15.08.2015 - 12:21
|
Actualització: 15.08.2015 - 12:33
‘Fa uns dies els amics de la CUP nacional em van oferir d’integrar-me en la seva llista en un dels últims llocs, sense possibilitats de sortir triat, com a gest simbòlic de suport. S’entenia, em van dir, que això no implicava coincidència plena amb les posicions de la CUP. Jo també m’ho vaig prendre així: es tractava de mostrar de manera pràctica el meu compromís amb el dret de decidir dels catalans aquí i ara i no en algun hipotètic futur. Palinuro defensa aquest dret, com se sap, des de fa anys, la qual cosa no el converteix en partidari de la independència de Catalunya. Només el converteix en partidari del dret dels catalans de decidir pel seu compte allò que creuen que és millor, inclosa, per descomptat, la independència. La meva visió sobre la possible independència de Catalunya i/o els Països Catalans està exposada amb detall al meu llibre ‘La desnacionalización de España’ (editorial Tirant Lo Blanch, València) i resideix en la idea que, d’esdevenir-se, potser sigui l’última esperança que quedi al país de sortir d’una letargia, d’una somnolència, d’un endarreriment, d’una agonia que fa ja tres segles i mig que dura. Si Espanya no reacciona davant la independència de Catalunya, està morta i és presa de voltors.
Així, doncs, vaig acceptar. No va ser senzill per a mi perquè, des de la transició, mai he participat en cap activitat de política pràctica representativa, havent-me mantingut sempre en un terreny purament especulatiu. No obstant això, vaig acceptar d’integrar-me per primera vegada en la meva vida en una llista electoral d’una candidatura amb la línia ideològica de la qual netament d’esquerra, assembleària, republicana, laica, socialista, ecològica i feminista, estic d’acord. La mera coincidència ideològica, no obstant això, tampoc hagués estat suficient. Hi ha un afegit: la clara excepcionalitat del moment, la situació límit en la qual el país es troba gràcies a l’infame caràcter del govern espanyol actual i que ens obliga als qui tenim conviccions democràtiques i d’esquerres a prendre-hi partit, encara que molts puguin sostenir, amb falsedat, que és en contra dels nostres interessos. Perquè si els nostres interessos són contraris a les nostres conviccions, hi hem de renunciar.
Així doncs, repeteixo, vaig acceptar.
Però, després, la Junta Electoral Central va recordar que, d’acord amb la legislació electoral aplicable al cas, els candidats en les llistes de les eleccions autonòmiques han d’estar censats en la comunitat autònoma a la qual se celebrin.
És a dir, no puc anar en la llista de la CUP per imperatiu legal que la CUP i jo acatem.
Però hi hagués anat.’
Text publicat originàriament en espanyol a Palinuro, el bloc de Ramón Cotarelo.
Informació relacionada: Ramon Cotarelo dóna el seu suport a la CUP, en no poder ser candidat
