TEMA DEL DIA
Clam popular. La gent ja ha investit Puigdemont dues vegades. La primera, a les eleccions del 21 de desembre, quan va ser el candidat a la presidència de la Generalitat més votat de la majoria independentista. I la segona, a les manifestacions del cap de setmana, on el crit més repetit ha estat ‘Puigdemont, el nostre president’. És una reclamació que va dirigida sobretot als partits independentistes majoritaris, Junts per Catalunya i Esquerra i que va recollir la nova presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en demanar la investidura immediata de Puigdemont. Però allò que li ha donat la gent, fins ara li han tret els tribunals espanyols i aquests dos partits que, per motius diversos, han renunciat a implementar el mandat electoral del 21-D.

La detenció de Puigdemont a Alemanya torna la política catalana al 21 de desembre, al punt zero de la legislatura, on totes les estratègies es poden reobrir. Sobretot perquè totes les que s’han practicat fins ara han fracassat. Hi ha una cosa que es va veure a les manifestacions de diumenge, i és que la gent no entén per què s’ha de ‘sacrificar’ Puigdemont si, a cada pas enrere, l’estat espanyol respon amb més repressió. Hi ha més consellers empresonats ara que el dia de les eleccions del 21 de desembre. El govern espanyol i l’aparell judicial no només no han acceptat el resultat dels comicis sinó que han accentuat la repressió contra els membres del govern de la Generalitat.

La primera reacció de Junts per Catalunya i Esquerra, juntament amb la CUP, ha estat de convocar dimecres 28 un ple d’urgència per tal garantir el dret de Puigdemont de ser investit. La intenció és aprofitar que l’ONU ha dictat mesures cautelars en què reclama a Espanya que garanteixi els drets polítics de Jordi Sánchez per aprovar dues resolucions conjuntes en què es demani al Parlament que es ‘garanteixin’ els drets polítics de Carles Puigdemont, i els altres dos candidats proposats prèviament, inclòs el dret de presentar-se a la investidura per ser president de la Generalitat. Una elecció que fins ara ha estat vetada pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyols.

Amb aquest gest, els tres candidats tornarien a ser damunt la taula, perquè cap dels tres és encara inhabilitat i Sánchez es replanteja ara la seva renúncia, segons que n’han explicat avui els advocats. Tant JxCat com la CUP han expressat públicament que, qui s’ha d’investir ara que l’han detingut, és Puigdemont. Però no hi ha unanimitat, perquè tant ERC com el PDeCat mantenen les seves reticències, tot i que públicament eviten posicionar-s’hi. El partit de Puigdemont ha fet un gest clar en haver enviat dos pesos pesats de la formació a Alemanya: la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; i fonts del partit asseguren que, si finalment la investidura de Puigdemont torna a ser sobre la taula, ‘difícilment ens hi podrem oposar’. A Esquerra, les coses són més complicades, perquè ara com ara la prioritat és reforçar ‘el front democràtic’ amb els comuns que van obrir el dissabte, cosa difícilment compatible amb una estratègia de confrontació com fóra investir Puigdemont. De tota manera, entre els diputats del grup d’Esquerra del Parlament hi ha Toni Castellà, de Demòcrates, i Magda Casamitjana, de MES, que consideren que no s’ha de descartar aquesta possibilitat.

Tal i com van les coses, el debat de dimecres pot ser un primer pas per investir Puigdemont, però també una manera d’allargar-ne la decisió, a l’espera que els esdeveniments a Alemanya es precipitin i la pressió popular que s’ha vist aquest diumenge es refredi.  Mentre no hi hagi acord entre JxCat i ERC, la investidura de Puigdemont continuarà embarrancada.

MÉS QÜESTIONS
Ciutadans porta la guerra de la llengua a Castelló. Després del cas de Bellreguard (La Safor), la formació d’Albert Rivera demana ara que es canviïn els senyals de Castelló per incloure-hi el castellà. El grup municipal de Ciutadans al consistori, a través del seu portaveu Vicente Vidal, ha presentat una moció per al plenari que se celebrarà dijous en què demanen ‘actualitzar tota la senyalització de trànsit incloent-hi el castellà per complir la legislació’. Segons la formació, l’ajuntament incompleix la llei ‘en existir senyalització únicament en valencià’ i indiquen que ‘els veïns que reclamen la nul·litat de les seues multes guanyarien sense cap problema el recurs si al·legaren que s’incompleix la legislació vigent en la matèria’. Així, fan referència, sense citar-lo, al cas de Bellreguard, on la multa d’un conductor va servir d’excusa a la delegació del govern per demanar a l’ajuntament que retolés també en castellà.  En la moció presentada a Castelló de la Plana, Ciutadans posa com a exemples els municipis d’Esplugues, L’Hospitalet (Baix Llobregat) i ‘Lérida’ perquè ‘han aprovat aquest últim any d’instal·lar nous senyals de trànsit en castellà i en català’ i assegura que, si no són en castellà, ‘es produeix una situació d’indefensió’.

Declaren per l’accident del metro. Quatre ex-directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) han descarregat la responsabilitat en seguretat i prevenció del metro de València en un altre alt càrrec que no és investigat i s’han desvinculat també dels afers de formació. Els quatre ex-directius han prestat declaració dilluns com investigats a la titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, que investiga l’accident de la Línia 1 de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006, amb quaranta-tres morts i quaranta-set ferits. Qui ha declarat és Juan José Gimeno, llavors director de l’Auditoria per a la Seguretat i Circulació de FGV; Manuel Sansano, ex-director d’Operacions; Sebastián Argente, ex-cap de la Línia 1, i Luis Miguel Domingo, ex-cap de tallers de València Sud. Els ex-directius han basat la seva defensa a afirmar que els temes relacionats amb la seguretat i la prevenció no els corresponien, sinó a un altre directiu no investigat en aquest procediment: Dionisio García.

El president de l’Obra visita Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luís, ha visitat el cap de setmana Jordi Cuixart  i Jordi Sànchez a la presó espanyola de Soto del Real. L’Obra i Òmnium són entitats associades dins la Federació Llull, juntament amb Acció Cultural del País Valencià. Després de la visita, ha explicat que  l’estat anímic dels Jordis és molt bo: ‘em va sobtar la fortalesa interior, els vaig trobar molt animats, seguint l’actualitat amb molt d’interès i conscients de la transcendència del seu paper històric’. Amb els Jordis, també hi ha parlat dels darrers empresonaments de membres del govern i de l’exili de Marta Rovira, que segons De Luis ho han viscut ‘per una banda amb tristor, perquè veuen com la repressió, lluny d’aturar-se, va imprimint de cada vegada un ritme més intents, però també amb un profund sentiment de solidaritat, tant amb els represaliats com amb les seves famílies’.  Finalment, el president de l’OCB ha assegurat que tant Cuixart com Sànchez transmeten, amb la seva actitud, un missatge de ‘victòria’.

LA XIFRA
Un 2%, pujaran enguany les pensions  mínimes i les de viduïtat després del pacte entre Ciutadans i el PP pel pressuposto. El previsible ‘sí’ del partit d’Albert Rivera no garanteix que hi hagi comptes, perquè Rajoy també necessita el suport del PNB, que es nega a donar-l’hi mentre hi hagi el 155 activat a Catalunya.

TAL DIA COM AVUI
Un 26 de març de 1715, Josep Moragues va ser decapitat pels filipistes a causa de la seva participació a la guerra de Successió. Com a escarni, van exposar-ne el cap a una gàbia de ferro al Portal de Mar.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb