La història de les paraules: ‘rentar’ o ‘llavar’

VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
25.07.2016 - 00:05
Actualització: 24.07.2016 - 22:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Cal observar el mapa de ‘rentar’ i ‘llavar’ i, sobretot, llegir-ne l’explicació: a l’edat mitjana, a tots els Països Catalans, la gent diferenciava entre ‘llavar’ (o ‘lavar’) i ‘rentar’, com encara es fa avui dia al País Valencià. Ignorar això ha menat els diccionaris a cometre un error, que Colón i Perea critiquen sense mossegar-se la llengua.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací.

Llavar (‘rentar’)   Llavar (‘rentar’)/Rentar (‘esbandir’)  Rentar (‘esbandir’)

L’elecció de rentar i el rebuig de llavar present avui en la major part del Principat i a les Illes Balears és un fet modern. En la llengua antiga, fins al segle XV, rentar era ‘esbandir, passar aigua per traure impureses a qualsevol cosa, aclarir’ i lavar (llavar) era ‘netejar amb aigua i sabó o amb un altre líquid’. Llavors es podia dir tal com es llegeix al Blanquerna de Llull: «Com havia durmit lavava ses mas e sa cara» (375, Colom), i també «De Diogenes és ia dit… dell qual diu Valeri… que com rentàs colls [ = cols] que volia menjar» (Llibre de les .IV. virtuts f. 50 vº). Aquesta distinció sols es manté en valencià i en indrets isolats del català occidental i s’explica fàcilment perquè la confusió de les àtones a i e creava malentesos entre llevar i llavar; aleshores rentar ‘esbandir’ prengué el lloc de llavar en les terres orientals i aquest procés s’amplià progressivament als territoris occidentals. Només el valencià, que distingeix perfectament entre llavar ‘netejar la brutícia’ i llevar ‘treure’ va mantenir la distinció original, mentre que la resta va acudir a rentar (< RECENTARE). Vegeu també com es conserva al País Valencià amb més vigor que enlloc la forma rent (<RECENTE) per ‘llevat’ (cf. el parell llevat – rent).

És intolerable que al Diccionari General de Fabra (1932) i encara al DIEC del 1995 rentar sols inclogui el sentit barceloní actual i es prescindeixi del significat ‘esbandir’ que té a una gran part del domini. —Cf. a València frases corrents com «llavar la roba i en acabant rentar-la». Cf. ALDC, mapes 376, 394, 413 i 415.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies