S’obre un nou marc legal que facilita a les energies verdes l’entrada al mercat elèctric espanyol

El poder de l’oligopoli energètic espanyol i el seu domini en la xarxa de producció, distribució i comercialització ha generat que el preu de la llum estigui a mans d’unes poques empreses. Això ha repercutit a les famílies espanyoles, que han vist que en els últims anys la seva factura de la llum ha pujat més d’un 70%.  A més a més de la qüestió econòmica, els consumidors cada cop estan més implicats en el model de transició cap a les energies renovables i es mostren descontents amb el tracte personal rebut per part de les empreses convencionals. Aquests motius, i altres qüestions ètiques, han fet inevitable el creixement d’alternatives com les cooperatives, les compres col·lectives, l’autoproducció d’electricitat, etc. La majoria d’aquestes es basen en l’utilització de fonts d’energia renovables i gràcies al nou marc legal, aprovat recentment, han vist reduïdes les seves limitacions que dificultaven la producció d’electricitat mitjançant fonts verdes.

Des del 2008 al 2017, el preu mitjà de l’electricitat ha passat de costar de 14,80 € a 25,40 € els 100 kilowatts l’hora, segons dades de l’Eurostat. Això repercuteix a la factura d’una família de classe mitjana de tal forma que el preu mitjà de la llum passa a costar de 70 o 80 euros cada dos mesos abans de la crisi a 120 o 140 euros durant el 2017, segons la companyia energètica Podo. 

Espanya i Europa

Comparant Espanya amb la resta de països europeus, aquesta destaca per tenir una electricitat molt cara tot i pagar pocs impostos a l’Estat per al seu consum.

La pujada de preus acaba per posicionar Espanya, l’any 2017, com el país amb l’electricitat més cara sense tenir en compte els impostos per al seu consum.

Aquestes dades fan reflexionar sobre el gran poder que tenen les companyies elèctriques a Espanya, ja que dominen la cartera de preus tenint en compte la necessitat que creen sobre uns consumidors molt desinformats.

L’oligopoli elèctric

El poder de l’oligopoli en el sector elèctric ve de lluny. ‘’El procés de privatització a finals dels anys 90 de les empreses públiques com Endesa i Iberdrola ja va fer-se erròniament’’, segons Xavier Vives, economista expert en el mercat elèctric. Tal com apunta Vives, ‘’es va prioritzar la guardiola de l’Estat Espanyol per sobre la competència del sector’’. Aquesta mesura, juntament amb el fet que les dues empreses elèctriques van créixer molt abans de la privatització, ha causat la ineficiència econòmica del mercat de la llum.

Com que l’electricitat no es pot guardar i s’ha de consumir en el moment que es genera, el sistema ha de disposar d’una xarxa de subministrament molt ben preparada, una infraestructura que només pot mantenir les grans empreses energètiques del país. Aquest domini en la xarxa comporta que les empreses generadores més petites hagin de vendre l’electricitat a les grans companyies, de manera que aquestes poden situar el preu de l’electricitat per sobre del competitiu.

Un altre dels factors que continua alimentant el sistema oligopolístic avui en dia és que la demanda és relativament inelàstica, ja que els consumidors continuaran consumint l’electricitat independentment del seu augment de preu, ja que és un bé de primera necessitat.

Encara que a Espanya existeixin més de 300 empreses de distribució d’energia elèctrica, n’hi ha quatre que dominen el sector per sobre de la resta: Endesa, Iberdrola, Gas Natural, EDP i Viesgo Energía. Aquestes energètiques oligopolístiques dominen gairebé un 90% de la quota total del mercat elèctric i de gas de l’Estat. D’aquestes cinc mencionades anteriorment, Iberdrola n’és la líder indiscutible, ja que compta amb un 38,2% de quota de mercat. Per tant, fent càlculs, les empreses que estan fora de l’oligopoli compten amb menys del 10% de la quota total de clients.

Loading...

Loading…

Tot i existir institucions que vetllen per la protecció de la competència dins el sector, com ara el Tribunal de Defensa de la Competència i el CNE (Comissió Nacional d’Energia), no s’ha aconseguit gairebé cap millora per disminuir el poder de l’oligopoli.

La barrera de les energies verdes: pagar per la llum del sol?

Les energies netes no ho han tingut gens fàcil a l’hora d’imposar-se com una opció pels consumidors. Els antics governs espanyols establien imposicions econòmiques als particulars o empreses que invertien en mecanismes de fonts d’energia verda a la seva propietat.

Aquests tributs, que constaven tant en superar tràmits administratius com fer front a elevats impostos, feien molt cara i difícil la instal·lació de l’energia neta, fet que afavoria a l’oligopoli seguís dominant la quota de mercat sense tenir una competència sòlida. Un exemple d’aquests tributs és l’impost al Sol, que establia un preu molt elevat per instal·lar plaques solars fotovoltaiques a una propietat particular o a una empresa. Aquesta imposició és inexistent a la majoria de països europeus, com Alemanya, Holanda, Dinamarca o altres països nòrdics.

La creació d’un nou marc legal: llum verda a les alternatives

A principis del mes d’octubre d’aquest any, el govern socialista va crear el Reial Decret-llei 15/2018, que, tot i que encara no ha passat pel Congrés, ja ha entrat en vigor per adoptar mesures urgents i necessàries. Aquesta nova llei fa desaparèixer les antigues taxes que dificultaven la inserció de les energies renovables en el mercat elèctric. A més, també s’eliminarà l’obligació d’instal·lar grans equips de producció d’electricitat, els límits a la quantitat de llum que es pot autogenerar i l’excés de tràmits burocràtics i administratius per legalitzar la instal·lació de les energies verdes.

El canvi més important que es preveu en un futur serà la possibilitat que tindran les instal·lacions solars particulars d’injectar a la xarxa l’excedent d’electricitat que autogenerin i que no facin servir. Així, els propietaris autogeneradors, podran ser recompensats per l’energia aportada, com per exemple, amb un descompte a la propera factura elèctrica proporcional als kWh injectats.

Compres conjuntes

Avui en dia, hi ha cada cop més companyies que ajuden als particulars i empreses amb la instal·lació de plaques solars a la seva propietat. Ho fan mitjançant compres conjuntes. Aquesta idea consisteix a agrupar famílies o negocis interessats a instal·lar plaques solars i fer una compra a l’engròs, que redueix el preu final entre un 30% i un 40%.

Abans que s’aprovés el nou Reial Decret-llei, algunes empreses ja van veure futur a aquesta iniciativa, com és el cas d’Oleada Solar, la primera empresa a proposar les compres conjuntes, promoguda per la companyia elèctrica madrilenya Ecooo, el 2017. Algunes empreses catalanes van seguir la iniciativa de la pionera, com són Som Energia, amb la proposta d’Impuls Solar Vallès, i Revosolar. Aquesta última va fer la compra col·lectiva més gran, en la qual van participar 628 inscrits.

Un factor important en aquest sistema recau en la confiança del particular a l’empresa que organitza la compra col·lectiva, ja que, abans de tenir la instal·lació a casa s’ha de pagar a la companyia per tal que realitzi la compra a l’engròs.

“Aquestes mesures són excel·lents, i, si es segueix per aquest camí, s’arribarà a una eficiència energètica igual a la dels països nòrdics o inclús superior, perquè el clima de la península Ibèrica és idíl·lic per aprofitar l’energia del Sol”, afirma Lucinda Carod, treballadora de Revosolar.

Seu de l’empresa Revosolar a Celrà, Girona.

Xavier Castellà, propietari de Can Abella, una masia de turisme rural, i un dels inscrits en la compra col·lectiva de Revosolar, ens explica el canvi que ha significat aquesta instal·lació solar pel seu negoci.

Instal·lació solar a la Masia Can Abella, Vilert, Girona.
Solució neta i de futur

Una altra solució neta per escapar de l’oligopoli és la proposta d’algunes empreses energètiques com Som Energia. Aquesta cooperativa, malgrat que genera un 100% de la seva electricitat a partir d’energies renovables, està obligada a injectar l’electricitat que genera a la xarxa general, ja que no disposa de les instal·lacions pertinents per la seva distribució. Això fa que els seus clients no consumeixin energia verda en la seva totalitat, tot i que col·laboren econòmicament a què aquesta es generi i s’injecti a la xarxa. D’aquesta manera, un tant per cent més elevat de l’electricitat de la xarxa prové d’energia renovable. A més, una gran part del benefici econòmic que Som Energia obté a finals d’any s’inverteix a la transició energètica renovable i erradicació de la pobresa energètica.

Tot i que el fet de no poder distribuir la seva pròpia energia generada suposi una limitació, Carol Coi, treballadora i sòcia de Som Energia, afirma que “el capital social dels socis és sempre suficient per fer front als projectes de transició al model renovable”.

Coi explica que “encara que ells no siguin els més barats ni tampoc els més cars, els contractes de llum no tenen permanència, generen transparència i proximitat amb el client, la qual no existeix en altres companyies, i, a més, permeten donar uns sous dignes als seus treballadors”.

Josefina Pidelaserra, una clienta de Som Energia, explica que s’hi va passar per qüestions ètiques i contribuir amb el bé del planeta. A més, comenta que “les companyies de l’oligopoli tenen en el seu consell d’administració a polítics retirats, cobrant per no fer res a costa dels ciutadans”.

Oficines de l’empresa Som Energia, La Creueta, Girona.

Avui en dia, ja s’estan fent efectives moltes vies alternatives per fer front a l’oligopoli energètic espanyol i els avenços legislatius que ho faciliten. El compromís amb el planeta no només recau en les empreses i les lleis sinó també en els consumidors, per la qual cosa, també cal una major implicació ciutadana. Tot i que aquests elements ja estan en marxa, encara falta molt camí perquè l’Estat Espanyol sigui, energèticament parlant, igual d’eficient que altres països europeus.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb