El 7 de març de 2006, els filòlegs Marc Romera i Ester Andorrà, amb el poeta Francesc Garriga de padrí, presentaven a la premsa Labreu Edicions a la llibreria Laie de Barcelona. Era un projecte editorial singular, perquè tenia la poesia com a centre de gravetat, com a raó de ser. L’editorial naixia amb una sola col·lecció, de poesia, que van anomenar Alabratre. Aquell dia es féu ben palès que els dos joves i incipients editors tenien un esperit combatiu i que es reflectiria en la tria de poetes publicats i en el catàleg que volien bastir. Alabatre s’estrenava amb tres llibres: Cartes de sotamà de Jordi Vintró, L’ull entorn d’Andreu Subirats i El furgatori de Josep Pedrals.

Marc Romera va deixar anar en la declaració d’intencions, que va recollir VilaWeb: “Alabatre vol fugir d’una mena de cànon provisional, que es fa present avui en festivals i antologies. Alguns noms estan bé, però n’hi ha que hi són per la vida social i política que els promou, però tenen una obra mediocre, que no aporta res a la poesia.” I continuà: “S’obliden autors nous, que aposten per nous llenguatges i noves formes. Com que són diferents, desorienten els grans mandarins. I han anat sorgint veus poètiques que acaben d’alguna manera silenciades.”

Ester Andorrà i Marc Romera també van dir que volien fugir del “martipolisme” i del “margaritisme” (referència a Miquel Martí i Pol i a Joan Margarit), que consideraven fenòmens parapoètics. I declararen: “No val, per a Alabratre, allò de si jo em pago l’edició, editeu-me el llibre, o com que som amics, editeu-me el llibre, o editeu-me’l perquè sóc un autor considerat, ni tampoc allò de publicar premis perquè els paga l’ajuntament de tal lloc, si el llibre no ens agrada. No ens mouran aquests criteris, a l’hora de decidir l’edició d’un llibre de poemes, sinó, exclusivament, la qualitat del llibre.” I pretenien “descobrir noves veus o veus que han estat ignorades o veus que no han estat prou valorades perquè no han estat enteses o han resultat incòmodes, malgrat una excel·lent qualitat literària”.

Labreu va néixer pocs anys abans del boom de les editorials independents, tot i que és una de les editorials que s’inclou en el fenomen. Podríem dir que va ser la primera reacció manifesta contra la creació del Grup 62 que s’acabava de constituir, que havia aplegat en una mateixa organització empresarial els segells més importants de literatura catalana d’aleshores i que acabaria comprant el grup Planeta. 

Però va sorgir en el si d’un fenomen anterior, que girava entorn de la poesia dita i que es va concentrar a l’obrador del Bar L’Horiginal, aleshores al barri del Raval de Barcelona. És durant les sessions de poesia que programaven Meritxell Cucurella-Jorba, Josep Pedrals i Ferran Garcia, que Ester Andorrà i Marc Romera, amb la mirada atenta de Francesc Garriga, van anar pastant la idea.

Labreu, avui

Avui, vint anys després, Labreu la conformen cinc editors: Ester Andorrà, Marc Romera, Ignasi Pàmies, Bernat Reher i Teresa Florit. Ha publicat 154 títols de poesia i també s’ha obert a la narrativa, amb 34 títols de narrativa catalana dins la col·lecció Cicuta, 50 de narrativa estrangera a la col·lecció la Intrusa i 12 títols fora de col·lecció. Han passat d’una primera tirada de 400 exemplars a una tirada mitjana de 600 exemplars en poesia. El seu llibre més venut és Nosaltres, qui de Mireia Calafell. A la presentació a la premsa i a les llibreries també hi havia Enric Faura, representant de Xarxa de Llibres, la distribuïdora que a partir d’enguany distribueix els llibres de Labreu.

Per celebrar els vint anys de vida literària de Labreu, els editors han aplegat la premsa i alguns llibreters a la llibreria Laie, on fa vint anys es van presentar, per recordar que continuen mantenint i potenciant els seus valors fundacionals i per presentar les novetats d’aquest segon semestre de l’any. L’efemèride tindrà la festa de rigor demà, dimecres, primer a la tarda, a la llibreria Ciutat Invisible, amb una lectura de fragments d’obres feta pels autors i per amics de Labreu, i a la nit es traslladarà a l’Horiginal de la Deskomunal, tots dos espais de costat, al barri de Sants, on la poesia i la música prendran el protagonisme.

Creure que tot era possible

Ester Andorrà ha llegit un text en què ha mirat de resumir les voluntats i les il·lusions fundacionals: “Vam començar amb l’explosió de creure que editorialment tot era possible, amb pocs mitjans, i amb un teixit literari il·lusionat. Amb la idea de crear xarxa per totes bandes, amb el dedins dels llibres, la forma i l’aparença dels llibres, i la implicació personal, creant un teixit no només llibresc sinó d’empenta dinamitzadora i cultural. Creant escola, comunitat. Donant a conèixer al gran públic autors defenestrats pel sistema com Francesc Garriga, Zoraida Burgos i Jordi Cussà, traduint per primera vegada al català a Dovlàtov, Mavis Gallant, Jörg Fauser, Lori Saint-Martin, Cynthia Ozick, Denise Desautels, Delmore Schwartz, Violette Leduc, Michel Bernard, Muriel Spark, Predrag Matvejević, Zbigniew Herbert, Anne Hébert, Beppe Fenoglio i Alice Renard fa ben poc. Publicant la trajectòria de Joan Todó, Silvie Rothkovic, Joan Vigó. Els primers llibres d’Anna Gual, Anna Ballbona, Núria Busquet, Tina Vallès, Albert Forns, Pol Guasch, Joan Jordi Miralles. I donant la importància que es mereixen a Màrius Sampere, Cristina G. Molina, Susanna Rafart, Antònia Vicens o Biel Mesquida, només per esmentar alguns noms.”

“Publiquem amb tota la intenció d’incidir en estètiques i construccions que trobem necessari visibilitzar. Ampliant coneixements en el procés editorial i amb l’important diàleg amb autors i traductors per a honrar el manuscrit i fer per manera que arribi a llibreries amb la millor forma possible dins les nostres col·leccions. Travessar el llenguatge interior d’autors i autores per honorar l’art d’escriure, però també el de llegir, l’interior que fa créixer els pensaments en el ressò de les idees i la bellesa.”

Fora de la indústria cultural

Però com han mantingut l’esperit de combat sense que els anys l’erosionin? Aquí entra Marc Romera: “Seguim un criteri, però sovint és dispar. Hi ha llibres que hem publicat i llibres que no i per una raó o altra han provocat ferides dins de Labreu. Però el que ens fa mantenir vius és l’al·lèrgia que tenim a formar part del que se’n diu indústria cultural, que per nosaltres és un oxímoron. Som una associació cultural sense ànim de lucre. Tots els editors que formem Labreu tenim una feina a temps complet. L’edició la fem per amor a l’art. Som fora de la indústria cultural. Algun editor ens ha dit que nosaltres juguem una altra lliga. I jo li he respost: no, nosaltres no juguem una altra lliga, juguem un altre esport.”

Una altra diferència que remarca Romera és la voluntat de mantenir viu tot el catàleg: “Lluitem per no abandonar mai els llibres. Tenim molt pocs llibres descatalogats, dos o tres només, en vint anys. Perquè és l’aposta per una literatura que juga en contra del temps. I si us hi fixeu, la majoria dels llibres que han aparegut en les llistes dels més venuts en aquests vint anys, ja no existeixen. Són absolutament oblidats. Nosaltres lluitem contra això. Ara recuperarem el primer Dovlàtov que vam publicar, La zona, alhora que en traurem un de nou, La columna. Com l’obra de Paul Celan, que és universal i eterna.”

Novetats de la segona meitat de l’any

Aquest mes de juny a Alabatre es publicaran La més nit d’Adam Manyé, un llibre breu de poemes breus que parteixen d’una experiència mística i delirant amb la mar; i al setembre sortirà Eleusis de Míriam Cano. També han confirmat nou llibre de poemes d’Alfons Navarret i de Josep Pedrals.

També arribarà un nou llibre de Marc Romera, Haddock, un poemari en què el poeta, bon tintinaire, es posa en la pell del Capità Haddock i li fa escriure una cinquantena de poemes. Romera també ha avançat que hi ha un segon poemari en què es posa en la pell de Tintín, però que encara no té nom. També a Alabatre, el 2027 començarà amb la recuperació de La rosa de cristall, de Josep Maria de Sagarra, una obra pràcticament desconeguda que no s’havia tornat a publicar mai com a llibre.

A la col·lecció la Intrusa, al juny incorporen en català l’autor napolità Raffaele La Capria, amb Ferit de mort, premi Strega, llibre traduït per Bernat Reher, el títol que fa cinquanta de la col·lecció. I tancaran l’any amb Les primeres angoixes de Danilo Kiš, primer títol del Circ Familiar, amb traducció de Simona Škrabec; i L’espècie humana de Robert Antelme, amb edició d’Arnau Pons i traducció de Xavier Valls. 

A la col·lecció Cicuta, Susanna Rafart publicarà Dietari del puma. Una mutació, una nova peça literària que continua una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània.