són l’hoteleria i la restauració, les activitats de programació i consultoria informàtica i el comerç al detall.
Quant a la indústria, assoleix una taxa interanual del 0,6%, sis dècimes menys que la del trimestre anterior (1,2%), però millorant clarament en l’activitat trimestral (ha estat del 0,8% i venia del 0%). Les branques que més han contribuït al creixement industrial, segons els indicadors de producció, són la indústria farmacèutica, la fabricació de maquinària i equips, i la indústria de reparació de màquines. L’activitat de la construcció mostra una taxa de variació d’un 5,4%, un punt i vuit dècimes inferior a la del darrer trimestre (7,2%). Finalment, l’agricultura registra una variació interanual de l’1,2%, després de taxes positives força elevades durant el 2025.
A mi em sembla una molt bona notícia el creixement registrat per l’economia catalana durant el primer trimestre. Demostra una resiliència encomiable, malgrat la desacceleració envers els dos trimestres anteriors. Ara, veient el panorama mundial i les revisions a la baixa que es fan arreu dels països desenvolupats, és lògic que aquí també es freni l’optimisme que poden indicar les xifres i es reconsiderin les previsions del 2026.
La setmana passada, la Generalitat i la Cambra de Comerç van fer públics sengles rectificacions a la baixa de les previsions de creixement per a enguany. Segons el Departament d’Economia i Finances, l’economia catalana creixerà d’un 2,3% el 2026 (dues dècimes menys que l’estimació anterior), en línia amb la resta de l’estat espanyol. És un creixement notable que recull la suma de dues tendències contraposades: d’una banda, el context actual d’incertesa geopolítica i comercial, amb el focus en el conflicte bèl·lic de l’Iran i l’augment de la inflació; i, d’una altra, la inèrcia positiva del 2025, en què l’economia va créixer d’un 2,7%, per sobre de les previsions inicials.
L’endemà de la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’equip d’AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, revisava a la baixa la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2026, també de dues dècimes, fins a un 2,2%. “L’impacte que tingui la guerra de l’Iran sobre la nostra economia dependrà de la durada i la intensitat de la inflació energètica i la seva transmissió a uns altres productes”, diu l’informe.
Comparant l’impacte actual amb el que vam tenir en la guerra d’Ucraïna, és menys pessimista: “Avui hi ha una situació de més fortalesa a Catalunya, a causa de dos factors: menor dependència energètica, gràcies a un pes més elevat de les renovables, i una diversificació més gran de les importacions de petroli i gas natural.” I, en concret, fa un apart amb el turisme, en què destaca: “El context geopolític ens podria afavorir per les tensions en uns altres mercats competidors, si bé només en la mesura en què no es produeixin limitacions de l’activitat aèria per manca de querosè i que l’augment dels preus del transport no redueixi en excés la demanda.”
Crec que les dues revisions a la baixa són molt oportunes i els arguments que presenten són de lògica pura. En destacaria que no tenen una afectació gaire negativa, i això és important, perquè vol dir que ambdues institucions mantenen un pessimisme moderat en vista al futur, això sí, flexibilitzant sempre segons la durada de la guerra. Pensem que l’estimació quantitativa que fa la Generalitat preveu d’arribar a 350.000 milions d’euros en el PIB del 2026, cosa que, si s’acompleix, significarà una fita important en la nostra activitat històrica.
En definitiva, l’economia va força bé –ben entès que parlem de la macroeconomia–, però no hem d’oblidar que això és tan solament una condició necessària, però no suficient, perquè tots notem que estem millor. A la Píndola del 18 de febrer –”Catalunya guanya diners, però s’empobreix“– explicava el fet constatat que, malgrat unes xifres econòmiques globals bones, ens empobrim com a individus. I esmentava els indicadors clau que dibuixen un panorama molt complex per a la societat, tot i l’evolució positiva de l’economia catalana. Feien referència a la distribució de la riquesa, al poder adquisitiu, l’habitatge, la pobresa infantil, l’educació, el mercat laboral, l’evolució demogràfica, la immigració, la salut i el sistema de protecció social.
No crec que les coses hagin canviat, de llavors ençà. Per això ens hem d’alegrar per unes bones dades globals, però sense perdre de vista que la realitat de cadascú no va sempre en el mateix sentit. Cal canviar moltes coses, i això és molt complicat.
