Avui que fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco pràcticament tota la premsa anglosaxona de referència dedica reportatges a la persistència del llegat del franquisme a l’estat espanyol. Parlen d’un llegat polític, basat en un anomenat ‘pacte de silenci’ durant els anys de la transició, que ha fet que els crims del franquisme no s’hagin condemnat institucionalment, que als carrers i places de molts pobles i ciutats encara hi hagi moltes plaques amb noms franquistes i que el govern espanyol no hagi fet res per exhumar els cossos de fosses comunes per a identificar els represaliats, malgrat les peticions dels familiars.

Preston, a la BBC: ‘El PP ha fomentat l’hostilitat envers Catalunya sobre un franquisme residual’
La BBC ha publicat avui, amb motiu del quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, un article signat per l’historiador Paul Preston, especialitzat en la guerra del 1936-1939 i el franquisme. Hi afirma que, contràriament a l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini, ‘on la derrota externa va portar processos de desnazificació’, a Espanya ‘l’ombra del règim [franquista] continua planant sobre la política’.

I no tan sols perquè cap govern espanyol no hagi declarat mai il·legítim el franquisme o perquè a l’espai públic encara hi hagi símbols i noms feixistes, sinó també perquè hi ha dos llegats més de Franco que s’han arrossegat fins ara: la corrupció i la divisió territorial.

‘L’aplicació brutal del centralisme rígid al País Basc i a Catalunya va deixar dos moviments nacionalistes més poderosos que abans del 1936.’ En el cas català, considera, la pressió popular en favor de més autonomia ha topat amb una intransigència que ha alimentat la campanya pro-independència: ‘Sobre la base d’un centralisme franquista residual, el Partit Popular ha fomentat l’hostilitat envers Catalunya, principalment per a obtenir-ne rèdits electorals. La divisió consegüent, de vegades al llindar de l’odi mutu, és un dels llegats més perjudicials del franquisme.’

The New York Times: un fracàs de la democràcia espanyola
The New York Times també parla del llegat de la guerra de 1936-1939, que assegura que ‘continua dividint la política i els carrers’. El prestigiós diari nord-americà se situa a València, i posa com a exemple que l’avinguda dedicada al doctor Joan Baptista Peset tingui ben a prop un carrer amb el nom de Marco Merenciano, un feixista que va presentar càrrecs i va testificar contra Peset, el qual va acabar essent afusellat el 1941.

‘Els noms dels carrers i uns altres símbols del franquisme són un indicador no només de com el llegat de Franco roman incrustat en el panorama polític i físic d’Espanya, sinó de com aquesta democràcia en procés de maduració ha fracassat a l’hora de resoldre això plenament’, diu el diari.

I parla amb Joan Ribó, el batlle de València, que diu que el fet que Merenciano tingui el seu carrer és un escàndol. ‘És difícil de creure que encara honorem gent vinculada a la repressió de Franco, cosa que clarament no passa en relació amb el nazisme a Alemanya o amb el feixisme a Itàlia’.

Politico: ‘Desenterrar el passat evidenciaria la feblesa de la transició’
En aquest reportatge, l’edició europea del diari Politico posa l’accent en el fet que allò que preveia la llei de la memòria històrica aprovada durant el mandat de Zapatero no ha hagi reeixit. I destaca que durant la transició hi hagués un pacte de silenci. ‘Hi va haver una llei d’amnistia […] que va acabar protegint els antics membres del règim de Franco de ser perseguits per crims contra els drets humans.’

I va més enllà: ‘És difícil de passar per alt la sensació que desenterrar el passat significaria implícitament reconèixer les debilitats de la transició’.

Més: ‘Qüestionar la decisió de no investigar les violacions de drets humans i la brutalitat d’aquella època també vol dir qüestionar l’estatus sagrat de la transició. Hi ha pocs espanyols en posicions d’autoritat preparats per a fer-ho’.

The Independent: l’anomalia espanyola sobre el passat
I el diari anglès The Independent es fixa en la diferència entre allò que ha fet Espanya i el que van fer altres estats com Alemanya i Itàlia. ‘En altres països, les comissions sobre la veritat han permès d’exposar i guarir les ferides profundes causades per la tirania i el conflicte; en canvi, Espanya ha enterrat la memòria col·lectiva.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb