La fiscalia espanyola s’oposa a l’alliberament dels presos perquè Alemanya ‘fa créixer el risc de fugida’

Considera que la decisió del tribunal alemanya sobre Puigdemont fa que hi hagi risc de fugida i de reiteració delictiva

VilaWeb
ACN
19.07.2018 - 20:26
Actualització: 19.07.2018 - 22:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La fiscalia espanyola ha presentat un escrit en què s’oposa a les peticions d’alliberament que han fet les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol. Els fiscals addueixen que la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió i limitar qualsevol lliurament a un suposat delicte de malversació de fons fa créixer el risc de fugida. D’aquesta manera, manté el criteri que ha sostingut durant tot el procés –amb una única excepció de Joaquim Forn una vegada– malgrat el relleu al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat amb el nomenament de María José Segarra.

En l’escrit, el fiscal diu que les ‘referències de les defenses al nou context social i polític’ són alienes a l’argumentari jurídic i afegeix que les circumstàncies que van portar els polítics a la presó no han canviat i són ‘plenament vigents’. El ministeri públic al·lega que els delictes pels quals estan processats són molt greus i comporten importants penes de presó, i això fa créixer el risc de fuga, a més d’haver-hi risc de reiteració delictiva. El fiscal també té en compte la proximitat del judici oral i la fermesa i rotunditat de la interlocutòria de processament.

Diu que el risc de fuga i de reiteració ‘són manifestament perceptibles si es valoren adequadament els esdeveniments relacionats directament amb la causa’, en referència a l’exili de Puigdemont i dels consellers Comín, Puig i Serret. I afegeix: ‘La insistència de continuar endavant amb el procés d’independència soscavant la legalitat constitucional i al marge de vies legals.’

Crítica a Alemanya
‘La suposada bondat de les perspectives jurídico-penals que sorgeixen per als processats després del pronunciament de les autoritats judicials d’altres països europeus no pot ser mai un argument a valorar, perquè el tribunal alemany de Slesvig-Holstein ha actuat incomplint el marc jurídic europeu que regula l’ordre europea de detenció i entrega’, diu el fiscal. De fet, el ministeri públic espanyol critica que ‘l’òrgan judicial alemany ha menystingut’ que ‘un cop constatada la doble incriminació dels fets, l’estat d’execució no haurà de tenir en compte els elements constitutius del delicte ni la concreta qualificació’. ‘La resolució denegatòria del lliurament per rebel·lió es produeix després d’analitzar, examinar i valorar els elements específics que integren el delicte de rebel·lió, en particular la concurrència de la “violència”, requisit del delicte que es menciona tant al codi penal espanyol com a l’alemany, per concloure en aquest cas concret, tot i reconèixer que hi ha hagut violència, que no s’ha constatat un grau de violència suficient per posar en risc l’ordre constitucional espanyol’, afegeix.

‘Resulta obvi que el tribunal alemany ha entrat a examinar qüestions que afecten el fons de la qüestió, com la intensitat de la violència o els elements incriminatoris, que només poden ser valorats després de la pràctica de les proves pel tribunal encarregat de l’enjudiciament.’ Aquesta actuació, diu la fiscalia, és una ‘indeguda intromissió’ en la jurisdicció dels tribunals espanyols, cosa que ‘dificulta notablement la possibilitat de reconèixer efectes jurídics a una decisió com aquesta’.

Per concloure, la fiscalia diu que la decisió del tribunal alemany ‘no pot condicionar la rellevància penal dels fets, ni la seva concreta qualificació jurídica, qüestions que són competència exclusiva i excloent dels tribunals espanyols’.

Precisament, fonts de la fiscalia han apuntat els últims dies que la seva intenció era fer una valoració ‘individualitzada’ de les imputacions que constaran als escrits d’acusació un cop es confirmi que la sala penal tanca la instrucció.

Avui, el jutge que instrueix al Suprem la causa contra el procés, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició del president Puigdemont en els termes en què permetia la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació.

Llarena també ha retirat les euroordres que havia dictat contra el president i també contra els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Merixell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. A la interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu ‘manca de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol’.

El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica– evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del procés.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes