15.01.2021 - 01:36
La Junta Electoral Central (JEC) veu “viable” ajornar els comicis del proper 14 de febrer a Catalunya, com ja va succeir anteriorment a Galícia i el País Basc, que van invocar raons de salut pública en les seves decisions, un argument “coherent” per ser “força major” per justificar-ho.
Fonts properes a la JEC consultades per Efe reconeixen que, com en els ajornaments dels comicis basc i gallec de l’any passat, existeix un buit legal en la normativa vigent quant a la desconvocatòria d’unes eleccions ja fixades que, malgrat el temps transcorregut entre aquells comicis i els catalans, no ha estat resolt pel legislador.
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha dit avui que la suspensió d’unes eleccions “no està contemplada” en la llei electoral i seria “molt greu per a la democràcia”, però les fonts precisen: cert que no està contemplada la suspensió però tampoc que no pugui fer-se.
Així, les fonts assenyalen que ni el Govern té potestat per desconvocar o ajornar la convocatòria electoral ni deixa de tenir-la, simplement la llei no preveu res, per aquest motiu vegin “viable” que es pugui acordar aquesta decisió, res ho impedeix legalment.
Més enllà de qüestions tècniques, les fonts no aprecien diferències significatives amb els casos basc i gallec, que no van generar el soroll i la polèmica que està suscitant el cas català, l’executiu del qual hauria d’actuar com van fer els altres dos governs autonòmics, això és, donant explicacions a la Junta Electoral Central de la seva decisió, perquè Catalunya no té Junta autonòmica.
I a partir d’aquí, l’assumpte podria liquidar-se ja que tampoc està previst per la llei que la Junta hagi d’avalar o no aquesta decisió. El Govern comunica l’ajornament i la Junta es dóna per assabentada.
Es dóna la circumstància que, abans de prendre una decisió, els Executius gallec i basc van optar per consultar prèviament davant la seva respectiva Junta Electoral autonòmica però ho van fer sense estar obligats a això, perquè, una vegada més, la llei tampoc ho preveu, la qual cosa deixa al descobert la magnitud del buit legal.
De la mateixa forma que existeix un buit normatiu, el mateix ocorre amb la jurisprudència sobre aquest tema, que és inexistent tenint en compte que les decisions acordades pels governs basc i gallec no van ser recorregudes atès que tots els partits van estar d’acord en el seu ajornament. Però en el cas català no és així, ja que el PSC s’ha desmarcat del consens en rebutjar retardar les eleccions.
És per això que és aquest l’únic cas que obligaria la Junta a actuar, és a dir, que una part -en aquest cas un partit- impugni el decret de desconvocatòria i ajornament que jurídicament es produiria sota el paraigua d’un estat d’alarma, com va passar abans a Galícia i el País Basc.
Perquè això succeeixi, el recurs hauria d’anteposar el dret fonamental a la n participació política a la salut pública, cosa que podria comportar un alt cost polític. De produir-se aquest cas, la impugnació seria davant la JEC i després ja davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
