Lamela denega per tercera vegada l’alliberament de Sandro Rosell, que porta més de tres-cents dies a Soto del Real

  • La magistrada de l'Audiència espanyola veu diversos indicis d'emblanquiment de capitals, risc de fugida i de reiteració delictiva

VilaWeb
Redacció
17.04.2018 - 18:14
Actualització: 17.04.2018 - 18:26

La magistrada de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha denegat per tercera vegada l’excarceració de l’ex-president del Barça Sandro Rosell, empresonat a Soto del Real des de finals de maig de l’any passat. Lamela considera que hi ha prou indicis per acusar Rosell i el seu soci Joan Besolí de pertinença a organització criminal i emblanquiment de capitals per un presumpte contracte fraudulent amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), que hi ha risc de fugida perquè té béns i fons a l’estranger i contactes a Dubai o Tailàndia, i risc de reiteració delictiva perquè manté un entramat societari a Hong Kong.

En una nova interlocutòria, la magistrada diu que la CBF potser no té caràcter públic però sí un ‘evident interès públic’. També considera que aquesta entitat sí que hauria deixat de guanyar diners amb el contracte del 2006 amb l’empresa de Rosell, ISE, ja que Rosell i Besolí es van embutxacar gran quantitat de fons. A més a més, recorda que encara s’està pendent que les autoritats brasileres confirmin si investiguen per fets similars l’ex-president de la CBF Ricardo Teixeira.

Lamela també afirma, contradient les defenses, que no cal demostrar un delicte previ al de l’emblanquiment de capitals per condemnar per aquest segon delicte. Sobre el risc de fugida, diu que Besolí té tot el seu patrimoni fora de l’estat i és andorrà, recordant que aquest país no extradeix els seus ciutadans. De Rosell diu que podria tenir influència per viure a Tailàndia o Dubai, a més de facilitat per viatjar i viure temporalment en llocs de tot el món, posseint ‘una gran fortuna, comptes, béns i negocis fora d’Espanya’.

Així mateix, recorda que el gener del 2017 va crear una societat a Hong Kong per realitzar un projecte entre el 2017 i 2022 que li permetria cobrar 3,5 milions d’euros anuals a través d’un compte d’un banc qatarià. Sobre el risc de reiteració delictiva, Lamela diu que els investigats ‘operaven dins d’un grup organitzat format per persones investigades en països com Estats Units, Andorra o Suïssa, i que també s’estan investigant activitats similars al Brasil. Per això, considera que l’acció dels investigats no va ser única, sinó que es va portar a terme a través d’una sèrie d’actuacions realitzades al llarg del temps de forma meditada i perfectament preparada i organitzada, mitjançant la creació d’un entramat de societats per fer desaparèixer el rastre de les quantioses sumes de diners il·lícitament obtingudes; això revela una dinàmica que podria valorar-se com a pròpia d’una actuació que no va sorgir de manera circumstancial o ocasional, ja que es desenvolupava de manera organitzada i durant un llarg període’.

Per últim, la magistrada diu que la instrucció ha estat llarga per la seva complexitat, amb comissions rogatòries a l’estranger, una videoconferència amb Romario i l’ànàlisi de nombrosa documentació econòmica. Però assegura que ja s’està arribant al final de la investigació, i per això ara no convé deixar en llibertat provisional aquests dos investigats.

En el seu recurs, la defensa de Rosell i Besolí al·legaven que des del passat desembre han aparegut dades i informacions que desfigurarien alguns dels indicis contra els seus clients, com el suposat “fals informe” de l’exjugador del Barça i polític brasiler Romario, que la CBF és una entitat privada i que no va perdre diners en els contractes amb Rosell i que no hi ha cap investigació judicial obert al Brasil contra l’ex-president de la CBF Ricardo Teixeira i Rosell pel contracte del 2006.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any