Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Cercle del Liceu, a Barcelona, es va omplir ahir de convidats i premsa per escoltar la conferència de Ramon Espadaler, cap de llista d’Unió a les eleccions del 27-S. El conseller dels mossos d’esquadra la va titular: ‘Catalunya, seny i només seny’. Tanmateix, la sorpresa fou majúscula. Perquè humilment creiem que tot allò que vam veure ahir té més a veure amb la rauxa que no pas amb el seny. Per dir-ho d’alguna manera. Per exemple, només d’entrar dins les parets del Cercle del Liceu vam topar amb una placa de ‘Caídos por Dios y por España’. Hi apareix una llista d’una desena de noms de morts al bàndol franquista durant la guerra de 1936-1939. Suposem que eren socis del club: ‘Albert Despujol, Luis Fabra de Sentmenat, Marqués de Aguilar de Vilahur, Marqués de Juliá, etc.’ I, just sota la placa, un assistent a la conferència com jo que la deixa anar: ‘Perquè després diguin que no hi havia catalans franquistes.’ No la retiraria mai de la vida, aquesta placa, jo. És molt informativa.

Placa dins el Cercle del Liceu

Placa dins el Cercle del Liceu.

La conferència d’Espadaler, l’organitzava Catalunya Societat Civil, presidida per Jacint Soler Padró. Aquest advocat de Barcelona va comprar als anys noranta el 57,5% de l’empresa la Seda. A partir d’aleshores, judicis, denúncies, accions legals durant anys i panys. Altre cop humilment, jo no m’atreviria a qualificar la història de Soler Padró amb la Seda d’assenyada. En aquesta junta, per exemple, va acabar, home fet i dret, en calçotets quan li van treure els pantalons uns exaltats que deien que ell els havia estafats. I en aquesta altra, li van llançar tomàquets. Segons Soler Padró, un dels grans culpables d’aquesta llunyana història és Jordi Pujol. Ahir Soler Padró va obrir l’acte. La seva intervenció,  en alguns punts realment apassionada, es pot resumir en dues paraules: ‘Voteu Unió.’

Abans de la conferència d’Espadaler va haver-hi les preguntes dels comensals. Molts eren empresaris. Doncs la sorpresa es va tornar a fer evident: Espadaler no jugava a casa del tot i algunes de les intervencions semblaven netament independentistes: ‘Segur que és assenyat quedar-se a Espanya? Vol dir que no és marxar-ne, l’actitud assenyada?’, ‘A veure, Unió cau cap a l’espanyolisme, ara?’, ‘Els empresaris tenim més inspeccions fiscals que mai’… La majoria de les intervencions, però, sí que anaven en la línia unionista: ‘Quin paper pot fer la monarquia per ajudar?’, ‘Catalunya independent acabarà com Palestina o el Sàhara: estats gairebé fantasma’, ‘La independència ens deixarà fora de l’euro’, etc.

Finalment va arribar la intervenció de Ramon Espadaler. Quin home. Va citar Francesc Cambó (un dels catalans de Franco, per cert), Coll i Alentorn (empresonat per franquistes, per cert), i va dir: ‘No ens en sortirem amb una declaració unilateral d’independència.’ Va definir la paraula ‘seny’ d’una manera, altra vegada, arrauxada (‘seny vol dir centralitat’) i va animar el personal: ‘Les enquestes que tenim ens són favorables.’ Només en un moment va apujar el to de veu, i poquet, quan va assegurar que ell també treballava pel futur dels seus fills. ‘No tan sols els independentistes!’ Entremig, va defensar una llei contra els morosos  i va arribar a afirmar que després del 27-S ERC podria pactar amb Catalunya Sí que es Pot i ‘les CUPS’. Ho diu en plural, i sona ‘l’escups’.  Al meu costat alguns empresaris no seguien el discurs i miraven el mòbil. Molts altres assentien amb aprovació els arguments d’Espadaler. Nosaltres acabem la crònica amb un d’ells. La intervenció estrella del migdia. ‘Hola, sóc gestor de conflictes, i estic a la seva disposició’, va dir un comensal abans de començar la seva intervenció. Quina rialla no va esclatar dins el Cercle del Liceu, ple a seny de gent.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.