El Museu Valencià d’Etnologia, que depèn de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, dedica una exposició d’homenatge a Joan Francesc Mira. La mostra, que s’inaugurarà aquesta vesprada, ha estat concebuda a partir d’una cita de Mira mateix: ‘Escriure és la meua manera d’estar en el món. L’altra és la responsabilitat cívica.’

Produïda pel museu i coordinada per Beatriz Santamaria, professora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, proposa un discurs retrospectiu per la vida i l’obra de Joan Francesc Mira. Per a fer-hi una mirada més complexa des de les diverses disciplines, també hi han treballat l’antropòloga Teresa Vicente, el sociòleg Julio Bodí i el conservador del museu, Albert Costa.

JFMira (1)

‘L’ofici d’observar i escriure’ és un recorregut a partir de quatre línies interconnectades. Hi ha les fites biogràfiques que han marcat la personalitat carismàtica i polifacètica de l’estudiós i que contextualitzen el treball etnogràfic i antropològic que començà als anys seixanta del segle passat amb una tesina de llicenciatura sobre la Tinença de Benifassà. Això el converteix en un dels pioners de l’antropologia al Països Catalans. A principi dels anys setanta va reprendre’n l’estudi per a convertir-la en objecte de la seua tesi doctoral, i en l’inici d’una carrera investigadora.

L’obsessió de preservar el llegat etnogràfic
El projecte de Mira va començar en ple procés de transformació i desintegració de la societat rural valenciana. L’objectiu era salvaguardar el llegat etnogràfic com a testimoni de la cultura material i immaterial del seu entorn. El pla va culminar l’any 1982 amb la creació del Museu d’Etnografia de València. Prèviament, hi va haver una feina de documentació i recerca amb la visita als museus etnològics d’Europa i als Estats Units per a aprendre’n els sistemes organitzatius. Fins el 1984 el va dirigir i va crear el primer equip de treball amb Josepa Cucó, Joan Gregori, Federico Martínez i Pilar Luz.

JFMira (2)

El treball antropològic de l’autor d’El professor d’història es destaca per l’interès a investigar i a deixar testimoni de les formes de vida tradicionals enfront de la generalització de la societat industrial.

A l’exposició, s’hi poden veure fotografies, objectes i documents de la vida personal de Mira. I, pel que fa a la vida acadèmica, hi ha una mostra d’imatges i papers, com ara els expedients i butlletins de qualificacions escolars i de les estades d’estudis a la Universitat Pontifícia de Roma. La mostra es completa amb objectes personals, com ara màquines d’escriure, enregistradores i rotlles de cinta magnetofònica que són fruit dels treballs de Mira en les campanyes de recerca etnogràfica. I llibres. Les seues obres tant de ficció com d’assaig, i les traduccions. La retrospectiva no oblida la figura del Mira intel·lectual i compromès amb el país.

Una obra ampla, llarga i profunda
Joan Francesc Mira va nàixer a València l’any 1939. És antropòleg, traductor, narrador, assagista… Acaba de rebre la Medalla d’Or de la Universitat de València. També té, entre molts més, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Ha exercit la docència a les universitats de València i Jaume I de Castelló. Conseller de la Institució Alfons el Magnànim i membre de la comissió executiva de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

Entre els seus treballs més destacats, hi ha les traduccions al català d’obres monumentals com ara els Evangelis, La Divina Comèdia i L’Odissea. Pel que fa a la narrativa de creació, Els treballs perduts, Purgatori i El professor d’història són tres novel·les que expliquen València. El tramvia groc, de l’any 2013, és un fil de memòria que l’autor estira per a reconstruir i retratar la postguerra també a la ciutat de València. I, en el vessant cívic, és president d’Acció Cultural del País Valencià.

L’exposició compta amb el suport de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i estarà oberta fins el 9 d’abril.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.