L’absolució d’un jove per les protestes postsentència a Girona nega el principi de veracitat de la policia

La sentència critica la vaguetat de les declaracions dels agents i diu que la tesi de la policia no pot ser considerada automàticament vàlida

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
13.12.2021 - 15:29
Actualització: 13.12.2021 - 16:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Audiència de Girona ha absolt l’Aniol, un jove contra el qual demanaven cinc anys de presó per les protestes contra la sentència del 18 d’octubre de 2019. La fiscalia l’acusava dels delictes de desordres públics, atemptat i lesions lleus per haver llançat llambordes contra els agents, deien, resistir-se a la detenció i trencar el dit a un policia quan l’arrestaven. Tanmateix, la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, conclou que no n’hi ha prou amb el relat dels agents per a condemnar-lo i deixa clar: “Per dir-ho de manera ràpida i simple: no existeix aquesta presumpció de veracitat.”

I afegeix: “No existeix una cadena de transmissió invisible entre l’atestat policial i el relat de fets provats, cosa que buidaria de contingut la funció jurisdiccional. Quin sentit té el procés, el judici i la presència d’un jutge o tribunal imparcial si la tesi policial té presumpció de veracitat?”

A més, el tribunal arriba a qualificar el relat policíac de “singularment lacònic” i subratlla que hi ha moments en què uns i altres policies es van contradir a l’hora de descriure la persona que, diuen, els va llançar llambordes o sobre com va actuar. L’Audiència també dubta que els agents no arribessin a perdre de vista en cap moment aquell qui els havia llançat pedres, tal com van sostenir. Per tot plegat, diu que la tesi d’acusació contra el jove no ha trobat prou suport probatori per a fonamentar una sentència condemnatòria, en especial perquè les declaracions testificals dels agents TIP 128719 i 130093 “no han assolit un nivell de fiabilitat suficient“.

L’acusat va argumentar que ni tan sols havia participat en les protestes, sinó que se les va trobar quan tornava a casa després de la feina. Va dir que la situació era caòtica pels enfrontaments entre manifestants i policies i que es va refugiar darrere un cotxe. Quan se n’anava cap a casa, va ser detingut per dos agents de la policia espanyola, que el van tirar a terra de manera violenta, el van colpejar i li van trepitjar el cap i els peus.

Tampoc no veu fiable el relat policíac sobre les lesions a un agent

El tribunal manifesta a la sentència que l’agent lesionat es va contradir a l’hora d’explicar com s’havia fet mal. Segons que va dir al judici, en el moment de la detenció tots dos van anar per terra i el jove acusat li va propinar nombroses puntades de peu i cops per evitar que el detinguessin, però que no sap si la fractura d’un dit i l’hematoma d’un altre li va fer una trepitjada o un cop. A més, assenyala que el 20 d’octubre de 2019 va declarar que l’acusat també l’havia mossegat al dit, però que durant el judici va negar-ho. Quan li van fer evident la contradicció, va negar que mai hagués parlat d’una mossegada.

“Descartada la mossegada, ja que el mateix agent la nega, l’existència de puntades de peu i cops forts genera l’expectativa de la constatació d’una pluralitat de lesions en diverses parts del cos dels agents. Això no és així. L’agent amb TIP 130093 no va patir cap lesió, i la que presenta l’agent amb TIP 128719 es localitzen en una única part del cos: la mà esquerra. Cap dels dos agents ha pogut concretar quina va ser la mecànica a través de la qual l’acusat va causar la lesió a què es refereixen, i especulen amb la possibilitat que aquest trepitgés el dit a l’agent.” Davant d’aquest canvi de relat, la sentència diu que no queda clar que la història que expliquen els policies sigui possible: “Els agents concreten poc el mecanisme causal de la lesió, i la trepitjada com a mitjà de causar la lesió fa l’efecte que ha de ser difícil, ja que l’acusat estava ajupit i l’agent 128719 el va llançar a terra.” I afegeix: “No resulta descartable que l’acusat no hi tingués cap participació, i que aquestes lesions siguin fruit de la mateixa dinàmica de la detenció, sobretot si es localitzen a la mà, que és una de les parts més exposades a ser lesionades accidentalment en el moment d’agafar el detingut i caure a terra.”

Finalment, la sentència també fa esment a les lesions patides pel jove i diu que, si bé no és objecte d’anàlisi del cas, “la seva presència, unida a la falta d’explicació racional per part dels agents declarants, lesiona la coherència externa del relat policial i, en conseqüència, la fiabilitat del seu testimoni.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes