Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’Audiència espanyola ha condemnat els dos joves bascs, Aitor Zelaia i Galder Barbado, a quatre anys de presó. El tribunal els atribueix un delicte de dipòsit d’elements per a la confecció d’aparells explosius i incendiaris. La fiscalia els demanava vuit anys de presó.

El tribunal considera provat que el 4 d’octubre de 2018 un particular va trobar a Durana un bidó de plàstic blau amagat l’any 2014 pels dos acusats. Dins hi havia diversos objectes “susceptibles de servir per la confecció d’artefactes casolans de tipus incendiari” i artefactes explosius de tipus mixt. Asseguren que en aquella zona s’hi solien emmagatzemar materials per a actes de kale borroka.

La sentència assegura que els objectes trobats tenien la finalitat de “ser col·locats a la via pública causant amb la seva explosió el corresponent temor a la població” i els atribueix als dos condemnats perquè “es van obtenir diverses evidències amb quatre empremtes positives i una resta biològica”.

Durant el judici, els acusats van ser preguntats per la seva relació amb l’esquerra abertzale, i ells van contestar que s’hi emmarcaven ideològicament en tant que aposten per les vies exclusivament pacífiques. El tribunal ha considerat, però, que les troballes “en l’ocultació de les quals van participar els acusats no responen al que preconitzen”. També consideren que els materials trobats servirien per a fer actes de sabotatge “amb el mateix objectiu que presidia l’activitat d’ETA, amb l’alteració de la pau pública o l’atemoriment ciutadà, fins i tot quan s’hagi considerat un terrorisme de baixa intensitat”.

Entre els elements que han format part de la investigació i són esmentats a la sentència, s’hi troba una motxilla que tenia material que els joves van defensar que era per a un torn de seguretat en un festival de música –guants, walkies, cinta d’embalatge…– i una samarreta amb el lema “Etxerat”.

La presidenta del tribunal, la magistrada Ángela Murillo, és qui va presidir el tribunal que va jutjar Arnaldo Otegi. El Tribunal Europeu de Drets humans va anul·lar la condemna perquè va considerar vulnerat el dret d’Otegi i els altres condemnats de tenir un jutge imparcial. Murillo va demanar a Otegi si condemnava el terrorisme d’ETA i, arran de la seva negativa a respondre, la magistrada va dir: “Ja sabia que no em respondria aquesta pregunta”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.