‘On són les dones? Doncs liderant per innovar, arriscar i desplegar el país!’ El missatge, el va publicar Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) quan es va fer públic que seria candidata a la batllia de Mataró, i bé hauria pogut repiular-se ella mateixa aquest cap de setmana. Des de diumenge, és la vice-presidenta del PDECat, i això que pràcticament és una nouvinguda en la política institucional. En tres anys, la trajectòria ha estat la següent: regidora a Cardedeu, diputada com a independent a Madrid, afiliada del PDECat i vice-presidenta del partit. Abans, activista del moviment contra els peatges #NoVullPagar, membre de la junta del Cercle Català de Negocis, de l’Associació d’empresaris de gèneres de punt de Mataró i comarca i del clúster Tèxtil Moda Catalunya. Seguint la tradició tèxtil familiar, Nogueras és copropietària d’una empresa que fabrica i comercialitza fils.

Pocs mesos després d’assumir l’acta com a regidora a Cardedeu, Jordi Turull va citar-la al despatx i, sense embuts, li va llançar la pregunta: ‘Voldries anar a les llistes per Convergència, el desembre?’ Havia de ser ell –el polític que li va fer canviar la concepció negativa que tenia de la política– qui li fes la proposta. I va acceptar-la.

Al seu bloc, ja desactualitzat, va escriure un article explicant les primeres setmanes al congrés espanyol. Ella pensava que la feina d’un polític era comoditat, interessos i prepotència a canvi d’un bon sou, poca feina i luxes. I en alguns casos era així, però no en el seu. En menys d’un mes com a diputada, es va abocar a les tasques com a representant pública i entre la feina parlamentària i els actes al territori li faltaven hores per a ella mateixa. Nogueras explica una anècdota que il·lustra la il·lusió amb què va assumir l’acta de diputada:

«I aleshores, un dia et trobes un conegut. Li preguntes que com li va la feina, com està la família… I et contesta que segurament tu estàs millor. I t’ho afirma perquè es pensa que ingresses milers i milers d’euros a final de mes per no fotre res. I tu, més mal alimentada que mai, amb unes bosses als ulls de pam i mig, amb més cabells blancs que mai, més esgotada que mai, contestes: ‘Doncs, segurament’, però no precisament perquè tinguis milers d’euros al banc, que no és pas el cas, sinó perquè ets feliç fent aquesta feina. Dius adéu al conegut enganyat i continues pencant.»

A Madrid, hi va arribar de la mà de Quico Homs, però quan va ser inhabilitat per posar urnes el 9-N –consulta en què Nogueras va fer de voluntària–, el pes del PDECat va passar a Carlos Campuzano i Jordi Xuclà. Un tàndem pascalista que ha quedat fora de joc després de l’assemblea que ha significat la sortida de Marta Pascal de l’executiva del partit i que ara haurà de cedir el lideratge a Nogueras. En la primera entrevista com a vice-presidenta del partit, ja ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que d’ara endavant tindrà més difícil d’aconseguir el suport de la formació. Justament, el caràcter del PDECat al congrés espanyol, arrenglerat en la línia moderada que representa Pascal, és una de les qüestions que més debat intern va generar a l’assemblea i que va acabar amb l’aprovació d’una esmena que demana de blocar l’agenda política de Sánchez si la repressió continua.

Tot i que el lideratge polític el portaven Campuzano i Xuclà, el mediàtic sempre ha estat de Nogueras. L’ara vice-presidenta es va estrenar com a tertuliana al programa ‘La Rambla’ de Betevé, però més tard va fer el salt a Madrid i va començar a trepitjar els platós de la Sexta, on periòdicament és convidada per ser l’espàrring independentista de la brunette mediàtica de Francisco Marhuenda, Eduardo Inda i companyia.

Els desafiaments que l’esperen en la seva nova tasca no són fàcils: recosir un PDECat que ha quedat tocat per la tensió congressual, ser la veu de Puigdemont a Madrid i fer caminar el partit cap a la confluència amb la Crida Nacional per la República. Una responsabilitat inimaginable fa tres anys.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.