L’ADIC del parlament diu que el secretari general hauria pogut plegar i que ningú no n’assumís el càrrec

Diuen que tot plegat 'respon a una estratègia de repressió ferotge que no podem normalitzar'

VilaWeb
Homenatge de l'ADIC del parlament a Carme Forcadell en el primer aniversari del seu empresonament. Fotografia: ACN
Redacció
16.08.2020 - 08:28
Actualització: 16.08.2020 - 10:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Assemblea de treballadors per a la defensa de les institucions catalanes (ADIC) del Parlament de Catalunya defensa que el secretari general de la cambra, Xavier Muro, hauria tingut l’opció de deixar el seu càrrec, però conservant la seva plaça de funcionari com a lletrat, abans de publicar al Butlletí oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) la resolució contra la monarquia aprovada al ple. ‘I els altres lletrats haurien tingut l’opció, personal i solidària, de no acceptar d’assumir un càrrec que d’ençà del 155 duu associat l’ofici de censor’, afegeixen. Ho exposen en un comunicat publicat en forma de fil de Twitter, on l’ADIC diu que els treballadors del parlament fan la feina ‘sota una pressió constant, sotmesos a un 155 encara operatiu, i sotmesos a amenaces reiterades de processaments penals’.

Els treballadors diuen que el secretari general del parlament, que és un càrrec de confiança nomenat per la mesa, actua com a tal a les ordres del president i de la mesa. Malgrat això, quan emet el seu assessorament jurídic, l’ha de basar -com la resta de lletrats- ‘en la imparcialitat, l’objectivitat i la llibertat de consciència’. ‘Ara bé, lògicament, en un país democràtic, un secretari general no ha de poder impedir que es publiqui cap acord aprovat vàlidament pel ple’, afegeix l’ADIC.

L’organització explica que el secretari general i més treballadors de l’administració parlamentària han rebut advertiments específics del TC espanyol, que els amenaça a encausar-los si no exerceixen un control preventiu de la constitucionalitat dels acords. Així doncs, el TC força el secretari general ‘a imposar el seu criteri jurídic personal (òbviament controvertible) per damunt de les decisions sobiranes del parlament’. ‘Així de greu’, afegeix. En veient això, l’ADIC diu: ‘Els treballadors del parlament no hauríem d’acceptar en cap cas, com a servidors públics, d’exercir un poder superior al del ple, fer una funció d’àrbitre que no ens correspon, alterar la sobirania del parlament i la voluntat popular.’

A banda, recorden que aquesta ‘laminació de la sobirania nacional’ ve de lluny, perquè ‘s’ha acceptat, d’una manera o una altra, que quedés sotmesa al poder inquisitorial del sistema judicial espanyol, i s’ha acabat consentint la conculcació del dret de representació i participació política, la suspensió de diputats, la prohibició d’investir fins a tres presidents, la despossessió de l’escó del president Torra, la censura de texts aprovats’. A més a més, denuncien l’empresonament de la presidenta Carme Forcadell, ‘jutjada per un tribunal incompetent; processada sense les garanties exigibles; condemnada per decisions col·legiades de la mesa però jutjada separadament dels altres membres de la mesa; sentenciada per no haver exercit un control previ de constitucionalitat dels textos tramitats, que com a presidenta no podia exercir; castigada no per la seva actuació parlamentària sinó pel seu lideratge cívic’.

L’ADIC acaba el comunicat afirmant que cal no oblidar ‘que tot plegat respon a una estratègia de repressió ferotge que no podem normalitzar’: ‘Vivim en un país sotmès, amb els drets fonamentals no només amenaçats sinó directament vulnerats i desprotegits, i res del que passa, al Parlament i al carrer, no es pot deslligar d’aquesta manca de llibertats.’

Llegiu ací el fil de piulets:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes