L’ambigüitat del PSOE és la trampa essencial de la transició

«No va ser fins a l'enfrontament amb els republicans catalans ara fa un any que el PSOE, al parlament de Catalunya i signant el 155 a Madrid, es va presentar obertament coalitzat amb el  PP i Ciutadans i bel·ligerant contra els altres, en bàndols ben separats»

Vicent Partal
24.10.2018 - 05:58
Actualització: 24.10.2018 - 07:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir el PSOE va votar amb el PP i Ciutadans dues vegades al congrés espanyol. A la mesa tots tres grups es van posar d’acord, contra els altres, per impedir que el parlament espanyol investigàs les activitats de Juan Carlos de Borbó. I al ple, PP i PSOE, amb l’abstenció de Ciutadans i PNB, es van oposar a prohibir que Espanya venga armes a l’Aràbia Saudita, tal com ja fan la major part dels grans estats europeus.

Aquestes dues actuacions no són cap anècdota aïllada. Quan es toca l’essència del règim postfranquista, sempre que es toca l’essència del règim, el PSOE passa a l’altre costat i vota, invariablement i sense complexos, amb el PP i Ciutadans. Vegem-ne més exemples.

Aquest mes mateix, els tres partits van votar junts també la transposició de la directiva europea de mercats financers. Al setembre PP, Ciutadans i PSOE van votar plegats perquè s’impedís d’investigar l’amant de Juan Carlos de Borbó, van acordar la reforma ràpida de la constitució per a canviar la política d’aforaments –es posaren d’acord que el seu rei (quina obsessió!) i els policies mantinguessen els privilegis– i van entrar una esmena conjunta a la llei de propietat intel·lectual que farà possible que el govern tanque webs sense autorització judicial. Sempre contra el vot dels altres partits.

I si mirem coses que varen passar abans de l’estiu, per limitar la llista al 2018, encara hi trobem més coincidències ben suggeridores. Al maig PSOE, PP i Ciutadans van votar plegats, contra tots els altres, per impedir la creació d’una comissió d’investigació de les festes de Sant Fermí del 1978, quan la policia va entrar engegant trets dins la plaça i amb ordres explícites de disparar a matar. Resulta que aquesta comissió d’investigació la reclamaven el 93% dels diputats forals de Navarra, entre els quals els diputats del PSOE, partit que no té cap mania a votar que sí a Pamplona i que no a Madrid.

I, en consonància amb això, el mes de març PSOE, PP i Ciutadans tornaven a coincidir contra tots els altres per a refusar la reforma de la llei d’amnistia del 1977, que de fet és una llei de punt final que permet als criminals franquistes de fugir de la persecució, per exemple, de la justícia argentina.

Crec que és un patró ben clar i que s’explica tot sol. Quan algú prova de fer trontollar els grans pilars que sostenen el règim –fins i tot si són enterrats en la nit franquista més profunda–, el PSOE tanca files marcialment amb el PP i Ciutadans. Tant si són pilars polítics com pilars econòmics. Supose que tan sols cal recordar la infame reforma de la constitució espanyola, l’article 135, que va consagrar el pagament del deute públic com a primera obligació de l’estat. Ni Duran i Lleida –que ja és dir!– no va voler votar amb ells en aquella reforma que beneïa les polítiques europees d’austeritat i que l’esquerra va acollir anant-se’n de l’hemicicle.

El moviment dels indignats, el 15-M, va posar en circulació aquella encertada unió de sigles de ‘PPSOE’. Era la crítica més dura que s’havia sentit mai contra un partit socialista que, d’ençà del final del franquisme, s’havia dedicat sempre a mantenir el règim, aplicant-hi tota la cosmètica social necessària per a aconseguir-ho. Però no va ser fins a l’enfrontament amb els republicans catalans ara fa un any que el PSOE, al Parlament de Catalunya i signant el 155 a Madrid, es va presentar obertament coalitzat amb el PP i Ciutadans i bel·ligerant contra els altres, en bàndols ben separats. Potser és per això que Podem encara continua pensant que tenir el PSOE al govern espanyol és millor que tenir-hi el PP, mentre que a Catalunya la consciència que són, si fa no fa, els mateixos ja és majoritària. I aquesta diferència no és precisament petita i explica moltes de les coses que passen.

L’ambigüitat del PSOE, aquesta capacitat que té de ser el puntal més ferm del règim i alhora aparentar que no en forma part, és la trampa essencial de la transició, la que ha permès de mantenir l’engany a què hem estat sotmesos com a societat aquestes darreres dècades. I mentre l’esquerra espanyola i de la resta de nacions no s’allibere mentalment i a la pràctica d’aquesta trampa, com ja semblen haver fet tots els partits republicans catalans, a l’estat espanyol no podrà haver-hi cap canvi real. Com ho proven clarament les dues votacions d’ahir.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
23.10.2018  ·  22:27

Sociata, per a mi, sempre ha estat sinònim d’hipòcrita repressor.

Josep Usó
Josep Usó
23.10.2018  ·  22:29

El PSOE es va refundar, justament, per a encetar la transició. Recorde jo que en aquells temps, el partit de Felipe González i Alfonso Guerra era el “sector renovado”, mentre que el PSOE el presidia Rodolfo Llopis i es veu que era pràcticament inexistent. I en la pràctica, sempre han votat el mateix. Representen l’essència del jacobinisme espanyol i del seu règim opressor contra tot allò que poden controlar. Molt encertades, les sigles PPSOE. Com en tantes coses, Catalunya va un pas per davant i ja s’ha adonat de quin peu calcen, els polítics d’aquell partit. D’ací a poc, ja s’ho veuran la resta; però amb una mica de sort, ja no hi serem.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.10.2018  ·  22:36

Discrepo notablement en el final de l’editorial. No sembla que alguns dels partits republicans catalans s’hagin alliberat d’aquesta trampa. Al contrari, el partit que precisament se les dona de ser republicà i d’esquerres està fent tot el possible per blanquejar al PSOE, fer-nos oblidar el 155 i fer-nos creure que aquest partit és diferent del PP. Altra cosa és la consciència de la majoria dels votants catalans, que cada día tenim més clar qui ens vol fer passar gat per llebre.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.10.2018  ·  22:43

PP i PSOE han estat els darrers quaranta anys les dues cares, dures, de la mateixa moneda. La prova més clara de l’ambigüitat del Partido Español ni socialista ni obrer fou l’Otan, d’entrada no, seguit poc després del “De salida tampoco”. Ni Felipe ni els Guerra brothers enganyen ja ningú.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.10.2018  ·  23:01

Recordo perfectament quan l’any 1983 el govern espanyol (PSOE) va tancar Altos Hornos del Mediterráneo, a Sagunt, i les vagues i protestes que hi hagueren. Un company de feina, votant de bona fe del PSOE, em deia: “És que Felipe González es veu obligat a fer lo que no voldria” i jo li replicava: “Doncs que dimiteixi”. Per a mi estava clar que, malgrat totes les vagues i protestes, el PSOE estava fent tota la feina bruta que no hauria estat admesa de cap manera si hagués estat manada pel PP.
Cal recordar que justament l’any abans el PSOE havia guanyat per primera vegada les eleccions i les havia guanyades per una majoria abassegadora (202 diputats).
Ja en aquell moment estava clar per a tot aquell que ho volia veure quin era l’autèntic tarannà del Partit Socialista espanyol.

“El 4 de febrer de 1983, el Consell de Ministres va decretar el tancament de la IV Planta, amb el desmantellament dels alts forns,…”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Altos_Hornos_del_Mediterr%C3%A1neo

Francesc Macià
Francesc Macià
23.10.2018  ·  23:13

“L’ambigüitat del PSOE, aquesta capacitat que té de ser el puntal més ferm del règim i alhora aparentar que no en forma part, és la trampa essencial de la transició”.
I mira que ja va quedar clar en l’engany del “De entrada, no”, del referèndum de l’OTAN del 1986.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
23.10.2018  ·  23:34

Estic d’acord amb la Rosa Gispert i en Ramon Vilardell. Perera, El Port de Sagunt és ”l’espanya profunda” al PV. No parlen valencià ni per aclamar-se a Déu!

jaume vall
jaume vall
23.10.2018  ·  23:36

Mentrestant, n’Iceta mira pel·lícules de James Bond, balla, o pretén donar lliçons de progressisme assenyat.

Ricard Juanola
Ricard Juanola
24.10.2018  ·  01:25

darrerament he arribat a la conclusió que l’independentisme es pot dividir en dos blocs ben clars : l’un, els que saben que Espanya mai acceptarà cap tipus de diàleg ni res que pugui conduir cap a la independència de Catalunya ni ara ni mai …i el segon bloc que es pensa que són demòcrates que els podem convèncer al final que ens permetin autodeterminar-nos. Per cert que aquest segon bloc el podríem dividir entre els que realment encara creuen en els reis (literalment!) i els que saben perfectament que això no passarà mai però s’amaguen dins aquest argument perquè en el fons el que ells volen és eternitzar el procés i la seva nómina.
Si un se sent part del primer bloc té molt clar que no té cap sentit esperar més si algun dia assegurà de trencar Tant per tant més val fer-ho ara perquè acabarà passant igualment no esperem més. No perdem més temps, que hi ha gent a la presó i famílies que estan patint.
Comencem a desobeir pacíficament: A ningú se li ha ocorregut per exemple, en posar-nos tots d’acord, no en impagar si no simplement retrasar un mes el pagament dels nostres impostos…o del IVA? Us doneu una idea de la magnitud que això causaría?

Ignasi Mora
Ignasi Mora
24.10.2018  ·  01:49

Els dirigents del PSOE són uns porigosos, sobretot davant de qüestions fonamentals. Per què? Per la seua constitució mental i perquè per a ells, en definitiva, l’objectiu consisteix a aconseguir un lloc substanciós en l’administració i ser beneficiaris de tot el que això comporta –si pot ser per a tota la vida, millor, ésclar. Per això, la mediocritat en general dels dirigents del PSOE. Només cal traure el carnet del partit i anar escalant. La gent més arriscada no serà competidora dels militants psocialistes.

L’actual président del Gobierno de España pateix molta por, ja que els seus enemics dins del partit i fora del partit responen de la mateixa manera que els gossos: al detectar la por, els surt la valentia. Iel president, amb ben poc, en té massa i adopta els posicionaments dels qui li fan por.

La por desperta la valentia de l’altre

Josep Viñas
Josep Viñas
24.10.2018  ·  02:39

Amb el PSOE, ens ho hem de treure del cap, no hi haurà cap possibilitat d’entendre’ns en les coses que preocupen a Catalunya: sobirania, reconeixement de la identitat, finançament i un llarg etc. En aquest punt, el partit de Pedro Sánchez, tot i que vol aparèixer dialogant i conciliador, sempre estarà al costat del PP, C’s i tots els partits reaccionaris que tenen una inamovible idea d’Espanya.
Ens hem oblidat ja que el socialisme espanyol, actuant d’una forma antidemocràtica, va advocar per l’aplicació del 155?
Com podem acceptar que alguns polítics independentistes contemplin la possibilitat de donar suport als pressupostos de l’actual govern a Madrid?

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
24.10.2018  ·  05:00

No entenia el paper del PSOE pero la pelicula The Ghost Writer (2010) interpretada entre altres per Pierce Brosnan dona una idea inquietant al respecte.

joan rovira
joan rovira
24.10.2018  ·  06:25

De la història recent de les relacions entre Espanya i Catalunya el que més em sorprèn és que coneixent les nostres diferències, com per exemple: “La supèrbia individual (dels catalans) és a causa de la nostra ineficàcia col·lectiva. La supèrbia col·lectiva (dels espanyols) és a causa de la seva ineficàcia individual” Pasqual Maragall; no hàgim estat capaços encara de corregir.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
24.10.2018  ·  07:49

La història sempre és la prova del cotó. Si en fóssim lectors habituals no ens sorprendien algunes trajectòries i comportaments: Congrés de Suresnes (1974), “ahí empezó todo”.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.10.2018  ·  08:03

DESPRÉS DEL 78, PARLAR D’AMBIGÜITAT DEL PSOE…

Després del 78, el PSOE ha sigut el partit que ha anat més lluny en el manteniment del règim neofranquista. Desballestament de milers de llocs de treballs, entrada a l’OTAN, refugi dels “negocis” de la banca, dels corruptes, defensa de la monarquia, dels cossos repressius, dels franquistes en totes les instàncies de l’Estat (jutges, militars), de la tortura sistemàtica; creadors dels GAL, etc. Si només foren els seus vots…

Encara avui he escoltat aquella cançó d’en Pi de la Serra: “si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”…. Aquí ho deixo.

Albert Miret
Albert Miret
24.10.2018  ·  08:45

A hores d’ara, es pot dir ben clar que Espanya només té dos partits per a seguir simulant que són demòcrates. Dels dos un és el bo i constitucional i l’altre és el dolent i, per tant anticonstitucional: Aquests són l’espanyol i el català. Per entendre bé què volia dir el: “atado i bien atado” de la gran bèstia, només cal veure com quan políticament es veuen acorralats pels dolents del bàndol català, desplacen els problemes ràpidament a un poder judicial format per ells mateixos transformats en jutges de titulació fàcil (veure Juan Carlos primero), que decideixen per sobre del bé i del mal interpretant a conveniència i d’una manera il·legal una Constitució que ja va ser feta sota els fusells de l’exèrcit i amb l’únic interès de fer el feixisme inexpugnable passés el que passés. Aquest poder judicial que només depèn del rei com a cap de l’IBEX 35 –com s’acaba de demostrar amb el vergonyant tema de les hipoteques–, és elegit exclusivament pels dos partits aliats permesos pel monarca (PP i PSOE). Qui sàpiga això i continuï defensant que el PSOE és diferent i més civilitzat que el PP, o és un malvat, un idiota i no ho entén, o és un dels milions de votants vividors que mantenen a aquests dos partits al poder purament per a viure de gorra. Incloc en aquest capítol algun esbirro masoquista del bàndol dels dolents que intenta pactar amb ells que se l’estimin una mica més, mentre l’estan torturant. Pel que es refereix als pèrfids, o sigui nosaltres, és ben clar que l’única possibilitat que tenim és marxar d’aquest mal son, sols o aliats amb algun país més potent que faci prou por a la bèstia. No n’hi ha cap altre, per tant hauríem de deixar de fer la mona i el llepafils polititzat i dedicar-nos-hi al 100% abans que la bèstia se’ns mengi. Que tothom passi un bon dia si pot.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.10.2018  ·  09:10

Indignació davant els que actuen a doble cara…i no és només el sociata…
Em va saber molt greu descobrir la falsedat d’aquesta gent perquè jo me’ls creia.

LLIBERTAT!!!!!!!

Ramon Sans
Ramon Sans
24.10.2018  ·  09:15

¿Trampa esencial del psoe ? NO SOLO EL PSOE, en Catalunya ERC y Convergencia DURANTE AÑOS E INCLUSO AHORA LAVAN ESA IMAGEN y llaman de TODO a los que denuncian la MENTIRA ESPAÑOLA …

Recientemente después de aplicar el 155 , insultar , amenazar y decir que cambiaran leyes para encarcelar a más catalanes … van los de ERC Y PDCAT y votan al PSOE EN MADRID Y EMPIEZAN A INSULTAR A LOS QUE CRITICAN ESA SITUACIÓN … O EN LA EPOCA DEL GAL en Catalunya ERC Y PDCAT consideraron que no era prioritario DECIR NADA … LEY DE PARTIDOS convergencia la apoyo , torturas , asesinatos , cierres de periódicos radios , asesinatos de periodistas …etc , etc , etc SE MANTUVO EL PSOE EN SU “INDEFINICIÓN ” ‘PORQUE ERC , PDCAT …. LO AGUANTARON Y FABORECIERON.

Y LA PREGUNTA ES SI PODEMOS ESTÀ COGIENDO EL RELEVO ….Coscubiela , Rabell … y con otra cara … amable cuando nos dan las ostias pero sin decier NADA …

¿van a CAMBIAR ERC PDCAT , LA CRIDA … ????

Joan Esteve
Joan Esteve
24.10.2018  ·  09:30

Al Congrés de Suresnes (1974) varen “refundar” el PSOE español per a salvar els mobles quan Franco es moria i el seu poder també (Carrero Blanco, al cel). Si no hagués sigut pel PSOE (i el EJercito Ejpañol) no hi haguessin pogut muntar la Transición i Catalunya hagués sigut lliure a la mort del Generalisimo.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
24.10.2018  ·  09:35

Tant el PSOE, com el PP i Cs, reben instruccions del que s’ha de fer del mateix interlocutor: dels que realment manen a l’ombra i que prenen les decisions importants per preservar el sistema “atado y bien atado”. Un comité molt ben organitzat de banquers, empresaris, militars, cardenals, terratinents i aristòcrates. Els grans partits són la façana de cartopedra d’una democràcia de fireta. I els seus dirigents són els actors d’un teatre de pèssima qualitat.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.10.2018  ·  09:38

Completament d’acord. No s’hi pot afegir res més. Solament dir que el PSOE és l’equip substitud per quan el PP perd per incompetència propia., Per exemple l’actual O les mentides sobre els trens d’Atocha.

Josep Salart
Josep Salart
24.10.2018  ·  09:53

Sempre penso que a espanya hi ha gent que mana i gent que governa i governa amb les eines facilitades pels que manen.
Parlar de diferents grups en forma de partits, és una manera de distreure el personal.
Aqui, a casa, des de la transició hem patit lo que els malparits dedicats a la política varen entendre amb dos minuts. Tots anaven a la mateixa classe i al mateix pupitre, per dissimular uns cap varen tirar cap a Montserrat i els altres cap a Poblet, uns cap al PSC i els altres un invent xerucaire de collons. Uns amb en Joan Manuel i els altres amb la Nuria. Això sí tots dos controlats per la caixa, la nostra caixa.
I fins avui que encara n’hi ha que tenen la corda al coll i riuen al botxi. Prou i fem entendre cada vegade més a la gent del carrer que això ja no funciona, que som nosaltres, comuns i menys comuns.
Hem d’alliberar-nos d’aquesta esclaviutd i de la síndrome d’Estocolm, c….

Joan Begue
Joan Begue
24.10.2018  ·  10:13

La Grande y Libre des de les navegacions d’en Colón mai ha estat ni Grande ni Libre i molt menys Una.
L’expoli de les Amèriques servia per a pagar el deute de la Banca centre Europea, ja que el Gran Emperador Carles ja estava endeutat amb els Fugger, i a demés tenim que financiar el Catolicisme.
D’aquí la divisa que s’inscrivia en la moneda G. D ( Gràcia de Dios) impost religiós que deviem de pagar.
Avancem en el temps la famosa transició va estar un Pla estratègic gestat per les oligarquies europeas i vigilat per l’inteligencia americana, atentat de l’almirall C.B. disseny CIA.
Apadrinament del Felipe González a l’any 1974 a l’internacional socialista secretari i mentor Willy Brandt i possiblement Golda Meier.
Primer viatge oficial del nou a les President del Govern , Felipe GONZÁLEZ.
a Nova York per a presentar-se davant del Consell Bancari i Sionista, semblà que li van donar el full de ruta.
Govern d’Aznar apadrinament europeu i presentació social mentor el nostre ben conegut Duran i Lleida dins la Logística de la Democràcia Cristiana.
I així podríem anar desbrosant al Partit Comunista d’Espanya a Convergència d’en Jordi Pujol del que es parla ser un gestor d’una Banca Alemana amb interessos amb B.Catalana i d’orientació Sionista, com que si aquest polític també formava part de la cúpula de la Priore de Sió
Tot plegat sembla una sèrie B de quelcom TV.
Però si algú té paciència que s’entretingui a remenar l’història
Atado y bien atado, dèiem al principi.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
24.10.2018  ·  10:25

Veritats com a punys.
El PSOE és més nefast per Catalunya perquè enganya. El PP ens empeny cap a la independència perquè mostra el que vol fer.
Molt d’acord amb el Vicent.

Daniel Mir
Daniel Mir
24.10.2018  ·  10:47

PSOE: Socialistes. Els que volen ser al mig per a sentir-se protegits per tots costats. La tebior. Els que malden per ser d’esquerres però tenen por de la dreta i malden per ser de dretes però no tenen quartos. Els immobilistes. Els tasta-olletes. Els indefinits. Els mediocres. Els equidistants. Els covards. Els traïdors. Aquells de qui Jesús de Judea ja va dir, fa dos mil anys: “Als tebis els vomitaré de la boca”. Judes l’Iscariot ja ho era: anava amb Jesús i pactava amb el Sanedrí. Al socialisme el veig personificat amb l’Iceta: és aquell que no és ni si ni no sinó tot el contrari. La indefinició total.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
24.10.2018  ·  11:05

La constitució del 78 va néixer sota el soroll de sabres de la sala del costat, cert, però hem de demanar responsabilitats a Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra de que això no fos reconduït quan van gaudir d’una majoria absoluta de mes de 200 diputats.
Avui ha quedat en evidència que eren esquerra oportunista i de fireta, tots dos i tots els de PSOE gaudeixen de les portes giratories que ofereix la oligarquia econòmica monàrquica.

Per això les sigles PSOE es podrien reduir a PE, Partido espanyol, perquè de Socialista i d’Obrer els seus dirigents no en tenen res. Això si “d’espanyol mu espanyol”, per sobre de qualsevol criteri social i obrer, està farcit, com a exemple més proper tenim a Josep Borrell un dels més PPSOE de tots.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
24.10.2018  ·  12:05

He deixat de comentar a Vilaweb, un mitjà que ara pretén compensar amb spam nocturn l’arraconament a què ha forçat les opinions—potser massa punyents pel gust d’algun partit—dels seus subscriptors en tota noticia que no sigui l’editorial. En la seva línia de pensament, si bé ens regalava dies enrere dues atzagaiades contra els partits molt celebrades pels lectors, tot i que repartint per igual (no fos cas), tot just fa dos dies tornava a la seva ‘prudent’ equidistància habitual, situant Junqueras i el seu “incontestable lideratge sense el qual no es pot fer res” (sic), a l’alçada de la ‘doble’ legitimitat del president Puigdemont.

La noticia que em fa trencar de forma excepcional el silenci dels darrers mesos és la del conseller Bargalló i el seu pla d’aniquilar la immersió lingüística des del mateix govern dels que havien de defensar i activar la república catalana. I aprofito per lligar-ho amb l’editorial tot parafrasejant-ne el títol per deixar-lo de la manera com aquest mitjà mai s’atrevirà a redactar-lo: “L’ambigüitat d’ERC és la trampa essencial de l’independentisme”. Perquè una cosa és disparar contra el PSOE, el PP o C’s, amb claca garantida, i una cosa molt diferent és atrevir-se amb el govern de casa.

Molt diferent era el to de l’article de J. R. Resina de fa un parell de dies (per cert, sense opció a comentaris!), on tot i denunciar el projecte de desnacionalització d’ERC (només en relació a la nació catalana), de desidentització i residualització programada de la llengua pròpia per guanys electoralistes i de poder dins la política espanyola, es quedava curt.

Per no cansar els lectors segueixo amb el meu comentari en una entrada als blocs de Vilaweb: https://blocs.mesvilaweb.cat/udoctubre/2018/10/24/president-torra-trii-erc-o-catalunya/

Antoni López
Antoni López
24.10.2018  ·  12:13

Està clar fins a l’extrem que penso que el PSC hauria de treure’s la careta i dir-se PSOE. Potser el tamboret del sr. Iceta bellugaria massa i per això no ho fan. Esta demostrat que qualsevol partit sucursal d’un partit espanyol, no ens interessa.

Cristian Vinet
Cristian Vinet
24.10.2018  ·  12:28

(Nota lingüística: “la trampa” és castellà, en català és “el parany”)

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
24.10.2018  ·  13:00

El govern Torra ha caigut en aquest parany del diàleg socialista parat per ERC i els Comuns.
ERC porta les regnes d’aquest govern cap al penyasegat. Llàstima que ens hi estimbarem tots: el govern, els presos, els exiliats i els independentistes.

Em sento impotent com Cassandra. Perqué ningú s’en adona?

David Escobedo
David Escobedo
24.10.2018  ·  13:31

Llegeixo el següent: “[es van oposar a prohibir que Espanya venga armes a l’Aràbia Saudita] tal com ja fan la major part dels grans estats europeus”

Em pregunto quins son aquests països…he cercat informació al respecte, però no trobo cap informació en el sentit que altres països europeus hagin suspès la venda d´armes…

Alemania, França, Regne Unit, Itàlia i España formen el G5, els cinc països més poderosos en termes econòmics i militars de la UE.
Veig que França ven armes als saudis, és el number 1 europeu, i ho continua fent.
Regne Unit ven armes als saudis, i ho continua fent.
Itália fabrica armes que es vénen a Arabia Saudita, i ho continuarà fent.
Inclos l´admirada Bélgica, que és el principal fabricant d´armes lleugeres de la UE, ven armes a Arabia Saudita (va suspendre llicències al 2017, però no totes, de fet llegeixo de fonts oficials de Valonia que el 65% de les exportacions d´aquesta regió belga son a l´Arabia Saudita)

La meva pregunta o, molt més ben dit, la meva sol.licitut d´informació al sr Director perquè no sóc capaç de trobar-la tot sol, és: quin altre gran país a banda dels cinc esmentats hi ha a la UE que venga armes a Arabia Saudita i que hagi deixat de fer-ho en resposta a l´assassinat del periodista Khasoggi?

eva salas
eva salas
24.10.2018  ·  16:55

Francament sr.Partal, m’importen més aviat poc el PSC i el primo de zumosol espanyol. M’interessa més ERC i el seu conseller d’ensenyament que li ha donat, i així sense avisar, per llençar al vàter el molt valuós model d’immersió al nostre país. I a canvi ens proposa un nivell que podrà, per fi!, segregar per llengua i fer realitat així els somnis humits de C’s.

Quin país de vòmit ens quedarà més bonic.

Em censurareu, estimat Partal? O no?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes