Ahir es va fer pública la sentència del cas Palau, que es podria resumir així: els polítics corruptes, sentenciats, però els empresaris corruptors, no. Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar són condemnats a penes de presó, però els dos executius de la multinacional Ferrovial, no. Parlem de Pedro Buenaventura Cebrián i Juan Elízaga Corrales. Tots dos s’estalviaran la presó perquè els delictes que van cometre han prescrit. És a dir, pagar suborns prescriu, però cobrar-ne, no. Torna a quedar clar que a l’estat espanyol només es persegueix la corrupció per una banda, la dels polítics corruptes. I encara. En canvi, no es castiga l’altra banda, la dels empresaris corruptors.

Recordem les xifres un moment. Segons que considera provat la justícia, la multinacional Ferrovial va pagar diners a CDC des de l’any 1999 fins al 2009. En canvi de pagar diners, la constructora rebia obra pública. És a dir, l’empresa aconseguia fer obra pública gràcies a suborns. Ferrovial pagava un 4% de comissió per cada obra pública aconseguida. A Convergència va pagar més de sis milions d’euros (6,676.105,58) i a Millet i Montull, més de tres (3.505.895,3).

Si la justícia ataca els corruptes però deixa lliures els corruptors, serà impossible que s’acabi mai, la corrupció. Seria com voler adobar una fuita d’aigua sense tapar-ne tots els forats. Impossible. Passa que atacar els corruptors sempre és més complicat que no pas atacar els corruptes. Al cap i a la fi, Ferrovial és de la família Del Pino, que en controla el 43% de les accions. I a l’estat espanyol dir Del Pino és dir molt.

En el moment dels fets, el president de Ferrovial era Rafael del Pino y Moreno (1920-2008), un dels homes més rics del món. Segons Forbes, el 79è més ric. Ara vés i empaita’l. The Times de Londres en va escriure una esquela ben sucosa, d’aquest home. Del Pino va ser voluntari franquista durant la guerra de 1936-1939. ‘Va començar a exercir l’activitat durant la dictadura franquista i va beneficiar-se del seu patrocini. Però també va tenir una bona relació amb el president socialista d’Espanya, Felipe González.’ Aquests, doncs, són els que subornaven CDC en canvi d’obra pública. Fills de Franco, amics del PSOE. Ara vés i busca’ls. L’any 2000, el president Rafael del Pino es va retirar i va passar el relleu a un dels seus fills, Rafael del Pino-Calvo Sotelo. Aquest nou president és nebot del president espanyol Calvo Sotelo i fill del voluntari franquista. La majoria del cas Palau passa sota la seva presidència. Actualment encara presideix la companyia. Ara vés i empaita’l.

Els dos executius de Ferrovial que no aniran a la presó són Juan Elízaga Corrales i Pedro Buenaventura Cebrián. Juan Elízaga no ha dimitit el càrrec. Actualment és director de Relacions Institucionals de l’empresa Ferrovial. Fa pocs dies assistia a aquest acte anunciat per l’empresa. El segon, Pedro Buenaventura Cebrián, va treballar a Ferrovial fins a l’any 2006 i actualment treballa en una empresa del mateix sector, Construccions Rubau, on podrà aplicar els coneixements adquirits.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]