La frenada de JxCat davant un acord de no confrontació

Òmnium assenyala una via per a desenredar el consens per la llengua a l’escola

Odei A.-Etxearte
Odei A.-Etxearte
26.03.2022 - 13:19
Actualització: 26.03.2022 - 14:19
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Compto que els quatre grups parlamentaris que han impulsat amb molta responsabilitat aquest acord continuaran donant-li suport, com no pot ser d’una altra manera.” Així és com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, redoblava ahir la pressió a Junts perquè no es desmarqui del pacte a quatre per a reformar la llei de política lingüística amb què responien a l’exhauriment del termini per a aplicar la sentència del 25% de castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El PSC i els comuns van fer igual. Salvador Illa va demanar a Junts que avantposés els interessos del país als del partit i Jéssica Albiach els va emplaçar a reflexionar, perquè creuen “important” que Junts es mantingui en el pacte. Però Junts haurà de bregar abans amb les seves pròpies pressions internes, perquè va congelar l’acord després d’una reunió al parlament i de la intervenció interna del seu president, Carles Puigdemont. La modificació de la llei no havia passat per l’executiva del partit ni s’havia consensuat al grup parlamentari, tot i que s’havia gestat a la cúpula del grup, i segons fonts del partit consultades, amb la intervenció de Jordi Sànchez i Laura Borràs. Però fonts de la presidència del parlament neguen que Borràs hagués donat el vistiplau al text perquè no l’havia llegit.

No hi va haver, per tant, una digestió a Junts d’una reforma clau, que toca un dels pilars polítics de Catalunya com ho és la llengua. JxCat es reuneix diumenge i dilluns a Sallent i abordarà l’acord congelat, a banda de decidir si fa un congrés aquest estiu i d’enfilar com entoma la previsible obertura del judici oral a Borràs. Abans, els consellers del partit participaran avui en la jornada de treball que farà el govern d’Aragonès al palau de Pedralbes, centrada només en la guerra d’Ucraïna, segons l’ordre del dia, però que sembla impossible que es pugui aïllar d’un debat lingüístic que finalment s’ha transformat en un nou xoc entre els dos socis.

Òmnium Cultural va conèixer els detalls de la modificació de la llei pels mitjans de comunicació. Sabia de l’existència de les negociacions, i de l’intent d’Irene Rigau de trobar punts d’entesa entre el PSC i ERC i Junts, però no estava informada de l’estratègia que es perseguia ni de les concrecions, segons fonts de l’entitat. Òmnium va reunir ahir l’executiva per a avaluar el pacte i, tot seguit, va fer un comunicat volgudament ambigu per a no trencar ponts amb ningú. Hi assenyalava un possible punt de partida per a refer el consens esquerdat, que Junts veu amb bons ulls: que l’acord es consensuï en el Pacte Nacional per la Llengua, que inclou el PSC i la CUP. Sembla inviable que els dos partits es puguin mantenir en una mateixa fotografia: el PSC defensa el compliment de la sentència del 25% (i considera, de fet, que l’acord de la reforma de la llei de política lingüística ho garanteix) i la CUP, en canvi, va presentar una proposició de llei que a la pràctica cerca la confrontació amb l’estat, perquè estableix que el català ha de ser l’única llengua vehicular. Són els dos extrems d’una entesa impossible sense que un n’exclogui l’altre. I per aquesta raó, potser, ERC i JxCat ja van optar per tancar un pacte amb els socialistes, en un context d’ampliació dels pactes amb Illa en qüestions tan importants com els mitjans de comunicació públics o la resta de la llarga llista de càrrecs que nomena el parlament. La incorporació del PSC a l’acord és també una garantia de no-bel·ligerància per part del govern espanyol, amb potestat d’exigir l’execució de la sentència, tot i que queda oberta la incògnita de si el tribunal admetrà els requeriments d’entitats i grups que defensen el bilingüisme.

El resultat final és una reforma que reconeix que el castellà també pot ser usat com a llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana i que ha de tenir-hi una presència garantida, sense parlar de percentatges. És així perquè només amb la regulació del castellà dins el marc legal, en compliment de la llei Celaá, consideren que el TSJC pot donar per acatada la sentència i, per tant, deslliurar els centres de la judicialització. I això, encara que ningú no tingui la seguretat que acabarà passant. És el que, en el llenguatge del carrer, es podria entendre com a mal menor. Una reacció de mal menor que assumeix que després de la sentència contra l’estatut i de les lleis orgàniques d’educació espanyoles, el marge de defensa de la immersió s’ha reduït. Al mateix temps, el pacte implica de reconèixer per llei la presència efectiva del castellà a les aules, i deixa al criteri de cada centre l’establiment de la proporció d’usos. Per això, el Departament d’Educació va comunicar ahir al TSJC, dins el termini per a justificar el compliment de la sentència, l’existència d’aquest acord, i la previsió de l’impuls d’un decret que desenvolupi el règim lingüístic.

Però hi ha un esvoranc entre els fets i el discurs públic del blindatge de la immersió. I és davant l’evidència que la reforma de la llei implica el compliment del marc legal autonòmic vigent, com a mal menor, abans que la presència del castellà pugui ser fins i tot superior al 25%, que Junts es veu forçat internament a prémer el fre, perquè hi continua viu el discurs de la confrontació. En això, de fet, no hi ha diferències amb la gestió política del cas Juvillà. I arribats a aquest punt, sembla difícil que la defensa de la llengua no acabi com la defensa al parlament de l’escó de l’ex-diputat de la CUP, si és que no hi ha un gir inesperat de guió.

Una altra cosa és si Junts tornarà a la fotografia a quatre o no, i com ho farà. Fonts del partit assenyalen que si entitats com la Plataforma per la Llengua, l’ANC i Òmnium no avalen el pacte, Junts no hi serà. De moment, tant la Plataforma com l’Assemblea han estat especialment crítiques amb l’acord. Però el redactat de la reforma de la llei es pot canviar amb esmenes durant el breu tràmit parlamentari que tindrà la proposició. I els partits tenen marge per a guanyar temps allargant-lo més, si ho volen. La previsió inicial era que la mesa admetés a tràmit la reforma dimarts que ve, i que la junta de portaveus l’inclogués en l’ordre del dia del ple que comença el 5 d’abril. Però podran adaptar el calendari a conveniència. I en qualsevol cas, segons fonts parlamentàries, no serà fins que el mateix ple aprovi de tramitar la llei per lectura única (d’urgència, per tant) que no es fixarà el termini per a la presentació d’esmenes. De fet, el Departament d’Educació ja ha esgrimit l’acord polític davant del TSJC. I, al capdavall, aquesta era la pressa principal amb què es van fer la fotografia de dijous al parlament.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies