*Article d’opinió de Josep Santesmases

Manllevo el títol d’aquest modest article de la conferència / llibre de George Steiner en la qual apuntava i desenvolupava conceptes que van molt més enllà de l’estructuració política i econòmica europea actual, la que han determinat els Estats que es reparteixen el territori del continent. Steiner els definia així: «els cafès; el paisatge que podem recórrer, abastable i d’escala humana; els carrers i les places que porten noms d’estadistes, científics, artistes, escriptors del passat […], la nostre doble procedència d’Atenes i de Jerusalem; i, per acabar el temor d’un capítol final, d’aquell famós crepuscle hegelià, que enfosquia la idea i la substància d’Europa fins i tot en ple migdia».

Potser ho trobaran exagerat però ahir em va semblar que la idea d’Europa es trobava a la Diagonal de Barcelona. Que nosaltres, que tan esperançats i desencantats ens hem sentit d’una Europa política, o d’uns polítics d’Europa pel que crèiem i el que rebíem en relació als nostres anhels i lluites, no ens adonàvem que la idea, el sentit, l’essència d’Europa s’ha trobat als carrers, les places i les carreteres de les darreres grans manifestacions de la Diada i d’altres convocades en els darrers temps. Enfront, o refractària hi ha la idea de l’Europa que ha definit els límits interns, les fronteres entre Estats, com a resultat —o gairebé— de les guerres hagudes, sempre afinats en les darreres. I de la idea, que els països, les nacions i les cultures dels europeus tenen límits inqüestionables fitats en aquestes fronteres. Que no existeix res més i s’hi existeix és d’ínfima categoria i per tant relegable a la seva desaparició, amb acarnissament o amb desídia. Lluny del que George Steiner considerava que era el geni d’Europa: «…la diversitat lingüística, cultural i social». Una idea que, ja ho saben prou bé, no volen o poden entendre ni acceptar de cap manera els polítics que representen la idea monolítica d’Espanya, els que a hores d’ara, ja ho veuen, estan immersos en descobrir la legitimitat dels títols universitaris i de saber si es van fer les tesis o els treballs pertinents, que d’haver-les fet, segur que no es distingeixen per la seva brillantor.

Llegeix l’article d’opinió sencer a Tornaveu fent clic aquí.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb