Any 1941, camp de concentració de Gusen, dependent de Mauthausen. Cinc veïns de Pego (Marina Alta) hi moren en condicions penoses després d’haver lluitat contra el feixisme a l’estat espanyol i haver hagut d’exiliar-se amb la desfeta republicana. Com ells, més de quaranta-quatre mil persones van morir a Gusen en tan sols cinc anys, prop de nou milions de persones en el conjunt dels camps de Mauthausen. La història d’aquests joves, oblidada al Pego que va restar sota el jou franquista, va ser rescatada l’any 2008 per la Gossa Sorda amb la cançó ‘Tres de Pego’. En aquell moment només hi havia constància de tres persones, però no fa gaire que s’ha descobert que en van ser cinc. Ara el grup pegolí Reacció n’ha enregistrat una nova versió que podeu veure ací:

‘Vaig trobar la història en un mitjà comarcal que feia un recull de veïns de la comarca assassinats als camps d’extermini a partir del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig’, explica a VilaWeb Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda i ara parlamentari de Compromís. En la llista només hi havia tres noms, però més tard es va descobrir que l’associació Amical de Mauthausen en tenia un altre: José Cerver Morell, mort el 18 de novembre de 1941. Els tres primers eren Vicent Sendra Escrivà, mort el 20 d’octubre; Andreu Sendra Morell, el 19 de novembre; i Carlos Sendra Sendra, el 5 d’octubre. Més tard, l’arxiver de Pego va descobrir que una cinquena persona morta a Gusen, Pascual Franquesa Alentado, també era de Pego, però que havia passat per alt perquè a la seva documentació hi deia que havia nascut a Buenos Aires. Ell va ser el darrer pegolí a morir-hi, el 31 de gener de 1942.

‘És la història de tants republicans que, amb la caiguda del front de l’Ebre, van fugir cap a la frontera i van acabar als camps de concentració francesos, amb unes condicions molt desagradables’, explica Josep Antoni Server, membre fundador de l’Associació de Memòria Històrica de Pego. Arran de la impossibilitat de tornar a casa, ja sota la dictadura franquista, probablement van enrolar-se als batallons de l’exèrcit francès i, finalment, van acabar al camp de Mauthausen. ‘Després van ser traslladats al camp de Gusen, que era molt més dur encara, i allí van morir en pocs mesos’, diu Server.

La cançó de la Gossa Sorda va encendre l’espurna, però després la societat civil de Pego ha promogut tot d’iniciatives per mantenir-ne viu el record. Un escultor pegolí, Fernando Seguí, en va fer una escultura commemorativa que la setmana passada es va inaugurar a l’Espai Veïnal Antic Institut. El treball de Seguí va servir per a impulsar l’Associació de Memòria Històrica, que al seu torn va arrossegar més veïns, entitats culturals i l’ajuntament, amb la missió de no oblidar l’horror del franquisme. Una altra iniciativa va ser, justament, tornar a enregistrar la cançó amb el grup Reacció, ara amb el títol ‘Cinc de Pego’.

‘Fer aquesta versió ha estat un desafiament, hem estat un mes i mig enregistrant-la i barallant-nos tots per veure com podia quedar millor’, diu el guitarrista de Reacció, Jose Luís Server. El grup ha respectat el fons de la cançó original, però hi han posat segell propi. ‘És un altre estil més rabiós, amb més guitarres elèctriques, trompetes i trombons’, explica. I afegeix que hi ha un fragment de la lletra original que explica el trajecte que van fer des del front de Terol fins a França i que ara l’han modificat amb l’ajut d’un professor de l’institut de Pego. ‘No hi hem fet grans canvis, el 99% de la lletra és l’original’, aclareix.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.