La Xina imposa la seva autoritat sobre Hong Kong i aprova les lleis que van desfermar les grans protestes del 2019

  • La legislació aprovada consolida la repressió sobre el moviment democràtic i independentista i restringeix encara més els drets i les llibertats a la ciutat asiàtica

VilaWeb
El Cap de Govern de Hong Kong, John Lee Ka-Chiu, parla amb la premsa al Consell Legislatiu, després que l'Article 23 fos aprovat com a legislació, a Hong Kong (Fotografia de Daniel Ceng)
The Washington Post
19.03.2024 - 21:40
Actualització: 19.03.2024 - 22:49

The Washington Post · Lily Kuo

Els legisladors del parlament d’Hong Kong han aprovat una nova llei de seguretat, que amplia encara més les penalitzacions vagues, draconianes i àmplies que han silenciat gairebé totes les formes de dissidència pública i han transformat les institucions en el centre financer asiàtic.

El legislatiu de la ciutat, dominat d’ençà dels atacs a la democràcia per legisladors pro-Pequín, ha aprovat ara un ampli paquet de lleis que pretenen de perseguir delictes de traïció, espionatge, robatori de secrets d’estat, sedició i interferència estrangera, amb penes que van fins a la cadena perpètua. La legislació, vinculada a l’article 23 de la llei bàsica d’Hong Kong, va destinada a aturar les amenaces “domèstiques” a la seguretat.

Aquesta legislació de l’article 23 va ser proposada per primera vegada fa més de vint anys, i la van retirar després de les protestes multitudinàries. Però, aquesta vegada, han tardat menys de dos mesos a aprovar-la, sense oposició pel legislatiu d’Hong Kong. Els diputats  que ahir van debatre la legislació van donar-hi suport de manera aclaparadora, i ho van qualificar de “fita històrica”.

Adreçant-se als legisladors després de la votació, el cap executiu d’Hong Kong, John Lee, va dir: “Aquest és un moment històric per a Hong Kong, hem esperat vint-i-sis anys, vuit mesos i dinou dies per arribar fins avui. Aquest és el nostre moment de sentir-nos orgullosos.”

Segons Lee, amb la nova legislació podran “protegir eficaçment Hong Kong contra la ‘revolució dels colors’ i també contra aquells que demanen la independència d’Hong Kong”, en referència a l’onada de revoltes populars a l’Europa Oriental a la dècada del 2000 i a les manifestacions d’Hong Kong el 2019, que les autoritats atribueixen a un complot occidental.

Tant les lleis com la manera com van ser aprovades demostren que Hong Kong és redibuixada per equiparar-la a la Xina continental, o el dirigent, Xi Jinping, ha fet de la seguretat nacional la prioritat del govern. També hi ha el perill que la legislació erosioni encara més l’estatus d’Hong Kong com a centre financer, i hi ha grans empreses que ja mostren preocupació, especialment, per les definicions tan vagues d’alguns dels delictes que es volen controlar.

Càmeres de seguretat a l’exterior del Consell Legislatiu, mentre es debat que l’Article 23 passi a formar part de la llei local, a Hong Kong, el 19 de març de 2024. (Fotografia de Daniel Ceng)

Hong Kong ja havia sofert abans una gran transformació a causa d’una llei de seguretat nacional, imposada per Pequín el 2020, després de mesos de manifestacions multitudinàries el 2019 contra el control com més anava més fort de la Xina sobre la ciutat.

Aquesta llei va significar el tancament de grups de la societat civil i de mitjans de comunicació, l’arrest de més de 200 persones –moltes de les quals, encara empresonades avui– i un èxode de residents d’Hong Kong que s’han instal·lat en exili. Tots els qui han estat acusats sota aquella llei de seguretat han estat condemnats. Sense excepcions.

Segons el cap executiu, la nova llei de l’article 23 pretén de complementar l’aparell existent de seguretat nacional i entrarà en vigor el 23 de març.

