En tan sols nou dies, la política espanyola ha fet un tomb. Dimecres de la setmana passada, el PP va aprovar el pressupost amb el suport de Ciutadans i el PNB, però l’endemà es va publicar la sentència del cas Gürtel i avui Pedro Sánchez ha estat investit nou president del govern espanyol. Per a aconseguir-ho, ha estat clau el suport de partits sobiranistes, que han vist una oportunitat en el desallotjament de Rajoy. La urgència ha impedit de bastir cap negociació profunda, però el canvi de govern dibuixa noves hipòtesis polítiques. N’hem parlat amb representants del PDECat, ERC i Compromís.

Gabriel Rufián (ERC): ‘No sabem quina mena de PSOE i Pedro Sánchez ens trobarem’

Com us sentiu?
—Qualsevol persona decent, independent de les sigles, avui s’ha d’alegrar del fet que corruptes, lladres i carcellers siguin fora del poder. Ara bé, cal recordar que el PSOE és el que és, ho hem dit moltes vegades. Tenim memòria, però no sabem quina mena de PSOE i de Pedro Sánchez ens trobarem.

Què n’espera, ERC, del nou govern espanyol?
—És una incògnita. Valorem molt el fet que hi hagi segons quines formacions en aquesta nova majoria. Ara bé, no sabem si ens trobarem el Pedro Sánchez de les últimes vint-i-quatre hores, que és conciliador i parlava de dialogar i intentar recuperar les lleis socials tombades al Tribunal Constitucional, o ens trobarem el Pedro Sánchez que els últims temps s’ha alineat amb PP i Ciutadans envers el procés polític de Catalunya. Nosaltres hem deixat molt clar des del principi que això no és pas un sí al PSOE o Pedro Sánchez, sinó que és un no a Rajoy i tot allò que representa.

Catalunya hi guanya res, amb Pedro Sánchez?
—No únicament Catalunya, sinó tota la població, visqui on visqui, hi guanya fent fora corruptes de les institucions. No és una opció, agradi més o menys, és una obligació. Ho vam dir al PSOE en seu parlamentària, tan poca gràcia ens fa a nosaltres votar-lo com, segurament, a ell ser amb nosaltres.

ERC ha aconseguit negociar res a canvi del vot a favor?
—Cal recordar que la moció de censura es va anunciar fa molt poc i que PP i Ciutadans, en una junta de portaveus extraordinària, van convocar la moció de censura pràcticament per a l’endemà. Ho van fer perquè consideraven que reduint els tempos a la mínima expressió tot això cauria. I els ha sortit el tret per la culata, a PP i Ciutadans. S’ha pogut parlar molt poc, però nosaltres, sobretot, volem parlar amb el nou govern sobre la situació dels presos polítics.

Demanareu de manera formal qüestions com el trasllat a Catalunya dels presos o un canvi d’actitud de la fiscalia?
—L’acostament dels presos i que els exiliats puguin tornar és crucial. Tothom pot arribar a entendre que tenir Zoido al capdavant d’Interior o no tenir-l’hi ho canvia absolutament tot. Partint de la base que això és un procés polític, que són fiscals polítics i que són jutges polítics, entenem que s’ha de tractar de manera política. Ho volem parlar amb el nou govern.

Míriam Nogueras (PDECat): ‘Sobre què farà el PSOE, sóc pessimista, però hem tombat dos partits dels tres del bloc del 155’

Com us sentiu?
—Tot i que he votat amb una agulla d’estendre al nas, em reconforta saber que els presos polítics han aplaudit això que ha passat avui. Crec que hem pres la decisió menys dolenta. Però si bé allà l’ambient era de festa, nosaltres continuem amb un conflicte important. Tenim presos polítics, exiliats i un mandat democràtic que continua sota la repressió. Per tant, tenim poca cosa a celebrar. El PSOE i el PSC tenen molta feina, crec que Iceta i Granados hauran d’explicar molt bé aquest canvi que diuen que representa el PSOE, perquè fins avui han anat de la mà dels del discurs de l’odi i la violència. Sobre què farà el PSOE, sóc pessimista, però és cert que hem tombat dos partits dels tres del bloc del 155.

Què n’espera, el PDECat, del nou govern espanyol?
—Una cosa és què n’espero i una altra què crec que passarà. Vull pensar que s’obre una situació nova, però no pas amb actors nous. Tenim l’oportunitat de sortir de l’enrocament on érem. Si avui ha passat res de bo, és això. És un escenari obert, però hi ha més gent que hi veu llum i perspectiva que no pas ahir. Que la situació serà diferent és evident, però a partir d’aquí veurem quin paper hi tindrà cadascú.

El PDECat va aconseguir negociar res a canvi del suport a la moció de censura?
—Això ho han portat els portaveus. En el discurs de Pedro Sánchez, hi va haver un canvi de relat, feia quatre dies parlava de Quim Torra com un nazi i era al costat del govern que ens reprimia. En el discurs va parlar de diàleg i de trobar solucions polítiques i no jurídiques al conflicte entre Catalunya i Espanya. Per tant, entenc que n’hem de treure alguna cosa, de la voluntat de fer coses i de parlar amb les forces sobiranistes. Al final ha caigut el Partit Popular, entra en escena un govern molt dèbil i demà a Catalunya es nomenarà un govern fort, amb una majoria absoluta. En aquest sentit, crec que la jugada és bona. No perquè el PSOE hagi de pagar res pel nostre vot, sinó perquè en l’àmbit internacional haurà de projectar una imatge d’Espanya molt diferent de la d’aquests últims anys.

Demanareu de manera formal qüestions com el trasllat a Catalunya dels presos o un canvi d’actitud de la fiscalia?
—Fa molt de temps que ho reivindiquem, això. També és cert que la postura de l’altre costat sempre ha estat: ‘la política és independent i nosaltres no hi podem fer res’, però després truquen al Tribunal Constitucional per dir-li què ha de decidir. I totes les relacions que hi ha al voltant del jutge Pablo Llarena, com el fet que la seva dona sigui la millor amiga de Soraya Sáenz de Santamaria. No ens enganyem, d’independència judicial a Espanya, poca. I no ho diem nosaltres i prou, totes les intervencions parlamentàries han fet èmfasi que cal reformar el poder judicial. Tots han parlat d’aquesta degradació democràtica i del poder judicial. Que hi hagi presos polítics és una ignomínia. Tots els mecanismes per a millorar la situació dels presos es posaran sobre la taula. I veurem quina és la reacció del nou govern.

Joan Baldoví (Compromís): ‘L’etapa és complicada, però s’obri una finestra a l’esperança’

Com us sentiu?
—Feliç i esperançat. És una sensació que tinc des d’ahir a la vesprada. Sé que l’etapa és endimoniadament complicada, però s’obri una finestra a l’esperança que es puguen canviar moltes coses, que ací puguem treballar d’una manera normal, com s’ha de treballar en el congrés, i que per fi puga haver-hi diàleg en aquelles qüestions on fins ara no n’hi ha hagut. Els problemes, si no s’aborden en una taula, són impossible de resoldre.

Què hi guanya, el País Valencià, amb Pedro Sánchez?
—A curt termini, i respecte del pressupost, potser no gaire, però s’hi poden fer modificacions. També pense en la política de nomenaments. Se m’ocorren dues institucions que estaven fent prou la mà al govern valencià, com el delegat del govern i la confederació hidrogràfica del Xúquer. Qui diu això diu tantes i tantes coses més, però m’han vingut al cap aquestes dues administracions que entrebancaven la llavor del nostre govern i de molts batlles. Qualitativament, també millorarem molt.

Compromís va poder negociar res a canvi del sí?
—No, i us ho dic amb sinceritat. Ens vam reunir amb José Luis Ábalos dimarts al matí, la moció es començava a discutir dos dies després, i evidentment no vam poder negociar. Les negociacions requereixen més temps i no poden ser d’avui per a demà. Sí que constatarem que el PSOE no té majoria absoluta, són 84 diputats, una xifra que impossibilita de governar sense arribar acords. Aquest matí li he demanat que fóra sensible a les demandes dels valencians. I que els problemes valencians no es tornen a deixar sine die en la nevera, sinó que els abordem d’una vegada. El finançament i el deute són absolutament imprescindibles. Quan comencem a redactar el pressupost, que siga un pressupost un poc més just amb el poble valencià.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.