Imatge d'Israa al-Ghomgham quan era petita. L'única fotografia disponible de l'activista

La fiscalia de l’Aràbia Saudita demana la pena de mort d’Israa al-Ghomgham, activista defensora dels drets humans. Si la sentència s’executa, serà la primera dona saudita a qui s’aplicarà la pena capital per motius polítics. El seu delicte és haver participat en manifestacions pacífiques per demanar la fi de la discriminació del règim contra la minoria xiïta i la llibertat dels presos de consciència. El 28 d’octubre el jutjat haurà de ratificar o denegar la condemna.

Dilluns va córrer per la xarxa que ja havia estat executada, però era una notícia falsa.

Al-Ghomgham va ser arrestada el 2015 per ‘activitats antiestablishment’. D’aleshores ençà, ha passat trenta-dos mesos detinguda, sense poder comptar amb la defensa de cap advocat.

El seu futur és ara a les mans del tribunal penal especialitzat de Riad, encarregat del cas. Aquest tribunal és el que va dictar el novembre de 2017 la implantació de la polèmica llei contra el terrorisme, que penalitza fins amb deu anys de presó els insults al rei o a la família reial i amb penes de mort ‘els actes de terrorisme’. L’Organització Saudita Europea pels Drets Humans (ESOHR) descriu aquest tribunal com ‘un organisme totalment parcial, controlat pel rei’. ‘Les seves sentències ja són dictades abans del judici, sempre en consonància amb el discurs oficial de l’estat’, deia un informe publicat la setmana passada per aquesta organització. Però aquest document ha estat eliminat de la xarxa i només en resta la referència que en van fer alguns mitjans.

Qui és al-Ghomgham?
Israa al-Ghomgham és originària de la ciutat portuària de Qatif, a la província Est de l’Aràbia Saudita, on hi ha una forta presència de musulmans xiïtes i que durant les Primaveres Àrabs del 2011 i del 2012 va esdevenir un dels principals focus de protestes i de repressió i violència: van ser assassinats o arrestats milers d’activistes. Fou aleshores, també, quan el nom d’Israa al-Ghomgham va situar-se sota el focus de les forces governamentals, com a participant i activista en les protestes.

És coneguda per haver alçat la veu i haver-se manifestat de manera pacífica a favor dels drets de les dones, haver denunciat la persecució dels xiïtes a l’Aràbia Saudita i haver criticat el règim del rei Mohammed bin Salman. La decisió de la fiscalia ha alertat els defensors dels drets humans i ha encès la xarxa. Així i tot, també han aparegut missatges que defensen la sentència.

Pena de mort: seixanta-cinc executats el 2018
No hi ha xifres oficials de persones executades pel règim saudita. Segons el Centre Cornell sobre la pena de mort, fins el 15 d’agost l’estat havia assassinat, pel cap baix, seixanta-cinc persones. Tanmateix, segons un recompte de l’Agència de Premsa Francesa (AFP), fins el 17 de juliol el nombre d’executats per l’estat s’enfila a setanta-tres. Amnistia Internacional denuncia que el nombre real de sentències a mort és probablement molt superior al nombre d’execucions conegudes.

Tampoc no es pot confirmar el nombre de persones que hi ha al corredor de la mort, a causa de la manca de xifres oficials. L’ESOHR assegura que, pel cap baix, a hores d’ara hi ha cinquanta-una persones esperant de ser executades. D’aquests, vuit eren menors d’edat quan els van detenir o quan van cometre el crim que els imputen.

Els tribunals saudites imposen la pena de mort per delictes relacionats amb el tràfic de drogues o per conductes com ‘bruixeria’ o ‘adulteri’.

Segons Amnistia Internacional (AI), els tribunals saudites imposen la pena de mort per diversos delictes, com els relacionats amb el tràfic de drogues, o per conductes que segons les normes internacionals no haurien de ser penalitzades, com ara ‘bruixeria’ o ‘adulteri’. ‘Moltes persones van ser condemnades a mort en judicis injustos davant tribunals que les van declarar culpables sense investigar adequadament les denúncies –diu l’organització–. Les confessions dels acusats són obtingudes mitjançant la coacció i la tortura.’ A més, en general, les autoritats no informen les famílies dels condemnats que seran executats imminentment ni tan sols després.

Amnistia Internacional diu que l’Aràbia Saudita és el tercer país del món en nombre d’execucions per any, darrere la Xina i l’Iran. El 2017 s’hi van assassinar gairebé cent cinquanta individus.

Els drets de les dones, pràcticament inexistents
Israa al-Ghomgham és defensora dels drets de les dones en un país en què tenen una manca de drets dramàtica. Les dones necessiten una autorització d’un home tutor –pare, espòs, germà o fill– per matricular-se en un centre d’ensenyament superior, cercar feina, viatjar o casar-se. Tampoc no reben la protecció adequada contra la violència sexual ni cap mena de violència contra la seva condició de dones, tal com denuncia Amnistia Internacional.

Les dones necessiten una autorització d’un home tutor –pare, espòs, germà o fill– per matricular-se en un centre d’ensenyament superior, cercar feina, viatjar o casar-se

Tot i aquesta situació, l’Aràbia Saudita forma part de la Comissió dels Drets de les Dones de Nacions Unides d’ençà de l’abril del 2017, i de l’entitat per a la Igualtat de Gènere i l’Apoderament de les Dones, també de les Nacions Unides, d’ençà de l’abril d’enguany.

Com és que l’Aràbia Saudita forma part dels organismes de l’ONU? També se’n fan creus els activistes dels drets humans. ‘El país aquests últims anys ha fet canvis marginals en l’àmbit dels drets de les dones, principalment en l’accés a l’educació superior i al mercat laboral’, diu Adam Coogle, investigador sobre l’Orient Mitjà, en un article publicat per Human Rights Watch. ‘Però aquests canvis –afegeix– han estat obstaculitzats o fins i tot anul·lats perquè les autoritats han permès que el sistema de tutela masculina continuï essent intocable, de manera que els homes continuen controlant la vida de les dones.’

Un d’aquests canvis marginals és la despenalització de la conducció de les dones. El 24 de juny, per primera vegada en la història del regne, les dones van poder conduir legalment. Però el procés tampoc no fou exempt de polèmica: poques setmanes abans el règim havia detingut quatre activistes que havien capitanejat les campanyes a favor del dret de conduir de les dones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb