El Palau de la Música, en la presentació de la temporada 2026-2027, ha posat de manifest que vol que la pau sigui el fil conductor de la programació com una invitació a construir el futur des de la cultura, el diàleg i el respecte, en un moment històric marcat per tensions, incerteses i conflictes. Per això els noms de Pau Casals i de Ludwig van Beethoven hi tindran una presència destacada. Alguns concerts importants de la  temporada al Palau seran: el concert inaugural, el 28 de setembre, amb el quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, cant universal per a l’entesa entre els humans, una obra que tornarà a interpretar la Budapest Festival Orchestra el 8 d’abril; el concert Humanity in war, amb Thomas Quasthoff i l’Amatis Trio; i el concert a favor de la pau el 5 de juliol amb Jordi Savall, un dels músics que més s’han significat públicament a favor del diàleg entre les cultures.

Cent cinquanta anys del naixement de Pau Casals

La commemoració dels cent cinquanta anys del naixement de Pau Casals esdevindrà una oportunitat per a reconèixer una de les figures més universals de la cultura catalana i de la música del segle XX, que també va destacar per la defensa de la llibertat i la democràcia, contra el feixisme. Va ser especialment destacat el seu emotiu discurs a les Nacions Unides, que començava amb el famós “I am a catalan…” Durant la temporada es faran vuit concerts repartits en cicles, entre els quals cal remarcar el concert inaugural de la temporada, dirigit per Xavier Puig, que reunirà el violoncel·lista Pablo Ferrández, el Quartet Casals, l’Escolania de Montserrat, l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès, juntament amb un elenc de solistes catalans de primer nivell. El programa inclourà el quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, la “Coral”, en la traducció catalana de Joan Maragall, i també l’O vos omnes i el Nigra sum de Casals.

Al Palau es faran set concerts més en homenatge al mestre del Vendrell: la integral de les Suites per a violoncel de Bach, amb Jean-Guihen Queyras, el 7 d’octubre; un concert on s’inclourà l’estrena d’un arranjament d’El cant dels ocells, signat per Xavier Pagès-Corella, amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, el 29 d’octubre; El pessebre, amb el Cor Madrigal i la Franz Schubert Filharmonia, el 15 de desembre; un concert de cambra amb obres de Bach i Mozart, amb el Quartet Casals i la Camerata Casals, el 17 de desembre; la integral de les Sonates per a violoncel i piano de Beethoven, amb Gautier Capuçon i Frank Braley, el 4 de febrer; la recuperació d’El misteri de sant Pere Ursèol, amb la Cobla Marinada i la Camerata XX, el primer d’abril; i la Diada Pau Casals 2026, amb Julia Hagen i Lukas Sternath, el 16 de juny.

Homenatge a Beethoven i Bach

En el cas de Beethoven, el Palau s’afegeix a la celebració de les grans sales de concerts d’Europa amb motiu dels dos-cents anys de la seva mort, una efemèride que convida a reivindicar la dimensió universal d’un compositor clau en la història de la música: hereu del Classicisme de Haydn i Mozart i, alhora, visionari d’un nou llenguatge que obrí les portes del Romanticisme. El Palau dedicarà una integral de simfonies, un projecte impulsat amb BCN Clàssics, que brindaran la Staatskapelle Dresden i Daniele Gatti en quatre concerts a la sala modernista, en un recorregut complet pel seu cicle simfònic, de la Primera fins a la Novena.

Més enllà d’aquest projecte singular, es podrà sentir una àmplia mostra del seu catàleg de repertori orquestral, concertant i coral, en una vintena de concerts més repartits en diversos cicles durant la temporada, entre els quals es destaquen, per esmentar-ne algun exemple, la Missa solemnis, amb Jordi Savall i les formacions Le Concert des Nations i la Capella Reial de Catalunya, el 29 de gener; la Novena Simfonia, que interpretaran la Budapest Festival Orchestra, amb Iván Fischer a la batuta, en un concert del cicle Palau 100 el 8 d’abril; i l’òpera Fidelio, del cicle Palau Òpera, que dirigirà Pablo Heras-Casado, amb el Monteverdi Choir i l’Orchestre Révolutionaire et Romantique, el 30 de juny.

Juntament amb Casals i Beethoven, Johann Sebastian Bach tindrà igualment un paper destacat en la programació, amb motiu dels tres-cents anys de l’estrena de la Passió segons sant Mateu, presentada per primera vegada en la litúrgia del Divendres Sant del 1727 a la Thomaskirche de Leipzig. És una de les obres més monumentals i transcendents de la història de la música, tant per la dimensió espiritual com per l’arquitectura musical. El Palau n’acollirà tres concerts, en tres interpretacions de la mateixa obra amb personalitats ben diferents: el 18 de març amb Simon Rattle, que dirigirà la Freiburger Barockorchester i la Zürcher Sing-Akademie; el 20 de març seran la formació Collegium 1704 i el seu fundador i director, el txec Václav Luks; i el 3 d’abril amb Teodor Currentzis, que presentarà al Palau –i per primera vegada als Països Catalans– les seves noves formacions Utopia Orchestra & Choir. El Cor Infantil de l’Orfeó Català participarà en dues d’aquestes produccions, les de Rattle i de Currentzis.

Així mateix, un dels quatre projectes de llarg recorregut que el Palau començarà aquesta temporada serà la integral de l’obra per a orgue de Johann Sebastian Bach, un projecte que s’estendrà durant tres temporades, amb un total de vint-i-un concerts i per al qual el Palau ha comptat amb la complicitat del reconegut organista Juan de la Rubia. A aquestes propostes, s’hi afegeixen els vuit concerts del cicle Palau Bach.

Eric Whitacre, Agustí Charles i Marian Márquez, compositors convidats

Els  compositors convidats de la temporada seran Eric Whitacre, Agustí Charles i  Marian Márquez. El compositor nord-americà Eric Whitacre, guanyador d’un Grammy i format a la Juilliard School de Nova York, ha redefinit l’estètica coral de les darreres dècades i les seves obres ja s’inclouen en el repertori habitual dels programes dels cors d’arreu del món. La música que compon, que ja s’ha interpretat al Palau anteriorment, es destaca per una gran exigència tècnica, que, tanmateix, té la capacitat de connectar amb el públic d’una manera directa i emocional, cosa que demostra una sensibilitat totalment contemporània.

S’hi faran tres concerts amb obra seva, interpretats pels cors del Palau i dirigits per Whitacre mateix. El primer serà l’estrena al país d’Eternity in an hour, obra d’encàrrec del Palau i de dues institucions més (el Cor de la Ràdio Flamenca i el Cor de la Sydney Philharmonia), que es va estrenar al Royal Albert Hall arran dels Proms del 2024. El concert serà el 8 de novembre i hi participarà el Cor de Cambra del Palau. El 10 d’abril, també el Cor de Cambra recuperarà l’emotiva The sacred veil, una obra inspirada en l’experiència d’una amiga del compositor que va tenir un càncer i que mostra com van afrontar el procés, a més del dolor per la seva mort. Per tancar aquesta residència artística, l’endemà, 11 d’abril, es reuniran l’Orfeó Català, el Cor Jove, el Cor de Noies i el Cor Infantil amb una selecció de les obres més destacades del seu catàleg.

Agustí Charles és una de les figures importants de la creació musical catalana contemporània. Té un catàleg que abraça gèneres diversos, com ara l’òpera, la música simfònica, coral i de cambra. La seva obra revela una voluntat constant d’explorar nous camins del llenguatge musical contemporani, amb una atenció especial en la dimensió dramàtica del so i la construcció de grans arquitectures. Al Palau s’hi farà l’estrena absoluta de Black e-voices, l’alè del temps, un llibre de madrigals que es combinarà amb músiques de Monteverdi, Gesualdo, Morley i Bennet, amb la interpretació del Cor Cererols i l’acordionista Ander Telleria, sota la direcció de Marc Díaz, el 17 de gener. La programació del Palau inclourà tres concerts més amb obra de Charles: No és res urgent i fragments d’Andròmeda encadenada, que duran a l’escenari modernista la soprano Maria Hinojosa i el violinista Marc Charles, en un concert del cicle Palau Fronteres, el 13 d’octubre; Primary colours, amb la formació Frames Percussion, el 12 de novembre; i Übergang, que es podrà sentir el 15 d’abril amb els saxos de Kebyart, formació resident del Palau d’ençà de la temporada passada.

Marian Márquez serà així mateix compositora convidada d’aquesta temporada del Palau. Forma part de la generació actual de compositors catalans contemporanis corals, l’anomenada Generació C, que el Palau impulsa de manera especial. Márquez va rebre encàrrecs per a l’Orfeó Català i les formacions de l’Escola Coral, i la residència artística d’aquesta temporada és un pas més en la complicitat artística amb el Palau. Márquez estrenarà dues obres per encàrrec del Palau: La pau depèn de tu, cantata amb llibret de Manuel Forcano per al Concert de Sant Esteve, i una segona composició, que estrenarà la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona en un concert del cicle Tardes al Palau, amb direcció de Miquel Massana. L’obra de Márquez serà present en tres concerts més: un recital de la soprano Irene Mas i el pianista Marc Serra, el 3 d’agost; una selecció de Cançons i proverbis i la cantata Beethoven i els fantasmes de la música, amb els cors de Palau Vincles i de l’Escola Coral de l’Orfeó, el 13 de març; i el concert del 6 d’abril amb el Quartet Gerhard, que interpretarà La mirada eterna.

Recuperar el llegat del pare Antoni Soler

Aquesta temporada el Palau també vol recuperar el llegat del pare Antoni Soler i reivindicar-ne el valor en el conjunt del patrimoni musical del nostre país. Antoni Soler, compositor i organista, és una de les figures més fascinants del patrimoni musical dels Països Catalans i del segle XVIII arreu. La seva producció és especialment coneguda per les Sonates per a teclat, però té un catàleg que també inclou música religiosa, Concerts per a dos teclats, Villancets i diverses peces vocals i instrumentals que en mostren la riquesa creativa. Aquesta temporada un total de quatre concerts recolliran obra d’Antoni Soler: el 21 de gener amb el clavecinista Diego Ares, que interpretarà Onze Sonates per a clave, Preludi i Fandango; l’11 de març amb la formació La Grande Chapelle i direcció d’Albert Recasens, que interpretaran obra vocal en llatí (Dixit Dominus, Magnificat, Lamentacions, Salve Regina i Miserere); el 21 de juny Dani Espasa i Juan de la Rubia duran a l’escenari modernista Sis Concerts per a dos teclats; i el 7 de juliol Alba Ventura oferirà un recital de piano on inclourà també Sonates de Soler.

Els cors del Palau, al centre de la programació

Els cors del Palau es mantenen com a pilar de la proposta artística de la sala modernista, amb presència en gairebé tots els cicles i un paper destacat en alguns dels projectes més destacats de la temporada. També són els encarregats de posar veu a gran part de l’obra dels compositors convidats de la temporada i de dur-ne a l’escenari l’estrena de les obres encarregades pel Palau.

Un dels projectes més significatius d’aquesta temporada dels cors del Palau serà la ronda amb el reconegut director Gustavo Dudamel, en què participaran l’Orfeó Català, el Cor de Noies i alguns cantaires del Cor Infantil. És la primera ronda del director veneçolà al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, una fita més en la fructífera relació del mestre amb els cors del Palau d’ençà de fa més de quinze anys. Els cors participaran en la interpretació de l’obra En la transmigració de les ànimes de John Adams en sis concerts en espais de prestigi: Philharmonie de París, 10 d’octubre; Auditori de Barcelona, 12 d’octubre; Auditorio Nacional de Música de Madrid, 13 d’octubre; Elbphilharmonie d’Hamburg, 19 d’octubre; i Musikverein de Viena, 22 d’octubre.

L’Orfeó Català aborda aquesta temporada algunes de les grans fites del repertori simfònico-coral, amb obres que sintetitzen alguns dels moments més culminants de la història de la música. La Novena Simfonia de Beethoven en serà un dels leitmotivs. Després d’interpretar-la al concert inaugural, la durà a fer ronda, el mes de maig, amb el Cor de Cambra del Palau i la Staatskapelle Dresden, sota la direcció de Daniele Gatti, en tres concerts, que començaran al Palau (11 de maig) i continuaran al Palau de la Música de València (16 de maig) i a l’Auditorio Nacional de Madrid (18 de maig). Més projectes destacats de l’Orfeó Català en la nova temporada són la Segona Simfonia de Mahler, coneguda per “Resurrecció”, una de les obres més transcendents del repertori simfònic, que interpretarà amb l’OBC i Ludovic Morlot els dies 13 i 14 de novembre a l’Auditori, i l’Elies de Mendelssohn, un dels grans oratoris del Romanticisme, que interpretarà juntament amb el Cor de Noies i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, amb direcció de Xavier Puig, en un concert el 30 de maig al Palau, cicle Palau 100.

Quant al Cor de Cambra del Palau, el 4 d’octubre estrenarà al Palau una nova producció, Valsos amorosos de Brahms, que incorpora obres de Brahms, Elgar, Sibelius i Strauss. Amb aquest projecte, la formació es referma en l’opció per les produccions pròpies, genuïnes i singulars, sempre amb vocació divulgativa i voluntat de voltar pel país. El Cor de Cambra també serà l’encarregat de portar a l’escenari dues obres d’Eric Whitacre. Més projectes destacats de la formació són la recuperació de Carles Santos, amb l’espectacle Cantúria cantada en homenatge al compositor, pianista i creador escènic de Vinaròs, que arribarà al Palau el 3 de desembre en una coproducció amb el Teatre Lliure i en commemoració del 50è aniversari del centre teatral; la participació en l’Oratori de Nadal de Bach, acompanyat també del Cor Jove de l’Orfeó Català; i el concert de Sardanes corals de la Generació C, concert del 20 de juny, amb què dóna continuïtat al projecte del Palau per a difondre les obres dels compositors corals contemporanis del nostre país.

Respecte de les formacions de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, aquesta temporada s’escau el quarantè aniversari de la fundació del Cor Jove de l’Orfeó Català, una efemèride que se celebrarà tota la temporada i que culminarà a la sala de concerts el 13 de juny, on oferirà Carmina Burana de Carl Orff. En aquest concert participaran, també, antics cantaires de la formació i la soprano Serena Sáenz, a més del baríton Guillem Batllori, que van formar part del Cor Jove. El Cor Jove participarà també en els concerts de l’Oratori de Nadal, juntament amb el Cor de Cambra del Palau, i en un intercanvi cultural i musical amb la formació La Maîtrise de Tolosa de Llenguadoc, amb què actuaran al Palau el 7 de febrer i, més tard, els dies 19, 20 i 21, a Tolosa.

Entre els projectes destacats de la temporada del Cor de Noies de l’Orfeó Català, a més de la participació en la ronda amb Gustavo Dudamel i l’Orfeó Català, es destaca la interpretació d’Odissea i Els colors del mar, amb direcció i guitarres del seu compositor, Eduard Iniesta, i participació de la soprano Gemma Humet, que arribarà al Palau el 9 de març.

Jonas, Forcano i Cera, artistes convidats 

L’artista convidada de la temporada serà la il·lustradora Agnes Jonas, artífex de la imatge gràfica 2026-2027. Fa composicions abstractes inspirades en la natura, la música i la ciència que exploren la fragilitat i l’equilibri amb formes orgàniques i un joc de llum i ombra delicat. Té un univers visual reconegut internacionalment, que dialoga amb el concepte de la pau que vertebra la temporada i es desplegarà en tota la comunicació gràfica del Palau, com també en una exposició al Palau a la tardor.

El barceloní Manuel Forcano serà el poeta convidat de la temporada. La seva trajectòria combina la creació literària amb una sòlida tasca d’estudi i divulgació de les cultures hebrea i àrab, fet que l’ha convertit en un pont privilegiat entre tradicions que històricament han compartit espais de diàleg i també de conflicte. Té una obra d’alta intensitat simbòlica, marcada per la reflexió sobre la identitat, el temps i el diàleg entre cultures, que connecta plenament amb el concepte de la pau. Amb aquesta mirada, Forcano aporta una dimensió literària que entén la pau també com un espai de trobada entre llengües, memòries i tradicions, en sintonia amb la vocació del Palau de generar comprensió i escolta a través de l’art.

El barceloní Lluís Cera serà l’artista plàstic convidat. Cera és una de les figures destacades de l’escultura catalana contemporània. Amb una trajectòria consolidada i reconeguda internacionalment, combina un gran domini tècnic de materials nobles amb un llenguatge orgànic i poètic que estableix un diàleg subtil amb la música i la literatura. A final d’any es farà al Palau una exposició de la seva obra, en col·laboració amb la galeria Villa del Arte, que posarà en relleu la relació entre escultura i música.