Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La Fundació Mapfre acaba d’inaugurar a Barcelona ‘Picasso-Picabia. La pintura en qüestió‘, una gran exposició que per primera vegada ofereix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia, i estableix connexions en la seva obra. La seva especial relació amb la ciutat de Barcelona i el desig de desafiar les convencions pictòriques són dos elements centrals del diàleg que proposa la comissària de la mostra, Aurélie Verdier, conservadora del Centre Georges Pompidou. L’exposició compta amb 150 obres de tots dos artistes procedents de diverses pinacoteques, entre elles el Museu Granet d’Aix-en-Provence que coorganitza l’exhibició i el Museu Nacional Picasso de París, que hi ha contribuït en gran mesura.

Picasso, el mestre de l’art internacional del segle XX, i Picabia, un provocador dadaista, parlen de tu a tu a la nova exposició de la Fundació Mapfre a Barcelona. Per primera vegada una mostra es dedica a fer dialogar tots dos artistes: ‘Mai Picabia s’havia considerat interlocutor de Picasso’, ha subratllat la comissària Aurélie Verdier, defensant l’excepcionalitat d’aquesta mostra.

Amb aquest relat, la comissària vol posar de manifest que la relació entre els dos pintors és més proper del que ha quedat en el llegat històric. I tot i que en principi semblen figures prou antagòniques des del punt de vista de la seva concepció de l’art, la mostra descobreix punts en comú en la seva obra i aprofundeix també en la seva relació difícil i intermitent.

Sosté Verdier que el nom d’origen castellà i sonoritat similar dels dos artistes ja provocava confusions al París de principis de segle XX, fins i tot amb algun equívoc en les primeres crítiques escrites de la seva obra. Per la comissària aquesta anècdota no és sinó un indici dels paral·lelismes en les seves trajectòries vitals de falsos bessons.

L’exposició està formada per més de 150 obres entre pintures, dibuixos, gravats i documents d’arxiu: revistes, cartes i fotografies. De manera paral·lela a la trajectòria de cadascun d’ells, la mostra fa un recorregut per la història de l’art des de l’inici de les primeres avantguardes fins al començament de l’abstracció. De l’aparició del cubisme amb Picasso com a protagonista i la seva derivació òrfica que abraça Picabia, al naixement del dadaisme, del qual Picabia és una figura fonamental.

La mostra també recull la coincidència dels dos artistes a Barcelona el 1917, on Picabia llançaria la seva revista ‘391’; la tornada de Picasso al clacissisme; les trobades de tots dos a la Costa Brava diversos estius i fins a les darreres creacions d’ambdós, amb un Picasso centrat en la representació de la figura humana i Picabia reduint l’acte de pintar a uns monocroms subtils esquitxats de punts.

Pel director de l’Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo, el més interessant de l’exposició és que la tesi funciona. ‘No és només la feina feta per apropar-nos les formes de treballar i com es posicionen davant les avantguardes tots dos artistes, el més destacat és que la unió de les obres a la sala funciona’, ha destacat. Burillo creu, a més, que la mostra permet veure un Picasso més inconformista del que estem acostumats i un Picabia més formal del que tenim al cap’.

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.