Desembarcament republicà a Punta d'Amer (Mallorca)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la trobada de familiars de 25 víctimes del desembarcament republicà de Mallorca de 1936 i espera poder creuar els seus perfils genètics amb les restes que es recuperin de les fosses de l’illa. Segons que ha comunicat la Generalitat, ja s’ha contactat amb 90 ajuntaments dels municipis de procedència de les víctimes del desembarcament, i continuarà contactant amb més ajuntaments.

La Generalitat ha pogut identificar les víctimes a partir de la documentació dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger, amb dades biogràfiques de 200 persones mortes o desaparegudes en enfrontaments militars. Memòria Democràtica també s’ha posat en contacte amb l’Associació Memòria i Història de Manresa (Bages) perquè, gràcies a la investigació, han localitzat familiars de dos manresans morts a Mallorca.

Totes aquelles persones que creguin que poden tenir familiars morts en aquell desembarcament poden fer-ho constar al Cens de persones desaparegudes, a la pàgina web de la Generalitat, i és el pas previ per poder donar mostres d’ADN.

El desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l’illa durant la Guerra de 1936-1939, quan estava en mans del bàndol franquista. En van formar part 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de les Illes. L’operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians catalans, i els cossos van ser enterrats sense registre ni identificació en diferents fosses de l’illa, la majoria inhumades a la fossa de sa Coma, a Sant Llorenç des Cardassar, tot i que molts van ser llançats al mar.

El govern de les Illes estudia la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien trobar-se en estat precari, mentre que el govern de Catalunya investiga sobre les víctimes i familiars.

Gonzalo Berger: ‘El govern de la república va voler ofegar financerament la lluita antifeixista de la Generalitat el 1936’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.