“Des de la nostra reunificació [amb la Xina] fa 26 anys, finalment hi ha una reestructuració completa del sistema legal que ens servirà per a salvaguardar la seguretat nacional”, va dir Chris Tang, el cap de seguretat d’Hong Kong, durant el debat legislatiu d’ahir.

Hong Kong, una antiga colònia britànica, va ser lliurada al control xinès el 1997 sota un marc polític, conegut com “Un país, dos sistemes”, que li concedia una certa autonomia, incloent-hi una societat civil pròspera, una premsa independent i un entorn empresarial lliure de la interferència del govern.

“Amb aquesta legislació draconiana d’ara, el govern d’Hong Kong ha infligit un altre cop contundent als drets humans a la ciutat”, diu la directora per a la Xina d’Amnistia Internacional, Sarah Brooks. “Les autoritats han promulgat aquesta llei en un tancar i obrir d’ulls, i han posat fi a qualsevol rastre d’esperança que les protestes públiques poguessin contrarestar els seus elements més destructius.”

Una pantalla al Consell Legislatiu mostra el resultat de la votació de la llei, aprovada per unanimitat de tots els legisladors. (Fotografia de Daniel Ceng)

Aquesta llei de seguretat de l’article 23 ha planat sobre els 7,4 milions d’habitants de la ciutat durant anys. Sota la llei bàsica d’Hong Kong, que ha regit la relació amb Pequín d’ençà del 1997, la ciutat estava obligada a promulgar una legislació de seguretat nacional. Un primer intent d’introduir la llei el 2003 va fer que mig milió de persones protestessin als carrers fins a forçar les autoritats a retirar la legislació.

Però ara s’ha legislat “a tota velocitat”, segons Lee. Amb la dissidència reduïda per la llei de seguretat nacional del 2020, les autoritats xineses han trobat poca resistència. Ahir, durant una segona lectura del projecte de llei, els legisladors van prometre el suport a la mesura l’un darrere l’altre.

Connie Lam va dir que donaria suport la llei, “fins i tot si això provoqués que el meu cos fos esmicolat a trossos”. I un altre legislador, Dennis Leung, va dir que la llei era la “benedicció més gran” per als habitants d’Hong Kong.

Segons el govern d’Hong Kong, el 98,6% dels comentaris rebuts durant la consulta pública, que es va fer durant un mes i va acabar la setmana passada, eren positius.

No obstant això, alguns grups han fet pública la seva oposició. Els grups empresarials i jurídics diuen que la llei, per la seva vaguetat, restarà atractiu a la ciutat com a centre financer segur per a la inversió. La Law Society of Hong Kong avisa que el sector comercial requereix “certesa en l’entorn empresarial en què opera”.

L’Associació de Periodistes d’Hong Kong també alerta que la llei restringirà encara més el paper dels mitjans, en què l’autocensura ha esdevigut habitual d’ençà de la llei de seguretat nacional del 2020.

El magnat dels mitjans de comunicació d’Hong Kong, Jimmy Lai, editor d’Apple Daily –ara ja tancat–, és en un procés judicial arran de la llei de seguretat nacional del 2020.

L’Associació de Periodistes conclou que aquestes noves mesures “aprofundiran greument els efectes perniciosos que ja hi ha hagut, i convertiran Hong Kong en una ciutat amb una sola veu”.

Els defensors dels drets humans insisteixen que la definició tan vaga del crim de la interferència externa que fa la llei també podria criminalitzar una àmplia gamma d’interaccions amb governs i organitzacions estrangeres. Les autoritats d’Hong Kong i de la Xina continental han culpat durant molt de temps de l’onada de protestes a favor de la democràcia del 2019 actors estrangers.

“La naturalesa malèvola de les forces anti-Xina i anti-Hong Kong s’ha enquistat a Hong Kong durant molt de temps i hi ha encara ‘cucs’ a punt de moure’s i esperant a causar el caos”, va dir el Ministeri de Seguretat de l’Estat de la Xina en un comunicat significatiu fet públic aquest mes.

 

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any