Aquest cap de setmana, les sales dels cinemes Aribau de Barcelona s’omplen de música perquè s’hi fa el festival In-Edit, especialitzat en documentaris musicals. Entre l’oferta de més de cinquanta films, es toquen totes les cares de la música: hi ha cintes protagonitzades pels grans noms del pop i del rock, com ara els Rolling Stones, Elvis Presley, George Michael i Grace Jones, i també d’altres de més locals, com ara les que presenten els perfils de Peret, Andrea Motis i Miquel Serra. El festival també indaga en el vessant més sociològic, i presenta un estudi sobre el fenomen ‘fan’ dels anys 1960 a l’actualitat i també un estudi sobre les condicions sòcio-polítiques que van fer néixer les festes rave a l’Anglaterra dels anys vuitanta. També permet de descobrir històries estretament vinculades amb la música com ara la relació entre Etiòpia i la música soul, la importància del ritme al carnaval de Rio de Janeiro i unes guitarres fetes amb restes de fusta que tothom volt tocar.

Aquests són els quinze títols més destacats del festival:

Un passeig pels Estats Units amb Elvis. The King. Un ambiciós road trip des del Rolls Royce d’Elvis Presley que travessa els Estats Units de manera física, emocional i política. La seva figura, heroica i tràgica alhora, s’erigeix com a paradigma del somni americà, les seves veritats i falsedats. Amb testimonis d’amics, veïns, col·laboradors, analistes i activistes polítics, músics, actors…

El pare de la rumba catalana. Yo soy la rumba. Dels corrals de Mataró als escenaris de mig món, el film explica l’aventura artística i personal de Peret, l’artista que amb una mica de mambo, un raig de tango i un pessic de rock va crear la rumba catalana.

Absències i presències de Miquel Serra. Els ulls s’aturen a créixer. Íntima i emocional semblança del cantautor mallorquí Miquel Serra, les seves cançons, la seva filosofia de vida i l’estretíssima relació amb el seu germà Joan a través de la música, en vida i més enllà.

L’últim testament de George Michael. George Michael: Freedom! Director’s cut. Narrat i codirigit pel mateix George Michael fins pocs dies abans de morir, el documentari és un testament honest i íntim que pren la forma d’un videoclip colossal entre la candidesa i la tragèdia.

Grace Jones, artista completa. Grace Jones: Bloodlight and Bami. Retrat íntim i gens convencional de Grace Jones com a artista total i esperit lliure: diva, actriu, model, empresària, filla, mare, hedonista i indomable força de la natura. També inclou electritzants actuacions en viu.

El títol maleït de la filmografia dels Rolling Stones. Cocksucker Blues. El film va ser vetat pels Rolling Stones i ara es projecta en comptades ocasions per motius legals. És el testimoni truculent i històric de la ronda que el grup va fer el 1972 als Estats Units, plena de caos, drogues, desacataments a l’autoritat i potentíssims temes clàssics en directe.

Andrea Motis, el creixement d’una nena prodigi. Andrea Motis: la trompeta silenciosa. Retrat proper de l’aclamada trompetista, saxofonista i cantant de jazz barcelonina. O com una nena prodigi sense cap interès per la fama brega per conduir la seva carrera sense pressa, sense pausa i gaudint del viatge.

Qui vol tocar una guitarra feta amb runa de Nova York? Carmine Street Guitars. Homenatge al lutier que, amb fusta d’edificis enderrocats de Nova York, ha fet guitarres per a Lou Reed, Patti Smith, Bob Dylan, Jim Jarmusch i tothom qui vulgui tocar un trosset de ciutat.

La revolució del soul etíop. Ethiopiques: Revolt of the Soul. Homenatge a la brillant generació de músics etíops que va donar forma a la seva amalgama de rock, soul, jazz i funk a final dels seixanta, al botiguer-productor que ho va fer possible i al col·leccionista francès que els va convertir en fenomen mundial.

Samba, carnaval, sincretisme… Fevereiros (Februaries). El 2016, la mundialment famosa escola de samba de Mangueira es va alçar amb el gran premi del Carnaval de Rio amb una desfilada en honor a Maria Bethânia, la gran diva de Bahia i germana de Caetano Veloso amb més de cinquanta anys de carrera.

El testimoni de la generació rave. High On Hope. L’escena rave de final dels vuitanta al nord d’Anglaterra narrada pels seus artífexs: fills de la recessió econòmica que, malgrat la precarietat i l’assetjament policial, van situar al mapa la ciutat de Blackburn en plena febre d’acid house.

El fenomen groupie’. I Used To Be Normal: A Boyband Fangirl Story. Lúcid i revelador assaig sobre el fenomen de les ‘boybands’ mitjançant l’experiència personal de quatre dones que van de l’adolescència als seixanta anys, de One Direction als Beatles.

El Swinging London’ vist per Michael Caine. My Generation. El Swinging London dels anys seixanta en tota la seva esplendor, explicat des dels ulls de Michael Caine i les veus de coetanis de la generació que van protagonitzar aquell acolorit i alliberador assalt a la cultura popular.

Studio 54: aquest pou inesgotable d’històries. Studio 54. Auge i caiguda del temple definitori de l’era disco. Un documentari que és meitat autohomenatge del fundador supervivent i els treballadors del club de Manhattan, meitat crònica negra del daltabaix del seu paradís terrenal.

Rescatar el piano de la catàstrofe de Fukushima. Ryuichi Sakamoto: Coda. Quan sembla que la vida s’acaba, la memòria necessita explicar-la abans de l’adéu. Això fa el compositor i pianista japonès Ryuichi Sakamoto mitjançant una mirada introspectiva de la seva carrera i de l’obsessió per connectar música i natura mentre afronta una greu malaltia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb