Ahir la justícia espanyola va prendre una decisió inaudita. En resposta a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que anul·lava el judici del cas Bateragune, va anunciar que el repetiria. Dic que és una decisió inaudita no tan sols perquè no havia passat mai, sinó també perquè és una burla total i absoluta del sistema judicial europeu. I un despropòsit, si seguim la seqüència dels fets.

Otegi i la resta de detinguts del cas Bateragune són detinguts l’octubre del 2009 acusats d’intentar de reconstruir ETA. En realitat, proven de dur ETA a un procés de pau, com expliquen i com el temps ha demostrat, però això no es té gens en compte. Es fa el judici. I Otegi i quatre dirigents més de l’esquerra independentista basca són condemnats a penes que van de sis anys a sis anys i mig de presó, penes que compleixen de manera íntegra. Finalment, el 2019, el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol a anul·lar el judici perquè no ha estat just. Aleshores la justícia espanyola s’espera a anul·lar formalment el judici fins al moment en què Otegi ja no pot ser candidat a les eleccions basques perquè ha estat inhabilitat pel judici que s’havia d’haver anul·lat. I ara resulta que decideixen de tornar-lo a fer, el judici. I acusen una altra vegada Otegi i els seus companys de voler reconstruir ETA, una organització que va deixar d’actuar el 2011 i es va dissoldre el 2018. Es podria dir que tot plegat és una follia, però seria injust perquè té un sentit polític, lamentablement.

I el sentit polític que té no és que Bildu haja votat a favor del pressupost de Pedro Sánchez, com algú ha corregut a dir. És evident, i això no ho pot discutir ningú, que després de l’aprovació del pressupost la repressió ha caigut durament sobre els dos grups independentistes que van decidir d’atorgar els vots al PSOE. Però no és per aquest motiu que els passa tot això, perquè no és aquesta la naturalesa del conflicte. La naturalesa del conflicte és l’opressió nacional que Espanya exerceix sobre els Països Catalans i sobre el País Basc. I és per això que la justícia espanyola actua com actua. Convertir-ho en un episodi de bons contra dolents dins l’estat espanyol tan solament explica el desconcert que regna a Bildu i ERC. Però no explica els fets.

Perquè si tot fos això, si tot fos el vot al pressupost i prou, Otegi no hauria estat detingut el 2009; l’estat espanyol hauria col·laborat, com han fet tots els estats del món en casos semblants, com va fer obertament l’estat francès en aquest mateix cas, en la dissolució d’ETA; evidentment, els qui intentaven el desarmament no haurien entrat a la presó o si hi haguessen entrat n’haurien eixit ràpidament i en cap cas no s’hauria reaccionat a una sentència com la d’Estrasburg reproduint i augmentant l’amenaça sobre Otegi. Si es fa tot això, si han fet tot això durant onze llarguíssims anys, és perquè Arnaldo Otegi és independentista. I si fan tot això que han fet a Carme Forcadell i Dolors Bassa, i a la resta de presoners polítics catalans, és perquè són independentistes. La resta, fins i tot la situació personal o allò que puguen pensar avui sobre les possibilitats reals del procés d’independència, tot és molt secundari.

PS. L’amenaça de repetir el judici és especialment greu, perquè significa que Arnaldo Otegi, segons què passe, pot tornar a entrar a la presó per la mateixa acusació per la qual ja hi ha passat sis anys i mig. Cosa que despulla i deixa al descobert l’element clau de la pràctica penal espanyola: la presó no es concep com un espai de reparació i reintegració sinó com un mecanisme d’intervenció, de pressió directa, en la vida política.