La Vanguardia, Vic i Barcelona

Senzillament. És burro

Vaig fer molt bé deixant de llegir La Vanguardia ara fa més d’un any.

Salut i marxem!

Es sólo una reflexión, quizás tonta.

Y ¿por qué darle tanto pábilo a una declaración tonta, fuera de lugar del Màrius de turno?

¿Hasta cuándo ése depender de lo que digan los portavoces de la Corte del Reino?

El Màrius en cuestión habla a su público incluso cuando pierde los papeles en el RAC1 de Jordi Basté.

Nosotros ¿a quién hablamos?

Cal recordar Gramsci. L’hegemonia, també la del discurs. No es tracta només de repetir mil vegades una mentida fins que sigui veritat. També cal que el missatge que s’emet qualli fins arribar a ser “de sentit comú” i expulsar, per irracional, la versió contradictòria.
És clar que és moralment infame el que diu, és clar que ell, i l’Iceta, i el López-Burniol, i el Serrat, i l’Évole, i el Sardà, i la Colau, i si m’apureu el Raimon, saben que la decència és del nostre costat. Però els pot el nacionalisme espanyol, o la por a la repulsa miediàtica mesetària, o el boicot comercial al seu producte. (O el sectarisme de la seva creença mítica en la puresa de les esquerres i la perversitat de les dretes, prejudicis, i a sobre actualment difuminats)
Aquesta no és la qüestió.
La qüestió és si el seu relat és hegemònic, a Espanya, i més preocupant, a l’Europa que domina la UE. La resposta pot resultar una mica cruel.

Avui m’agrdaria parlar de Madrid, de divendres vinent, de la possible reunió sense el MHP Puigdemont a la pantalla, dels dies que jo porto menjant i n’hi ha a la presó que no, dels que estan a la presó fent vaga de fam (es tan horrorós que no puc aguantar-ho) i altres que no en fan i la premsa internacional preguntant precisament això, de que no fem rés per recolzar-los i sembla que estem esperant que algú ens ho solucioni, de l’article d’ahir de la Marta Rojals..
Demà em faria ilu que l’editorial parlés del sexe de les papallones de Nova Zelanda, ep, de les del nord-est concretament..
De totes maneres Vicent, creguim que l’admiro, procuro entendre’l, estic amb vos, sort en tenim i que tingui molta salut. Sincerament amic. Una abraçada.

Curiós que aquest esperpèntic personatge toleri en canvi, amb tanta benevoléncia i comprensió, les manifestacions de l’ultradreta i el feixisme a aquesta mateixa ciutat.
Curiós que no tingui cap inconvenient en que visitin la ciutat de tant en tant, 800 o vuit mil o més Piolins armats fins les dents…i curiós també que li surti més natural demanar a milers de manifestants d’aquest divendres que se’n vagin a Vic que no pas demanar que se’n tornin a Madrid els 4 arreplegats que ens vindran a visitar. Curiós curiós curiós…
Com podem anular aquests mitjans de comunicació massiva tan antidemocràtics ? moooooolt senzill: simplement deixem de comprar els seus diaris! deixem d’escoltar les seves ràdios! deixem de veure els seus canals de TV! Aquesta és de les poques coses fàcils de fer i que tenim a les nostres mans …fem-ho ja nosaltres i convencem de fer-ho als nostres amics, veïns, companys i familiars.

Aquell senyor fa i diu el que li mana l’amo que té. Si no obeeix, no li donen a menjar. I ell prefereix menjar a qualsevol altra cosa. Els catalans no en tenim, d’amo. Marxem.

Aquest home, que fa poc el vaig veure pel carrer, amb la seva potent fisonomia ja se li veu be de quin peu calça: prepotent i feixista, és creu que és algú per donar lliçons als demés, quan en realitat és un ignorant , un ruc què només ver la seva sola de les sabates.

Interpreto que aquestes actituds pròpies de l’extrema dreta, intolerants i sectàries, s’estan generalitzant entre el periodisme unionista català com un símptoma d’impotència i frustració davant la tossuda persistència de l’indissoluble l’independentisme. Mitjans com la Vanguardia, El periódico de Cataluña i el País contribueixen a la desinformació servint els interessos de la dictadura judicial espanyola, règim reformista de l’antiga dictadura franquista. Salut i República!

Al senyor Marius Carol li ve gran el càrrec. Només li falta aquest personatge a La Vanguardia…

Jo també vaig deixar de llegir la Vanguàrdia, i també el Periòdico. Ara em cauen de les mans. No puc amb ells.

Jo del que estic sorprès de que ningú es plantegi fer alguna cosa contra aquest senyor i el mitjà que representa.. En època franquista es va fer saltar un director d’aquest diari monàrquic fent un boicot massiu…I ara, res de res.
Ara be: veient que a 18 de desembre de 2018 a les 23,35 h. NOMÉS 205.805 catalans han donat suport a la vaga de fam dels presos polítics a la plana web habilitada al respecte estic tant decebut que ja no espero res de ningú. Si no ens movem ni per fer una signatura davant de l’injustícia que s’està fent amb els presos polítics pot ser ha arribat l’hora del “apaga y vámonos”

És Màrius Carol un “koan”? I això ens resol res?

Què lluny queden els dies que et podies creure que les vaques volaven si ho deia La Vanguardia…

Estic segur que La Vanguardia està a punt de plegar. En els instituts fins fa dues setmanes hi repartien gratuïtament centenars d’exemplars per resoldre la tirada, per poder enganyar les estadístiques i fer veure que són més llegits del que realment són. Al final acaben gairebé tots aquells les escombraries. Doncs bé: com dic, tot això desde fa dues setmanes ja ho han deixat estar. Salutacions i bona feina, Vilaweb

Potser ja va sent hora de que encetem un nou cas Galisoga.

Els bars farien bé de deixar d’oferir aquest diari als seus clients, els quioscs potser que haurien de deixar de posar-lo al capdamunt de tots a les piles de diaris que tenen a la venda i als llocs on els deixen de franc per fer pujar fraudulentament la audiència potser que es recollim sistemàticament tots i els cremem o el sanem a repartir de franc davant dels quioscs que es neguin amagar-los.

Encara que per començar el govern català els hauria de tallar l’aixeta de la publicitat institucional, les subscripcions i subvencions. Així no caldria tancar les “ambaixades” que tant critiquen ells.

Un impresentable manipulador que es creu algú, quan amb el seu denigrant comportament deixa clar quin baix nivell de persona té!

Jo vaig escolta les seves parrafades per la radio, en un principi en semblava alucinant i vergonyòs el to i el seu contingut, despres en va agrada la resposta de la Pilar Rahola, i de fet per mi La Vanguardia ja fa anys que he deixat de llegir-ho

Els de la Vanguardia van de capa caiguda des de que la gent camperola i de poble va deixar de fer servir-la per embolicar esmortzars i arengades.

Fa tant de temps que ni la compro. Malaguanyat paper.
Queden dinosauris periodístics pero el tuf del Compte Godó hi es per tot arreu.
Que espera el pompos d’en Màrius?. Una Baronia?.
Pobres periodistes que tenen lligada la jubilació a aquest diari i no poden fugir i respirar aire fresc; pregunteu-li al Sr Barbeta. Well done.
Res, a obrir la finestra.
Consell LV, time to change director.
Sino, ni per embolicar esmorzars o posar a terra després de fregar.

Com diu en Juan Martin Alegria, em sembla que no val la pena perdre el temps amb el gamarús aquest. Només és un nyego més mirant de demostrar qui són els amos de la colònia.

Dit això, els dos últims paràgrafs em semblen una mica hipòcrites. Tothom amb dos dits de front veu que sí, que Vic és més catalana que Barcelona. I per dir això em baso una mica en aquella frase que s’atribueix a Pla: ‘El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”.’ Doncs això, que a Barcelona és molt més probable que la resposta sigui en foraster (per no parlar de la gent que directament et diuen que no entenen la llengua pròpia del país i que si vols res t’adaptis a ells) que no pas a Vic. I adonar-se d’això no té res a veure amb el racisme, no cardem, que a Vic hi ha una quantitat d’immigrants enorme amb tota la indústria càrnia. La diferència és que molts s’han integrat, en lloc d’esdevenir colons.
Però, ei, que potser sóc d’aquesta extrema dreta catalanista i no ho sabia. En tot cas, em sembla molt pitjor caure en l’etnicisme aquest de comptar cognoms (us sona un titular d’ahir d’aquesta mena?), que això sí que jo no ho havia sentit mai fins que els espanyols van fer-ne una pel·lícula.

Bon dia. Disculpeu-me que faci servir aquests espai per escriure quelcom que no està previst: La pàgina web et treu fora quan vols entrar a llegir l’entrevista de la portada em en Carles Riera. Hi ha cap altre manera de llegir l’entrevista? Ho podeu resoldre?

