Jo continue essent molt escèptic sobre Pedro Sánchez i les seues possibilitats de formar govern a Espanya. Però alhora he de reconèixer que el líder socialista espanyol sembla que ha trobat un camí per a intentar seriosament de ser investit o, si més no, per a complicar molt la vida a Podem i Ciutadans a les eleccions del juny.

Segons la teoria de jocs, quan et quedes sense camp per a jugar l’única solució és ampliar-lo. Això no garanteix que apareguen noves possibilitats, però l’experiència diu que en solen aparèixer. Cremada la primera fase de la negociació amb un acord impossible només amb Ciutadans, Sánchez s’ha obert a una segona que consisteix bàsicament a rosegar la zona de contacte amb Podem, acorralant el partit de Pablo Iglesias. I ausades que ha anat de pressa, en això. En pocs dies ha obtingut la declaració de Manuela Carmena, el suport de Compromís, i especialment de Mònica Oltra, i el to amable dels independentistes catalans.

Són moltes sumes a una estratègia que es dibuixa nítida: aconseguir que només PP i Podem vagen en contra d’allò que ell anomena ‘el govern del canvi’. I, d’aquesta manera, convertir les pròximes eleccions en un debat entre dos camps inèdits: el dels reformistes, on ell voldria posar tothom, tret de Podem i PP, i el dels immobilistes, on acabarà ajuntant, per més inversemblant que siga, Rajoy i Iglesias. Ciutadans ha quedat atrapat en la maniobra i ara li resultaria difícil de justificar un canvi d’orientació per anar-se’n de bracet del PP. Cordó sanitari, doncs, al voltant de Rajoy i al voltant d’Iglesias. Una jugada de gran risc, però ben imaginativa.

No necessàriament per a formar govern, eh? Que em fa la impressió que Sánchez ja no cerca vots per a una tercera investidura, sinó que treballa per al relat de les eleccions del juny. Això, sobretot, pel paper dels independentistes. Si no hi ha cap més intent d’investidura, Sánchez pot arribar a les eleccions del juny afirmant que dialoga amb ERC i DL sense haver de pagar res en canvi. Si torna a intentar ser president, no tindrà cap més remei que posar el referèndum sobre la taula i així és impossible que conserve Ciutadans i els independentistes, simultàniament, al seu costat.

Siga com siga, tal com van les coses, Sánchez ja s’ha assegurat coses importants, com ara que Ciutadans no se’n pot anar així com així amb el PP i que Podem no repetirà amb Compromís al País Valencià. Fins i tot fa dubtar En Comú Podem, on ja han aparegut les primeres veus que diuen que caldria aprofitar l’oportunitat del govern del canvi per a pressionar en favor d’un referèndum pactat.

Queda encara tot el mes d’abril per a negociar, però tot fa pensar que aquestes setmanes vinents es faran molt llargues per a Mariano Rajoy i per a Pablo Iglesias. No crec que hi haja marge per a formar govern, però comence a veure que Sánchez juga hàbilment les seues cartes de les eleccions de juny. I això fa que la cita dels 26 de juny comence a prendre un altre aire. Ben diferent del que vam veure al desembre.

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb