21.06.2016 - 22:00
La transició de Catalunya cap a la independència s’ha preparat des del govern –ara– i des del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) –fa un temps–, com un pas sense grans sotracs de la llei a la llei. Aquesta expressió, que significa que una legalitat nova en substitueix una d’anterior, inspira també ara els defensors del Brèxit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Si bé cal tenir presents i seguir els mecanismes de sortida establerts als tractats europeus, els impulsors del sí al referèndum de demà han preparat un paquet legal perquè sigui aprovat i desplegat després de comunicar al Consell Europeu la decisió de sortir de la Unió, si és el cas.
A Catalunya, la desconnexió es vol fer d’entrada amb un paquet de tres lleis que han de ser aprovades en el moment de proclamar la independència, al final del període de divuit mesos que resultava del mandat del 27 de setembre. Són la llei de transitorietat jurídica o de règim jurídic (‘llei fundacional’, en paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer), la llei integral de protecció social catalana i la llei de l’administració tributària. La més important en termes de transició és la de transitorietat jurídica, perquè estableix que a partir d’aquell moment s’institueix una legalitat catalana independent de la legalitat espanyola i delimita quins són els codis i lleis que afecten el territori i la població catalans. A banda aquestes tres lleis, el CATN proposava un desplegament legal més extens a partir del moment que la independència fos efectiva.
Un paquet de sis lleis per a la desconnexió
Aquest model té ara un mirall en la proposta de transició que han fet un grup de membres del govern britànic que donen suport a la campanya a favor del Brèxit. Proposen un paquet de sis lleis per a ser aprovades en cas de victòria de la seva opció. Són lleis que no han de servir per a l’establiment de les estructures d’estat –que el Regne Unit ja té–, sinó per a regular qüestions que ara són fixades des de la UE i per evitar els efectes negatius immediats de la desconnexió.
Les sis lleis són les següents: llei financera (eliminant el 5% d’IVA a la factura energètica a les llars); llei del servei estatal de salut (amb una dotació afegida de cent milions de lliures setmanals); llei d’asil i control d’immigració (posar fi al dret automàtic d’entrada dels ciutadans de la UE); llei sobre la legalitat comunitària europea (seria una llei provisional d’emergència per a liquidar la competència de la Cort de Justícia Europea sobre la seguretat de la Gran Bretanya i posar fi a ‘la desautorització creixent de la llei britànica per la carta de drets fonamentals de la UE’); llei de comerç lliure (per a restablir la capacitat del govern britànic de fer una política pròpia de comerç una vegada hagi abandonat el marc de comerç comunitari, i també recuperar el seient britànic de l’Organització Mundial del Comerç); i la llei de sobirania (per la qual es deroga la llei de comunitats europees del 1972, que és la base jurídica de la supremacia de la legislació de la UE).
Un mecanisme establert al tractat
El tractat de la UE, en l’article 50, preveu el mecanisme de retirada voluntària i unilateral d’un estat membre. L’estat en qüestió ha de notificar la decisió al Consell Europeu, que ha de proposar un acord orientatiu sobre la formalització de la retirada. Aquesta proposta s’ha de negociar entre les parts (UE i Regne Unit, en aquest cas). Aleshores, el Consell ha d’aprovar l’acord per majoria qualificada en nom de la Unió Europea i prèvia aprovació del parlament europeu.
Els tractats europeus deixen de ser aplicables en l’estat que marxa tan bon punt entra en vigor l’acord entre les parts o, si no hi ha acord, dos anys després de la notificació de la retirada al Consell Europeu.
En aquest sentit, alguns experts britànics i europeus han alertat que els canvis legislatius d’aquest paquet de lleis que proposen els defensors del Brèxit podria fer perillar les possibilitats de negociar un ‘divorci amistós’ amb la resta d’estats membres.