Estan molt neguitosos. Molt.
L’operació “safata de plata” per facilitar el Consejo a la Llotja no lluirà i s’enfaden.
La canalla se’ls revolta i, com un mestre àntic només els queda el recurs de cridar.
Sovint es quan t’enfades quan deixes sortir els dimonis i és quan pots veure com es diuen, quina mida tenen i si fan por o fan riure.
Els d’aquest senyor fan riure, son petitets i es diuen impotència.

Doncs igual vol dir alguna cosa semblant al que sembla projectar-se a l’entorn de les perspectives electorals del PP català per les properes municipals. El procés va molt més a l’arrel que una qüestió interna sobre qualsevol debat identitari. El poder a espanya té la capacitat de fer les coses ben fetes, o li cau el discurs als peus cada vegada que obre la boca?
Ni tant sols, és possible ensenyorir-se del cosmopolitisme de la capital post olímpica, per anar contra el procés. Tapant bé els forats que vol obrir un tal Carol, tot cridant: visca en Valls!

Seguint el fil de Rosa Guallart, vull avisar q no es pot llegir l entrevista a Carles Riera. I aprofito l ocasió per dir que moltes vegades es fa impossible llegir vilaweb al mòbil pels incesants anuncis. Voleu dir que no hi ha una mena de boicot encobert?

Si molt de protestar, però ancara es compren diaris com la Vanguardia i es mira 8tv i s’escolta Rac1, emissora líder a Catalunya no s’entén.
Que pertanyen al Grup Godo

Màrius carol: amic del rei
El seu comentari i el seu to: ultradreta

A veure. No vaig escoltar aquestes paraules den Carol però vaja, tampoc no en faria un gra massa. Certament hi ha un sector de la població barcelonina que ve d’una herència que es pensa que els de ciutat són cultivats i els de poble són poc més que incultes pagesos. A més, aquests barcdlonins són “cosmopolites”, han trascendit la catalanitat i s’emmirallen a la Cort Espanyola. En Carol n’és un dels especímens més purs d’aquesta forma de ser barceloní.
Si, a més, aquests barcelonins es veuen amenaçats per un nou tipus de barceloní, molt més enganxats al seu país, molt més oberts de ment i a més, aquests sí, clarament cosmopolites amb vistes al que hi ha més enllà de Madriz, doncs es posen nerviosos i surten expressions lletges com les que comentes.

No se perque ment sumo, que molt aviat començaren a sorti personatges amb 12 comnoms catalans.

Fa molts anys vaig treballar en una redacció de Barcelona on treballava el Carol. No li vaig sentir mai fer un raonament enraonat. De la seva boca només sortien llocs comuns. To això dirigit per un principi: «el quefe» sempre té raó.

Senyor Carol. Quan un diari opina i representa a la població culta i escriu per a ella, la seva venda és rendible, perquè va dirigida a gent que llegeix. Però si el que fa es glossar la part més abjecte i inculta de la societat, que en la seva immensa majoria no llegeix ni ha llegit mai, el diari costa molt més de vendre. En canvi haig de dir que el seu diari va molt per altres coses.
Per exemple per a embolicar entrepans o per eixugar-se els peus quan plou. Per això, per poc que s’hi fixi, veurà molta Vanguàrdia per terra a l’hora de fregar a totes les institucions, que amb gran generositat per part de vostè i del Compte que el manté, reben el diari de franc amb l’únic objectiu de fer una propaganda política casposa, antiquada i amb una forta ferum de feixisme que cregui’m, a Catalunya ja no hi té cabuda.

Avui no em ve de gust fer cap comentari d’un senyor que només és un vestit i una corbata

Que li passa a alguns periodistes? Son ells qui parlen? O son la veu del seu amo….
Es impresentable el que ha dit, jo no compro la Vanguardia, pero hi ha opinions q mes val q se les guardi per ell, q preten incendiar mes aquest pais?
Catalunya esta formada per gent de tot arreu i tots tenim dret a sentir-nos catalans o no. Barcelona es la capital d’aquest pais, ens representa a tots, no nomes als barcelonins i li agradi o no al senyor Carol, es catalana i es Catalunya, exactament igual q tots els pobles i ciutats catalans

Esplèndida anàlisi i resposta, director, a ľatzagaiada de Carol, puntual com els bombardejos espanyols a la cita de cada 50 a., avui amb formes més suaus, per sort.
Recordo perfectament el dia que Galinsoga, el feixista antecessor de Carol, va dir i fer el que és sabut.
Carol ha fet un “galinsoga” i, foncs, ha de disculpar-se adequadament o ser fulminat.

Mentre LV s’imprimia en format llençol era especialment útil per a estendre-la pel terra acabat de fregar — Els barcelonins de més de 50 anys recordaran el terra de les porteries als matins…. Ara, amb format petit i el “hooligan” Carol com a director ni per això serveix.

Jo, amb “la Vanguardia” no embolicaria ni l’entrepà. La tinta amb que s’escriu es massa verinosa.

Màrius sempre ha estat un inútil

Doncs una mica de raó sí que té…
Barcelona és cada cop més castellana i més sud-americana.

No patiu, la Vanguardia cada dia te menys lectors i mes, des que es el seu director, en Marius, un periodiste mediocre, incompetent i autocomplaent.

UN ULSTER AMB DOS CAPITALS ?

Aquest individu que es vanta de tenir la raó emprant arguments resolutius i simples. Quan parlem de convivència a Catalunya, divideix la societat, entre ciutadans tolerants i intolerants. No cal dir que els tolerants són els unionistes, els catalans colonitzats de bon grat com ell, i els altres els intolerants, els independentistes. Sense fer fressa s’acosta a la idea d’ulsterització del país, de moment no parla d’alçar murs com a Belfast, però ja divideix la capitalitat. En Cañas de Cs algun dia li agrairà els esforços….

Ser O sentir-se català és quelcom molt subtil, i m’estranya que aquest senyor, com a director d’un diari, que va ser molt llegit, ho ignori. Són catalans els que ha nascut O viuen en un territori O ciutat determinada? En principi podriem dir que sí. Però que posem la lent d’augment veiem que cal distingir, perquè hi ha persones que diuen ser una altra cosa. I cal respectar la seva opinió. Són catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya? Com deia en Pujol. Dons si, possiblement però aquest axioma cal ampliar-lo, i dir: i que volen ser catalans per voluntat pròpia.
Com podem veure hi ha tants matisos com persones, i com que aquestos casos són complicats, uns grecs antics i tràgics van inventar la democràcia. Posem urnes i comptem-nos, a qui li fa por això?
El diari mencionat era el diari de referència dels meus avantpassats, el diari amic que els visitava cada dia. I com a reblo de credibilitat de quelsevol notícia deien ” Ho diu LV”, que se’n ha fet d’aquest amic? S’ha extraviat pel camí. Llàstima!

Aquest senyor és un cregut impresentable, que demostra els nervis que hi ha entre els sectors espanyolistes. He llegit que s’ha organitzat un moviment per fer-lo cessar per mostrar-se políticament parcial i negant el dret de la ciutadania a manifestar-se ón més li plagui, i menysprear una gran ciutat on hi resideixen lectors d’aquests diaris, com ja va passar fa molts anys amb un altre director del mateix diari (que no en recordo el nom). Com que té ganes de venjança per tota la repercussió que han tingut les seves declaracions, ha convidat a l’ultra Jaime Malet (President de la Cámara de comerç d’EEUU a Espanya) a fer un article d’opinió titulat “botiflers”, per provocar que la Griso el convidi a dir a tot Espanya com viu el Procés a Catalunya. Aquest senyor ha dit que l’independentisme és una religió, que estem manipulats pels nostres polítics amb la inestimable ajuda de TV3, ique les nostres performances recorden a Corea del Nord, que aquí no hi ha democràcia si no un règim totalitari ón es persegueix al disident. Convidava a tot Espanya a veure TV3, i així comprobar la constant manipulació i incitació a l’odi cap el resta d’Espanya. Així és com funciona la caverna mediàtica espanyola, amb la venjança més mesquina i dèspota, sabent la responsabilitat que ténen en aquest conflicte.

Ho dic dés d’aquí alt i clar i m’agradaria que fós un crit unànim dins l’independentisme : si per desgràcia hi ha un mort a Catalunya, será responsabilitat dels mitjants afins al règim de 78, tant els escrits com els audio-visuals. Caurà sobre les seves consciències i no deixarem que mai s’oblidi. Esteu jugant amb foc irresponsables mal parits!

No oblidem a quina radio (RAC1) ni en quin programa (el mon a RAC1) és van fer les declaracions.

Com ha canviat de parer aquest individu. De passar a ser tertulià a TV3 anys enrere a dir les barbaritats que està dient d’aquesta televisió i de tots els catalans independentistes o no. Perque serà que tots els que desbarren ara son uns resentits de nassos???? Deu ser que com que no van poder accedir a la parcel·la de poder a on pretenien, ara s’han alineat amb els detractors per despit. I n’hi ha una bona colla de rabiosos….

