Vall d'en Bas
Vista aèria de la vall d'en Bas i de la població de les Preses. Foto: Estudi 86

Des de l’any 1982, en què el Parlament de Catalunya declarava el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, són trenta anys llargs de gestió que, malgrat que en cap moment no han estat exempts de dificultats, han donat lloc a un model generador d’experiències exitoses reconegudes internacionalment i sovint capdavanteres, en l’àmbit de tot l’Estat espanyol i d’Europa.

Avui, certament la gestió de la zona volcànica de la Garrotxa s’enfronta a algunes especificitats que li són pròpies com, per exemple, la demanada d’infraestructures, serveis i altres activitats derivades de la singular humanització de la zona, però tampoc no és aliena als canvis que s’esdevenen més enllà dels seus límits. El canvi climàtic, els canvis de tendència en el sector agropecuari, els nous corrents en el camp del turisme i l’ús social de la natura, o els mateixos compromisos derivats de la implantació de la xarxa Natura 2000 i altres mandats internacionals en són bons exemples.

En un context de canvi global, tant en l’àmbit social, econòmic com ambiental, la gestió dels espais naturals ha de ser necessàriament adaptativa i s’ha de poder ajustar en cada moment en funció dels canvis en l’entorn i del grau de consecució dels objectius de conservació que posin de manifest els programes de seguiment i avaluació. Igualment, la gestió ha d’incorporar fórmules d’entesa i complicitat que impliquin les administracions locals, les entitats ambientals i també propietaris, particulars i altres agents privats, en funció de les característiques i necessitats de cada territori.

«La gestió del Parc requereix augmentar la participació individual i col·lectiva en la seva conservació»

A propòsit del turisme, com a activitat que compta amb el medi natural com a actiu en moltes de les seves modalitats, s’ha de destacar la importància de la integració dels objectius de conservació de la natura en les polítiques sectorials. Com la turística, l’activitat agrícola i l’activitat forestal són àmbits econòmics que es recolzen fortament sobre el medi natural i els seus recursos. Per tant, resulta fonamental trobar mecanismes i instruments perquè les activitats agràries i forestals integrin la conservació de la biodiversitat en els seus models d’explotació.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Francesc Xavier Puig Oliveras és director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

 

QUÈ ÉS MÈTODE?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb