L’abús d’Espanya amb els joves d’Altsasu: 500 dies a la presó sense judici

  • Tres joves d'Altsasu fa un any i mig que són a la presó acusats de delictes de terrorisme per una baralla en un bar amb guàrdies civils de paisà

VilaWeb
Redacció
28.03.2018 - 22:00

A les cinc de la matinada del 15 d’octubre de 2016 hi va haver una baralla a l’exterior d’un bar d’Altsasu, a Navarra. Dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles van resultar ferits. Un mes després, vuit dels qui hi van participar van ser acusats de terrorisme per la fiscalia i van ser empresonats per ordre de l’Audiència espanyola. N’hi ha tres que encara hi són, i avui ja en fa cinc-cents dies. Mig miler de dies privats de llibertat i sense judici (no començarà fins al 16 d’abril) i tancats en presons que són a centenars de quilòmetres de casa. La societat basca s’ha anat mobilitzant els darrers mesos per protestar contra un dels casos més flagrants de vulneració de drets dels molts que té denunciats la justícia espanyola en aquests moments.

Per aquells fets han estat processats Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Martínez de Alda. Els altres cinc joves van quedar en llibertat condicional. El bar a prop d’on es va produir l’incident és freqüentat pel grup Ospa Mugimendua, contrari a la presència de les forces policíaques de l’estat a espanyol a Navarra. Les circumstàncies dels fets que han estat denunciats no són clares, començant pel suposat linxament de què els agents de paisà i les seves parelles diuen que van sofrir.

Segons ells, una cinquantena de persones els van atacar de manera coordinada. Un va acabar amb el turmell trencat. Tanmateix, testimonis presents al bar afirmen que van ser els policies els qui van provocar la baralla amb la seva actitud prepotent, dient: ‘Us matarem’ i ‘Us fotrem una bala entre cella i cella’.

La Policia Foral es va presentar al bar i només una parella dels agents de la Guàrdia Civil va voler donar-hi la seva versió dels fets. La resta van al·legar ‘desconfiança’ envers el cos per negar-se a declarar. Dues persones van ser detingudes arran de la trifulga i posteriorment van ser alliberades amb càrrecs.

No hi ha delicte de terrorisme
La jutgessa Mari Paz Benito del jutjat número tres de Pamplona es va fer càrrec del cas i va acusar els detinguts d’atemptat i lesions a l’autoritat. La Policia Foral i la Guàrdia Civil van lliurar dos informes que desacreditaven un possible ‘linxament organitzat’. Concretament, la Guàrdia Civil explicava que hi havia indicis d’un presumpte delicte d’odi, però no pas de ‘terrorisme’, tal com denunciava el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). La pena per un delicte d’odi és d’entre un i quatre anys de presó.

L’Audiència Nacional espanyola fa un pas endavant
A final d’octubre, la fiscalia espanyola, a petició de la jutgessa l’Audiència, Carmen Lamela, va redactar un tercer informe sobre la batussa: ‘Hi ha indicis que permeten apreciar l’existència d’un possible delicte de terrorisme […]. Els fets s’emmarquen dins una campanya de fustigació que pateixen els agents en localitats determinades  del País Basc i Navarra’. El dia 26, Lamela es va declarar competent per a investigar els fets perquè quadraven amb la definició de ‘delicte terrorista’ que descriu l’article 573 del nou codi penal (reformat el 2015 amb els vots del PP i el PSOE).

L’article estableix que els desordres públics que puguin ‘alterar greument la pau pública’ són ‘delictes de terrorisme’. Abans d’aprovar-se’n la reforma, l’ONU va denunciar que el nou redactat podia ‘criminalitzar conductes que no constitueixen actes terroristes’.

La Guàrdia Civil canvia de versió
La jutgessa també va sol·licitar de manera urgent un nou informe a la Guàrdia Civil sobre ‘la campanya d’assetjament que pateixen els agents a Navarra i, en concret, a Altsasu’, segons Europa Press. En aquest text, redactat a Pamplona, el cos policíac va canviar la postura inicial i es va alinear amb la Fiscalia.

El 10 de novembre, després d’haver desestimat un recurs de la defensa dels dos acusats, la jutgessa Benito es va inhibir i va passar el cas a l’Audiència. Aquell mateix dia es va saber que la Policia Foral i la Guràdia Civil havien identificat deu persones més de les agressions.

Vuit processats per terrorisme
El 15 de novembre, Lamela va ordenar la detenció de vuit dels identificats perquè prestessin declaració. A sis, se’ls va decretar presó provisional i més mesures cautelars (entrega de passaport i obligació de signar al jutjat dos cops per setmana). Malgrat que els identificats s’havien presentat al jutjat de Pamplona sempre que se’ls havia requerit, i algunes fins i tot de manera voluntària, Lamela va escriure en el seu auto que ‘hi ha temptació de fuga’ i que ‘el risc s’accentua a causa la facilitat que tenen, per recursos i mitjans, de sortir a l’estranger’.

El calvari de les famílies
El procés de criminalització mediàtic i l’actuació coordinada de la fiscalia i l’Audiència espanyola contra aquests joves va seguir un esquema molt semblant al que hi ha hagut contra els presos polítics catalans. I tant els uns com els altres han de patir una altra de les estratègies que vulnera drets fonamentals, la de la dispersió dels presos. Amb tot allò que implica per a les famílies. Un, Adur Martínez de Alda, és tancat a Aranjuez. Els altres dos, Oihan Arnanz i Jokin Unamuno, a Navalcarnero, també a prop de Madrid.

Com a exemple, el testimoni de Fernando Pozueta, oncle d’Adur Ramírez de Alda. Explicava fa uns dies a Twitter com era un viatge per a anar a visitar el nebot a la presó. ‘Per fi veiem l’Adur amb l’intèrfon a la mà esperant-nos a l’altre costat del vidre! Disposem de quaranta minuts. El saludem efusivament i ell ens correspon amb un somriure alegre, franc, de perles blanques […]. Passen prop de cinquanta minuts des del començament de la visita i es talla la comunicació. Ens acomiadem. És un moment dur. Però no deixa de somriure. Petons que travessen el vidre’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any