Gloria March i Pablo Molinero interpreten els pares de Guillem Agulló: Carme Salvador i Guillem Agulló.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Gairebé tot el país podrà veure aquesta nit l’estrena del film La mort de Guillem gràcies a l’emissió simultània acordada entre À Punt, TV3 i IB3, una fita històrica de la televisió en català. L’estrena televisiva del film, que explica la batalla de familiars i amics de Guillem Agulló contra la voluntat d’amplis sectors de la societat de tapar el caràcter polític de l’assassinat, ha anat precedida d’una acollida social molt bona de les projeccions que ja s’han fet arreu. Inicialment, només la van programar el cinema ABC de València, el Girona de Barcelona i el Truffaut de Girona, però també es podrà veure a l’Utiye d’Ontinyent i al JCA de Valls. A més, se n’han programat una cinquantena de projeccions, organitzades per les entitats que van donar suport a la campanya de micromecenatge.

‘És molt bonic, tot això que passa. La gent està molt emocionada. Hem rebut molt d’amor i afecte’, diu el director del film, Carlos Marques-Marcet, que celebra que la història hagi arribat més enllà dels cercles més polititzats i que, segurament, ja coneixien la història d’Agulló abans de veure-la a la pantalla: ‘Teníem clar que no volíem fer una pel·lícula per a convençuts, sinó una pel·lícula que si la veiés algú a Kuala Lumpur la comprengués. Parla de la condició humana i de qüestions sociopolítiques que poden ser traslladades a qualsevol entorn.’

Entrevista a Carlos Marqués-Marcet: ‘La història de Guillem Agulló i la seva família és tan dura que pot semblar irreal’

Qui també està molt emocionat amb la rebuda del públic és Marc Roma, director de Som Batabat, una de les productores que, de la mà de SUICAfilms, Lastor Media, À Punt, TV3 i IB3, han fet avançar el projecte. ‘La pel·lícula neix de la voluntat de reivindicar Guillem Agulló després d’anys d’haver fet recerca periodística sobre l’extrema dreta’, diu Roma. L’objectiu era estrenar el film com un homenatge pels vint-i-cinc anys de l’assassinat, que es van complir el 2018, però les dificultats de producció n’han endarrerit l’estrena fins ara. Des d’un començament, es va buscar la col·laboració de les televisions públiques de l’espai mediàtic català, l’Institut Valencià de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals. ‘La família estava esperançada, però eren molt escèptics que aconseguíssim fer la pel·lícula, perquè ja els havien proposat projectes així i mai no havien aconseguit d’aixecar-los’, diu Roma. Aquesta vegada, el projecte ha arribat a bon port gràcies a la perseverança dels impulsors per a trobar finançament, fins al punt de recaptar 134.161 euros en una campanya de micromecenatge que incloïa el llibre Guillem, de Núria Cadenes, concerts, cicles de conferències i una web sobre l’extrema dreta.

D’altra banda, Roma també esmenta factors polítics que han permès quelcom que en altres èpoques no hauria estat possible: ‘Hi ha hagut una conjunció molt interessant dels tres governs als tres territoris dels Països Catalans que ho ha fet més fàcil. Per desgràcia, el suport de les televisions públiques depèn molt de qui governa en aquell moment. És una anormalitat democràtica, però és així i hem de ser-ne conscients. Amb el Canal 9 que hi havia durant els governs del PP hauria estat impossible, però també ho hauria estat amb TV3 durant segons quins governs de la Generalitat de Catalunya.’

Empar Marco, directora d’À Punt quan va començar el projecte del film, diu que el va considerar ‘imprescindible’ des del primer moment, no tan sols per a parlar d’Agulló, que també, sinó per a tractar ‘les ferides que té obertes el país’. ‘Vaig ser al rodatge justament l’endemà que aparegueren les pintades amenaçadores a la façana de la casa. Quan veus això, veus que el repte era molt difícil’, diu, en referència a les pressions de l’extrema dreta que van rebre durant la filmació.

La història que els assassins de Guillem Agulló no podran silenciar | Crònica del rodatge de La mort de Guillem

Treball conjunt de les televisions públiques

A més, per Marco, és molt important que La mort de Guillem s’hagi filmat gràcies al suport econòmic d’À Punt, TV3 i IB3: ‘Compartir vol dir arribar a més ciutadans, repartir despeses i fer un reconeixement al fet que compartim un espai comunicatiu en la mateixa llengua i cultura.’ Tant és així, que ella mateixa va parlar amb Andreu Manresa, director general d’IB3, per remarcar-li la importància que el canal s’involucrés al projecte. ‘Allà es desconeixia més la història de Guillem Agulló, però de seguida s’hi va afegir’, diu.

Per la seva banda, Joan Carles Martorell, director d’IB3, celebra com ‘un gest de normalitat’ estrenar La mort de Guillem de manera simultània a les Illes, el País Valencià i el Principat. ‘Tant de bo hi hagi més oportunitats com aquesta’, diu. Un desig que, per TV3, no quedarà, garanteix el seu director Vicent Sanchis. ‘La intenció de col·laborar amb totes les altres televisions de llengua catalana no podria ser més gran’, deixa clar. Explica que, de fa ben bé un any, els lligams entre TV3, À Punt i IB3 s’han enfortit i que preparen un nou projecte conjunt de totes tres cadenes: un programa en directe del qual prefereix no avançar detalls. ‘Els caps de programes de TV3, IB3 i À Punt tenen una relació gairebé setmanal i parlen de coses que poden fer i com coordinar-se’, diu.

TV3, IB3 i À Punt estrenyen la col·laboració

Amb tot, per a les televisions, les variants dialectals del país a vegades representen un fre més gran que no es voldria a l’hora de compartir continguts amb tota mena d’accents del català. Ho comenta Sanchis, que atribueix a les diferències dialectals els resultats d’audiència que han tingut les darreres sèries d’IB3 estrenades a TV3: ‘Amb els productes valencians, l’audiència de TV3 no té cap problema, però amb els de les Illes és més complicat. Vam veure que Pep no va tindre tant de problema, però Mai neva a ciutat en va tindre més. Crec que l’estrena es va veure disminuïda en la possibilitat d’audiència perquè hi havia moltes coses que molta gent no les entenia.’ Segons que diu, treballadors de TV3 van suggerir de subtitular-la, però es va decidir que això no es podia fer de cap manera. ‘Encara que hi haguera gent que no entenguera certes coses i que poguera perjudicar l’audiència’, diu Sanchis. Sobre aquesta mateixa qüestió, Martorell diu que amb l’emissió de La mort de Guillem ‘serà interessant veure com reben els espectadors balears la parla valenciana, a la qual no solen estar gaire exposats’, i desitja que l’emissió de productes valencians a IB3 es pugui repetir en el futur.

Més recorregut als cinemes

Tot i la factura cinematogràfica i la bona rebuda que ja ha tingut, La mort de Guillem es va concebre com un film per a televisió, no per als cinemes. ‘No vam tenir gaire marge de maniobra entre l’emissió prevista per les cadenes i una estrena cinematogràfica molt més àmplia, que tampoc no es va poder fer gaire abans pel coronavirus. Ha estat una estrena cinematogràfica més aviat simbòlica i que ens ha sorprès molt gratament’, diu el productor Marc Roma. Amb tot, reconeix que ‘el boca-orella funciona extraordinàriament’ i que omplen les sales, i veu possible que es continuï projectant més endavant, sobretot si l’emissió a televisió té bona audiència.

Qui ho vulgui, podrà recuperar La mort de Guillem als serveis de televisió a la carta d’À Punt i TV3. A més, Roma explica que Filmin també té molt d’interès a tenir-la i que volen que també es pugui mirar en altres plataformes. ‘Ho intentarem, és un tema que no és ni neutre ni simple per a les plataformes, tot i que no és una pel·lícula especialment militant’, avisa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.