Salvador Rofes, tota la raó del mon.

Qué dirien els fundadors de Radio Associació de Cataluya d’on ha anat a parar el nom gloriós de l’emissora institucional de la Generalitat Republicana??? Qué baix han caigut i quins gripaus que s’ha d’empassar el director del programa!!!

La Vanguardia ha fet fora un munt de directors per no seguir les directrius del comte de Godó. El darrer crec que va ser el José Antich. Finalment el comte va trobar el director ideal el Carol, una persona de frivolitat contrastada, unionista de pro, i un cap verd digne de millor causa. Ja fa molts mesos que vaig deixar de comprar La Vanguardia per la seva deriva en la línia editorial. No entenc com la Rahola, el Monzó i d’altres encara col·laboren cada dia amb els seus articles. Podrien marxar voluntàriament a diferència d’altres que el Carol va fotre al carrer.

Ja vaig criticar Marius ahir. Ara vull donar la volta al que ja hem dit tos (que és la veu del seu amo).

Ni Barcelona [ni Vic, ni Girona o qualsevol altra ciutat] no es gens convenient que es converteixi en un caos cada pocs dies.
Molts dels que simpatitzen amb la nostra causa de llibertat de Catalunya poden fàcilment canviar d’opinió principalment si són gent d’ordre.
Cada acció de protesta ha d’estar intel·ligentment pensada i valorada perquè sempre comporta el risc real de fer-nos impopulars.
Són votants que podem perdre.

Molt d’acord amb Salvador Rofes. I una anècdota al respecte. Fa dies vaig enviar als meus contactes la foto del got d’aigua que identifica la vaga de fam per si la volien utilitzar pel seu perfil. Un votant d’ERC “de pro” em va contestar: “perdona però no sé de que va això que m’has enviat…” No hi ha més sord que el que no vol sentir!.

Màrius Carol és un personatge del segle passat. Fort amb els que creu dèbils, llepaculs amb els que creu poderosos. Si repasséssim l’hemeroteca i veiéssim les vegades que ha promès que ara sí, que hi hauria diàleg, i com se les ha anat evainant amb vaselina per part dels seus senyors, seria per llogar-hi cadires.

Per mi la noticia del dia, i de l’ultima decada, i que es mereix un bon editorial o un contra-article o una solemne declaracio de les entitats i partits independentistes es la noticia d’avui a VW on la CUP avala anar amb la cara tapada a les manifestacions… “En aquest sentit, respectem les estratègies d’autodefensa…” diu Riera en nom de la CUP.

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-carles-riera-cup-si-lestat-actua-amb-violencia-desobediencia-civil-i-mobilitzacio-massiva/

La CUP no en va tenir prou amb dos anys (27S2015-27O2017) per enfonsar el moviment independentista enlloc d’enlairar-lo i reforçarlo sino que ara el vol que els dos milions i escaitx d’independentistes es fotin el pasamontanyes… I a sobre ens tracten d’idiotes profunds acabant el paragraf dient “Cal tenir clar que el moviment independentista i el moviment antifeixista van de cara”.

CUP = R.I.P independentisme

Segons M. Carol, suposadament super coneixedor de la població de Catalunya, existeix una “CATALUNYA CATALANA”, amb capital Vic.
Amb afany d’aprendre dels savis, li demanaria que, fent un esforç de magnanimitat, baixi de les altures i es digni informar-nos, si pot ser amb detall: quina és la “CATALUNYA NO CATALANA”, í el nom de la seva capital. També li agrairia, en un gest de modèstia, que alhora ens especifiques els límits d’una i l’altra. I, en cas d’existir, les fronteres.
Però, usant el seu mateix raonament (potser millor dir-ne axioma), ha d’existir una “ESPAÑA NO ESPANYOLA” en correspondència a una altra població de la Península ibèrica, exceptuant Gibraltar i Portugal, que manifestament és l'”ESPAÑA ESPAÑOLA”.
Ara bé, així com li veig certa dificultat a definir la primer frontera, la segona ja fa més de 500 anys que existeix en el MAPA, malgrat tots els intents d’esborrar-la.
Si es digna respondre al meu prec, sis plau, usi aquest mateix mitjà.
I no ens surti dient que l’ESPAÑA NO ESPANYOLA”, es un oxímoron que m’he inventat. Llegeixi els periòdics… dic periòdics, no pamflets,