Francesc Ribera, Titot, tinent de batlle de Berga per la CUP, ha publicat una sèrie de piulets a Twitter en què fa una reflexió i dóna un consell sobre l’estratègia que ha de continuar seguint l’independentisme d’ara endavant: no caure en la provocació, ni en la dinàmica de l’acció-reacció, i continuar inventant. Com s’ha fet fins ara, segons que explica, posant diversos exemples. ‘En totes les batalles on els independentistes hem guanyat, hi ha hagut una constant: hem inventat. No hem usat el el “manual de la revolució” i això els ha descol·locat’, diu el regidor i cantant de Brams.

Heus ací el text sencer:

«Xirigotes, sixenes, citacions a professors, “aporellos”, insults. Contínuament rebem embats de tota forma i grau destinats a provocar una reacció. Seria absurd pensar que són casos aïllats, que no formen tots part d’una estratègia. Però, per què fomenten l’acció-reacció? Doncs… L’estat espanyol ha patit dures derrotes en algunes batalles contra l’independentisme català. En totes les batalles on els independentistes, hem guanyat hi ha hagut una constant: hem inventat. No hem usat el el “manual de la revolució” i això els ha descol·locat.

Un exemple ràpid i gràfic: Arenys de Munt. Vam inventar. I l’estat va respondre disparant perdigonades a tort i a dret (premsa, jutges, fatxes,…) en una habitació a les fosques. Quan van encendre el llum es van trobar amb 500 consultes populars. Hem inventat quan hem consolidat un discurs que no admet ni tant sols dubtes etnicistes. Hem inventat quan hem desmentit amb vagues generals i manifestacions milionàries les teories en què ens relacionaven amb unes suposades elits econòmiques. Hem inventat quan ens hem donat la mà del Pertús a Vinaròs. L’estat espanyol s’ho ha mirat fullejant frenètic les darreres pàgines del manual, on hi ha les solucions. Res a fer, estàvem inventant. Creixent més que no imaginaven. Avancem quan inventem.

L’estat també va perdre una batalla crucial el 20-S al local de la CUP de Barcelona, on va intentar provocar aldarulls per tenir algun vídeo de violència. Algú creu que entre els defensors del local no hi havia gent que li hauria vingut mooolt de gust fotre’ls fora a cosses al cul? I la van perdre l’1-O, és clar, posant tota la carn a la graella per veure si, finalment, es veia fum i foc als carrers. Per veure si les imatges es podien aparellar a les notícies que arriben setmanalment de tres o quatre punts del món on manifestants i policia s’hostien mútuament. I res. Vam entendre que política no és fer el que el cos et demana, si no el que demana l’estratègia col·lectiva. I que el triomf de la causa bé val el sacrifici d’aguantar-se les ganes.

La batalla violenta l’hauríem perdut, ho sabem tots. I l’estat creia que només ell ho sabia. De vegades sento dir “No podem permetre que ens insultin…”, “No podem permetre que se’n riguin…” i penso: Sí. Sí que ho podem permetre. Perquè això no és una guerra per l’honor sinó per la llibertat. L’únic que no podem permetre és perdre. De vegades, l’únic sacrifici que reclama la lluita és només fer que el cap t’aturi el cor. Assumible, oi? I és per això que l’estat ens convida contínuament a estratègies de manual, com l’acció-reacció, perquè són dins de l’àmbit del seu maneig. I és per això que és imprescindible que no hi entrem, en cap. Que continuem inventant, que és l’única manera de dur la iniciativa a les batalles i controlar el calendari de la guerra. Vet aquí! No és per seny ni per por que cal no respondre als embats de l’estat, sinó per ser amos de la nostra estratègia. Que no és altra que inventar.»

Ací podeu llegir la sèrie de piulets:

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb