1-O

El govern ha publicat un informe exhaustiu sobre la repressió en el referèndum d’independència del primer d’octubre de 2017. El document explica la persecució i la divideix en sis apartats: 1. Actuacions contra la informació i material sobre el referèndum: visites a impremtes, magatzems i mitjans de comunicació, i intervencions en la via pública; 2. El secret de les comunicacions postals; 3. 712 batlles investigats per la fiscalia; 4. Tancament de webs; 5. El 20 de setembre de 2017; 6. El primer d’octubre. En aquest darrer s’inclouen les agressions als votants i els danys materials comesos per la policia espanyola.

L’informe va acompanyat d’uns annexos del gabinet jurídic de la Generalitat, que esmenta les actuacions judicials relacionades amb el referèndum, un altre que recompta el nombre d’encausats i els delictes pels quals són acusats, i els jutjats on hi ha oberts els procediments. Un últim annex conté els 712 municipis els batlles dels quals són investigats per haver facilitat el dret de vot durant el referèndum.

Actuacions contra la informació i material sobre el referèndum
L’informe explica que entre el 9 i el 29 de setembre hi va haver una cinquantena d’actuacions contra el dret d’informació, la llibertat d’impremta i la llibertat d’expressió. Entre aquestes actuacions, hi ha nombroses visites de la Guàrdia Civil a redaccions de mitjans de comunicació, en què van fer amenaces d’accions legals si publicaven cap anunci de la campanya del referèndum. Els agents també escorcollaren impremtes en cerca de cartells de campanya i material del referèndum.

A banda, van identificar un gran nombre de persones que feien campanya i requisaren cartells i plafons. També van perseguir actes de campanya i fins i tot una assemblea de parlamentaris i batlles ‘per la llibertat d’expressió, la fraternitat i el diàleg’ que Podem va organitzar a Saragossa.

El secret de les comunicacions postals
Durant el mes de setembre, es van fer nombroses actuacions que poden haver vulnerat el secret de les comunicacions postals, emparat tant per la directiva europea 97/66 com per l’article 18.3 de la constitució espanyola.

El 15 de setembre, Correus va desprecintar sense autorització una tramesa de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona i, com que va trobar una pàgina del butlletí mensual que feia referència al dret de vot i al referèndum, va blocar tota la tramesa. Això va obligar l’associació a repartir-lo amb una empresa privada en comptes de Correus, de titularitat cent per cent estatal.

L’endemà Correus va blocar una altra tramesa, en aquest cas de la revista d’Òmnium Cultural. El motiu era que incloïa un domàs amb la paraula ‘democràcia’.

El 19 de setembre sis furgonetes blindades de la Guàrdia Civil van provar d’entrar a les dependències d’Unipost a Terrassa sense cap ordre judicial. Fins dotze hores més tard no va arribar el secretari judicial del jutjat de guàrdia de Terrassa amb l’autorització judicial que ordenava d’obrir sobres i de requisar, si esqueia, material relacionat amb l’organització del referèndum. També es van fer escorcolls a les dependències d’Unipost de Manresa, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

El mateix dia es va escorcollar una empresa privada de Sant Feliu de Llobregat i es va obrir sense autorització judicial un paquet de correspondència privada. Aquest paquet contenia l’oferta educativa del Museu del Ter, destinada a diversos centres educatius i a l’Ajuntament de Manlleu.

El 29 de setembre, dos dies abans del referèndum, Correus va informar la direcció del setmanari l’Eco de Sitges que no el repartiria perquè feia referència al referèndum.

712 batlles investigats per la fiscalia espanyola
El fiscal general de l’estat espanyol d’aleshores, José Manuel Maza, va ordenar d’investigar i citar a declarar a les fiscalies 712 batlles per haver col·laborat en l’organització del referèndum.

A més, va querellar-se contra Miquel Buch i Neus Lloveras, que eren presidents de l’Associació Catalana de Municipis i de l’Associació Catalana per la Independència.

Segons l’informe, fins avui només 64 batlles han estat citats a declarar. Durant aquests mesos, diu el text, la fiscalia espanyola ha aplegat informació sobre l’actuació dels ajuntaments amb requeriments als secretaris dels ajuntaments i als caps de la policia local.

Tancament de webs
Gran part de la persecució contra el referèndum es va lliurar en l’àmbit digital, tant els dies previs com el mateix dia de la votació. Tanmateix, això no va impedir que els ciutadans poguessin manifestar la seva opinió sobre si Catalunya havia d’esdevenir un estat independent en forma de república.

[Informació relacionada: ‘Com va resistir l’1-O el setge digital: “¿Por qué coño están votando?”‘]

Els dies previs, els atacs més forts es van adreçar a la web institucional que informava del referèndum. Els dies 13 i 14 de setembre es van clausurar tres versions de la pàgina web oficial. El dia 16 el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va dictar una resolució amb instruccions a la Guàrdia Civil perquè requerís a les companyies privades telefòniques de clausurar les webs institucionals. És a dir, el jutge va traslladar a empreses com ara Movistar, Vodafone o Orange la capacitat de censurar pàgines webs segons el seu criteri.

L’endemà, la Fundació PuntCAT va denunciar a l’ICANN (l’empresa encarregada d’aprovar i controlar dominis d’internet) que havia estat obligada a clausurar tots els dominis .cat amb informació sobre el referèndum.

Arran de la persecució a la web del referèndum, molts ciutadans van replicar-la de manera autònoma. De resultes d’això, es va fer un escorcoll a casa d’un jove de Burjassot (Horta Nord), a qui van requisar material informàtic i, després de prendre-li declaració, el van encausar per desobediència. El 25 i 26 de setembre foren citats a declarar catorze persones més per haver clonat la web del referèndum i més informacions o opinions polítiques.

Dos dies abans de la votació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar a Google de retirar l’aplicació que permetia de saber on votar el primer d’octubre. Aquell mateix dia la Guàrdia Civil va tancar la web Escoles Obertes, que ja tenia més de 60.000 voluntaris inscrits, disposats a defensar els col·legis electorals d’ençà del cap de setmana previ al referèndum.

Abans, la Guàrdia Civil havia blocat la pàgina web de l’Assemblea Nacional Catalana sense cap requeriment escrit ni notificació prèvia als responsables. En total es van tancar cent quaranta webs impulsades per entitats o particulars, com ara Cridaperlademocracia.cat, Vullvotar.cat, Alerta.cat i Empaperem.cat.

20 de setembre
Un dels capítols de l’informe detalla exhaustivament l’operatiu policíac del 20 de setembre. Aquell dia es va ordenar de detenir catorze alts càrrecs i personal tècnic del govern, a més d’una responsable de l’empresa privada T-Systems. Alhora, es van ordenar quaranta-un escorcolls en seus del govern, organismes públics, domicilis privats i empreses.

Segons el text, nombrosos informes independents destaquen irregularitats en les actuacions d’aquell dia. Es denuncia també que la major part de les detencions es van fer sense prou garanties legals. També destaca que en alguns casos es van fer de manera ‘innecessàriament brusca i precipitada’.

L’operació va provocar una gran resposta popular i espontània. De resultes d’això, el tinent fiscal de l’Audiència espanyola va actuar judicialment ‘contra un nombre indeterminat de manifestants i els màxims responsables d’Òmnium Cultural –Jordi Cuixart– i l’Assemblea Nacional Catalana –Jordi Sànchez– per un possible delicte de “alçament públic i tumultuari”.’ Arran d’aquella denúncia, l’Audiència espanyola va dictar presó preventiva incondicional contra els presidents de totes dues entitats.

El primer d’octubre
El capítol més extens és el que fa referència al dia del referèndum. Entre els dies 1 i 4 d’octubre es van atendre 1.066 ciutadans per lesions com ara traumatisme crànio-encefàlic, fractura, policontusió, contusió, ferida, crisi d’angoixa o ansietat, arítmia o lipotímia, entre més. D’una altra banda, es van atendre 12 agents de cossos i forces de seguretat, dels quals 9 eren agents de la policia espanyola, 2 de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra.

El primer d’octubre es van causar danys materials en 64 centres educatius, un centre d’atenció primària i 2 centres cívics.

Llegiu a continuació l’informe complet:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb