tsunami

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Ofensiva. La negativa de Laura Borràs a declarar davant el Tribunal Suprem és un gest de rebuig a la justícia espanyola que va més enllà del seu cas particular. L’ofensiva judicial es juga en tres escenaris diferents de manera simultània: al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra la mesa del parlament; a l’Audiència Nacional espanyola contra els CDR; i al Suprem, que demana quinze anys de presó a la diputada de Junts per Catalunya per un suposat cas de fraccionament de contractes. Per acabar-ho d’adobar, un jutge de Madrid ha citat a declarar Antonio Baños per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox durant el judici contra els dirigents de l’independentisme i un jutge de Figueres ha afegit 197 persones encausades pel tall pacífic de l’autopista a la Junquera convocat per Tsunami Democràtic la tardor de l’any passat. La majoria dels qui van ser detinguts per la policia francesa pels mateixos fets van quedar en llibertat sense càrrecs o van haver de pagar una multa, i només onze tenen obert un procediment judicial. Però la justícia espanyola actua amb un altre criteri, amb un criteri polític que té com a objectiu la venjança.

Tsunami Democràtic ha desaparegut, però la justícia espanyola el continua perseguint com si fos un fantasma, els CDR són sospitosos de terrorisme quan a Catalunya no hi ha violència i a Laura Borràs li demanen una pena absolutament desmesurada basant-se en un informe de la Guàrdia Civil ple de falsedats. En el cas de Borràs, la desproporció entre el suposat delicte i la pena és la demostració que és un cas de persecució política. El Suprem no vol aclarir què va passar a la Institució de les Lletres Catalanes sinó castigar-la per les seves idees i expulsar-la de la política. A la comitiva que ha acompanyat Borràs al Suprem, a banda de càrrecs electes de Junts per Catalunya, hi havia la diputada d’ERC Pilar Vallugera. La presència d’ERC, a més de representants d’Òmnium i de l’ANC, tanca el debat sobre si el cas Borràs és polític o no. L’independentisme ja ha après que no tindrà mai un judici just mentre la justícia espanyola continuï amb el grau de politització actual. Una politització que no rebutja, ans al contrari, en fa gala. Com Carlos Lesmes, president del CGPJ, que dimarts va recordar que la seva funció era vetllar per la unitat d’Espanya.

Mentre continuï aquesta politització desacomplexada de la justícia espanyola serà molt difícil encarrilar una solució al conflicte català. El poder judicial ha assumit el paper de dinamitar qualsevol solució dialogada. La indefensió jurídica de l’independentisme és total, tal com s’ha demostrat avui, quan l’Audiència espanyola ha absolt l’Ibrahim i el Charaf, detinguts durant les protestes contra la sentència l’octubre del 2019 i que van estar empresonats fins el 2 de juliol. Nou mesos de presó provisional injusta que han acabat amb una absolució. Perquè, evidentment, no hi ha delicte, només persecució política. Nou mesos que no els tornarà ningú. Els processats pel tall de la Jonquera era gent que es manifestava amb el lema ‘Sit and talk’, el qual, teòricament, el govern espanyol ha acceptat creant una taula de diàleg que no acaba d’arrencar.

Un dels compromisos del govern de Pedro Sánchez era treure el conflicte català dels tribunals i portar-lo a la política, però no ho ha fet. Els judicis se succeeixen, no tan sols per causes relacionades amb l’octubre del 2017, sinó amb nous casos de persecució judicial, com el de Borràs i el de Baños. I, mentrestant, manté paralitzada la taula de diàleg que va crear amb tanta pompa, però sense haver-hi portat cap proposta, i que només ha reunit una vegada, el passat mes de febrer. L’excusa de la crisi del coronavirus ha servit a Sánchez per a eludir el compromís de reunir-la, tot i que no li va impedir de reunir cada diumenge la comissió dels presidents autonòmics durant la pandèmia ni li ha impedit de convocar-la la setmana que ve per parlar dels ajuts europeus. Si Pedro Sánchez cregués en el diàleg, ja hauria trobat un forat per a reunir una taula. La darrera promesa va ser que es reuniria durant el mes de juliol. Li falta poc més d’una setmana per a tornar a incomplir els seus compromisos. I la cosa més greu és que, si acaba passant això, tothom ho trobarà normal. L’excusa serà que, com que s’acosten les vacances d’agost, no val la pena de començar una taula de diàleg i val més deixar-ho per a setembre. La justícia espanyola no fa vacances quan persegueix l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS

Camps es fa la víctima i diu que la Fiscalia Anticorrupció menteix. Francisco Camps ha optat per l’estratègia de fer-se la víctima i acusar la Fiscalia Anticorrupció de perseguir-lo amb mentides. L’ex-president de la Generalitat diu que la fiscalia l’acusa de fals testimoni per confondre el tribunal, que és en la fase decisiva del judici per suposades adjudicacions irregulars a la trama Gürtel per la visita del papa a València el 2006. I això, diu, dins una persecució contra ell que fa onze anys que dura. Dimarts, la fiscal va demanar que el tribunal ordenés d’investigar Camps per fals testimoni per la declaració que va fer en la vista del judici, en la qual va negar haver ordenat adjudicacions a la trama corrupta ni que tingués cap contacte amb el cap de la trama a València, Álvaro Pérez, el Bigotis. Ara Camps acusa la fiscalia d’haver-lo manipulat i diu que ell va dir que no havia anat mai de viatge amb Álvaro Pérez, ni institucionalment ni personalment. L’ex-president ha fet referència a dos bitllets per a un viatge a Roma relacionat amb la visita del papa a València que podrien constituir un indici que va viatjar amb el Bigotis, i ha dit que el viatge es va organitzar en ocasió del nomenament com a cardenal d’Antonio Cañizares i que va participar en la delegació encapçalada pel govern espanyol.

El Consell de Menorca manté el català com a requisit per a accedir a un lloc de feina públic. Després de la polèmica que hi ha hagut amb el Consell d’Eivissa, que va retirar l’obligatorietat del coneixement del català per a accedir a un lloc de feina públic, el Consell de Menorca ha sortit al pas de les informacions que deien que havia fet igual. El coordinador del Més per Menorca i conseller de Cultura del Consell, Miquel Àngel Maria, ha desmentit qualsevol renúncia arran de la modificació del reglament d’usos lingüístics del Consell aprovat dilluns. Diversos mitjans havien donat entenent que s’havien rebaixat els requisits de coneixement de llengua catalana per a accedir a un lloc de feina pública, però Miquel Àngel Maria ha dit que no era veritat. Segons que ha explicat, el Consell de Menorca únicament ha canviat el moment en què els aspirants han de presentar l’acreditació del nivell de català requerit. Fins ara, quan una persona es presentava a un procés de selecció, havia de demostrar en aquell mateix moment que tenia el títol de català requerit. Molts aspirants provenen de fora de les Illes i no saben que alguns títols requereixen una homologació: si no la tenien, i sense temps de tramitar l’homologació en uns pocs dies, quedaven fora del procés de selecció. El conseller ha explicat que amb la modificació introduïda al reglament, els aspirants han de presentar igualment l’acreditació de nivell de català requerida per al lloc de feina al qual aspiren, però la podran presentar en el moment que siguin efectivament seleccionats i en un termini de vint dies.

Puigdemont tornarà a Catalunya Nord el 21 d’agost per fer una conferència a l’UCE. La presència del president Carles Puigdemont a Catalunya Nord comença a ser sovintejada. Després de la reunió del Consell per la República a Perpinyà el passat 4 de juliol, el president a l’exili serà a Prada el 21 d’agost per pronunciar una conferència amb el títol ‘Independència, desactivada?’ a la Universitat Catalana d’Estiu. Durant el 52è certament de l’UCE, es concedirà el premi Canigó a VilaWeb, que enguany fa vint-i-cinc anys, i al polític, advocat i empresari Josep Espar i Ticó.

LA XIFRA
1.873 aturats va ser la xifra rècord de desocupació a Andorra durant la pandèmia del coronavirus. Aquesta xifra s’ha anat reduint fins a arribar als 1.301 inscrits al servei d’ocupació del govern a mitjan juliol. La millora ha estat possible gràcies al retorn progressiu de l’activitat econòmica i l’arribada de turistes, segons que ha explicat el ministre portaveu, Eric Jover.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de juliol de 1969, les Corts Generals espanyoles, a proposta del dictador Francisco Franco, designaren Juan Carlos de Borbó cap d’estat, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d’Espanya. Aquell dia va jurar els principis del Movimiento Nacional i les lleis fonamentals de Franco.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.