17.06.2026 - 17:03
|
Actualització: 17.06.2026 - 17:45
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha tancat avui el procés de renovació amb la incorporació de set nous membres i l’eixida dels que encara quedaven d’ençà de la constitució de l’organisme estatutari. És la tercera renovació d’un terç dels membres. El mandat que assumeixen és per a un període de quinze anys.
Vicent Beltran, Maria Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Josep Carles Segura han promès el càrrec en presència del vice-president segon de la Generalitat i conseller de la Presidència, José Díaz. Tots han promès guardar la constitució i l’estatut d’autonomia i han rebut la insígnia, en un acte que ha tingut molta part protocol·lària, però amarat d’una barreja d’aire de comiats i benvingudes que s’han celebrat amb abraçades i somriures.
Alguns dels acadèmics que se’n van viuen el comiat com un alliberament. I tots els que hi entren saben que els temps que vénen no seran fàcils, que els vents no els seran sempre favorables i que pugen a una nau en marxa que, probablement, ha viscut temps més bons. La seua tasca serà impedir que sotsobre.
Protocol i formalitat
El discurs de Verònica Cantó, que en aquests moments ja no és la presidenta de l’AVL, ha estat molt protocol·lari i formal. Ha donat la benvinguda ben efusiva als nous membres de l’entitat estatutària i s’ha felicitat per la normalitat institucional que representa fer un acte com aquest per tot allò que representa per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: “És un acte significatiu perquè la renovació serà un impuls intel·lectual, científic i humà que sustenta aquesta institució.”
Ha parlat del valor de les aportacions que podran afegir a l’Acadèmia quant a l’estudi i la promoció del valencià, perquè enriquirà la pluralitat de coneixement, de perspectives i d’experiència.
Cantó els ha recordat que assumien una responsabilitat important: “Contribuir a l’enfortiment del valencià com a patrimoni cultural compartit i com a instrument viu de comunicació, cohesió i identitat, i també a conservar i cultivar els valors que representa la institució.”
La presidenta fins avui ha volgut recordar que l’Acadèmia era una entitat estatutària consagrada per l’estatut del 2006: “Amb l’estatut a la mà podríem afirmar que la salut del valencià repercuteix en la salut del nostre autogovern. Com més viva estiga la llengua, més fort serà el nostre autogovern.”
En aquest discurs institucional, Cantó no ha fet cap referència als intents de Vox d’estrangular, literalment, l’acadèmia. Ho va intentar en el pressupost vigent i ho vol tornar a fer en el pressupost que ara s’ha de començar a tramitar a les Corts. De fet, les converses entre el PP i Vox perquè es puga aprovar fa setmanes que són públiques, com també els intents del partit ultra de continuar retallant el capítol de l’AVL. I, per bé que el vice-president segon i conseller de la Presidència, José Díez, que és el responsable d’apaivagar aquest foc, diu que no hi haurà retallada, Vox sempre ix a dir que sense retallada a l’AVL no hi haurà pressupost.
Cap referència al pressupost
En aquest sentit, José Díez, que ha presidit l’acte, tampoc no ha fet cap referència al pressupost en el seu discurs. Díez sí que va ser present en el darrer plenari presidit per Cantó, el que li va servir de comiat, on l’ex-presidenta sí que va denunciar aquests intents.
En el discurs, el vice-president ha citat Ausiàs Marc i el Segle d’Or, ha dit que la llengua no era propietat de ningú, sinó que era de tots els valencians. Que la llengua ha d’acompanyar-los perquè és la manera de participar en una manera d’entendre el món. Ha reconegut que l’AVL tenia la funció normativa del valencià i ha dit que havia de vetllar per la llengua, partint de la tradició lexicogràfica, literària. I ha volgut separar de les funcions de l’AVL les de promoció de l’ús social de la llengua, una tasca que l’acadèmia ha fet, en molts moments, per tapar les mancances d’unes altres institucions. “Al Consell de la Generalitat ens correspon impulsar les polítiques públiques que afavorisquen l’ús social del valencià. Són funcions diferents, però complementàries.”
I també s’ha referit, d’una manera que pretenia ser molt subtil, al “tipus de valencià” que s’ha de promoure. “S’han de respectar les formes genuïnament valencianes. Totes les llengües són multiformes, la nostra també. A voltes assistim a prejudicis sobre què és correcte i que no, sobre què és normatiu o no. No podem menysprear la llengua que hem rebut.” Aquestes paraules acosten el seu discurs al de “la llengua del carrer” que el primer conseller d’Educació i Cultura d’aquesta legislatura, José Antonio Rovira, va dir l’estiu del 2023, quan va posar en dubte la tasca de l’AVL i va obrir la via perquè hi entrassen tota mena de crítiques i es reobrira un debat que, precisament, l’AVL va ajudar a tancar.
Fora de l’església on s’ha fet l’acte, hem preguntat al vice-president per les exigències de Vox quant a retallar el pressupost i l’única resposta que ha donat ha estat que el Consell pretenia que reba els recursos necessaris per a exercir les seues competències: “La nostra idea és que els recursos que es destinen a l’acadèmia siguen els oportuns i els necessaris per a poder dur a terme eixa tasca. La normativització, la regularització del valencià i vetllar pel seu ús. El tràmit parlamentari és el que és i, finalment, s’aprovarà el pressupost que s’ajuste, que, en tot cas, serà un pressupost amb què es puguen desenvolupar les competències de l’acadèmia.”
El 17 de juliol, eleccions
Després d’aquest acte, al qual han assistit representants de tota mena d’entitats cíviques i culturals, i de les fotografies reglamentàries, ja es parlava de l’endemà. Verònica Cantó parlava amb els uns i els altres, alleujada i satisfeta de la tasca feta. Diu que ara descansarà tot l’estiu abans de començar nous projectes. Però en alguns dels rogles ja es pensava i es parlava del futur de la institució. El 17 de juliol s’ha de triar la nova junta de govern. Falta un mes i en veu baixa ja sonen noms, ja hi ha intents de captació del vot per a formar majories. Algú ho troba excessiu i diu que avui no tocava, i figuradament amolla: “El cadàver de Verònica encara és calent.” Uns altres confirmen que sí, que els moviments són molt evidents.
Siga qui siga qui ocupe la presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir del mes de juliol, haurà d’estar pendent de com anirà la tramitació del pressupost de la Generalitat, que també s’aprovarà a final del mes vinent.
