25.02.2018 - 16:09
|
Actualització: 25.02.2018 - 18:15
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprovat el nou full de ruta, en què insta el govern a construir la República que es va declarar el 27 d’octubre com a garant real de drets civils i socials enfront de la involució democràtica i l’onada repressiva de l’estat espanyol. Aquesta república, a més, ha de tenir poder efectiu i ser totalment independent. Ho ha aprovat l’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’entitat al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. La considerable xifra d’esmenes a l’articulat ‒cent setze‒ ha fet que l’acte s’allargués dues hores segons que era previst.
La resolució considera que s’ha de construir la República posant èmfasi en el finançament i control de la hisenda catalana i en una judicatura i fiscalia ‘imparcials i al servei de la societat catalana’. El nou text preveu que les institucions catalanes controlin les forces d’ordre per garantir la seguretat de la ciutadania en tota mena de circumstàncies. D’altra banda, l’AGO ha aprovat que les eleccions per escollir el nou secretariat se celebrin el 17 de març.
El full de ruta consensuat demana també de potenciar el debat necessari per consolidar la República, engegar un procés constituent que culmini en unes eleccions, participar en la confecció de la constitució catalana i ratificar-la en un referèndum. Totes aquestes fases s’han de fer ‘pas a pas però sense dilacions’.
Ja que cal potenciar la ‘unitat d’acció’ de l’independentisme i la seva base social, s’ha considerat necessari aprofundir la col·laboració amb el món local i la coordinació entre els moviments sobiranistes, l’única ‘garantia de la consolidació de la república’. També apunta que es precisa d’una llei electoral catalana pròpia i que, atesa la deriva autoritària de l’estat espanyol, no es pot deixar de cercar suport internacional per tal que es reconegui el dret d’autodeterminació exercit l’1-O.
Sobre els partits polítics, considera que caldrà conscienciar-los i instar-los a reorganitzar-se per assegurar que els dirigents, membres del govern i diputats ‘no es trobin en una situació personal que els generi un conflicte d’interessos que impedeixi la defensa nítida i incondicionada de la República’.
El full de ruta estableix que ha arribat el moment que la ciutadania agafi el pes de la construcció del nou estat. Per això cal que l’ANC mantingui la seva sobirania sense doblegar-se a la voluntat dels partits polítics, tirant endavant totes les accions que consideri necessàries, encara que no aconsegueixin el ple suport polític. S’ha optat, doncs, per reforçar i preservar-ne la independència com a ‘garantia d’una transversalitat clau en el compromís i la mobilització de la societat’.
Ara, asseguren que la ‘transversalitat no vol dir neutralitat’ i consideren que han de ‘seguir essent l’entitat de referència de la societat civil per assolir la independència’. No ha prosperat, però, una esmena que demanava que els membres del secretariat nacional signessin el compromís de no formar part d’una llista electoral fins un any després de deixar el càrrec.
Restitució del govern legítim i retirada del 155
Al full de ruta també es reclama una coordinació eficaç per revertir el 155, restituir el govern legítim i les seves estructures, recuperar del control de les finances, alliberar els presos polítics, fer retornar els exiliats, tancar totes les causes judicials obertes i defensar la República. Per això es faran mobilitzacions pacífiques i accions mediàtiques ‘que no només siguin de protesta’.
Els empresonats –Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn–, els qui es troben a Bèlgica –Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret– i a Suïssa –Anna Gabriel– han estat presents a l’assemblea amb una fotografia a la primera fila de cadires del pavelló de la Mar Bella. En diversos moments s’han sentit crits de ‘llibertat’.
En l’àmbit jurídic, el document final estableix que cal respondre a l’ofensiva judicial de l’estat espanyol ‘amb una escalada judicial provinent de la societat civil’, més enllà de les protestes al carrer. Per això estableix que l’entitat ha d’iniciar contactes amb més entitats i actors per tal de denunciar als tribunals espanyols i internacionals cadascuna de les ingerències o atacs rebuts de Madrid.
Durant l’assemblea s’han votat dues esmenes a la totalitat que no han prosperat, una de les quals apuntava a la dissolució de l’entitat si no hi havia una estratègia i una tàctica pròpies no supeditades a interessos aliens de l’independentisme.
L’acte ha finalitzat amb un record als presos que ha comptat amb la participació d’alguns familiars a l’escenari. Susana Barreda, dona de Jordi Sánchez, ha parlat en nom d’ells i ha agraït les mostres de suport rebudes. Pel que fa a la representació política, s’hi ha pogut veure Jordi Turull (PDECat), Elsa Artadi (JxCat), Isaac Peraire i Carme Forcadell (ERC) i Carles Riera (CUP), entre més.
