La fira Liberisliber de Besalú pren el pols de les editorials independents aquest cap de setmana

Demà arriba una nova prova de foc per al sector del llibre, especialment per a les editorials independents: l’onzena fira Liberisliber de Besalú, dirigida per Miquel Àngel Codes-Luna, amb seixanta editorials inscrites i unes mesures de seguretat extraordinàries arran de la covid-19. Si la fira funciona, si el públic respon, marcarà el camí cap a molts més actes d’aquesta mena prevists per a la tardor i l’hivern.

Si és tan important allò que passi aquest cap de setmana a Besalú és perquè Liberisliber ha estat sempre el model de referència de moltes fires i festivals literaris independents o petits i, per tant, és un banc de proves de la viabilitat de la temporada.

Hi ha hagut dos precedents que fan pensar en l’èxit de Liberisliber: l’Indilletres de la Bisbal de l’Empordà el darrer cap de setmana d’agost, que va vèncer la pluja i la pandèmia i va obtenir uns resultats de vendes molt considerables; i l’èxit de la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, amb una afluència de públic controlada en tot moment i bons resultats econòmics i organitzatius.

Tot amb tot, fins al darrer moment han planat els dubtes sobre el Liberisliber, pendents de l’evolució de la pandèmia. L’equip organitzatiu ha hagut de treballar amb tres possibilitats: suspendre la fira, reduir-la o prendre mesures per preservar el màxim de normalitat. Finalment, la solució es basa a controlar els accessos, mantenir totes les normes de seguretat quant als límits de capacitat de les activitats, obligar a fer ús de la màscara i subministrar litres i litres de gel hidroalcohòlic.

Per al sector, la fira té una gran importància. La represa d’activitats marcada sobretot per Indilletres i la Setmana del Llibre en Català fou una manera de parar el cop que van rebre les editorials independents quan es va haver de suspendre Sant Jordi i tancar les llibreries durant l’estat d’alarma. Els bons resultats de les fires anteriors, en què les vendes van pujar, també cal atribuir-los al fet que hi havia molta gent que tenia ganes de retrobar-se amb els llibres i amb les activitats culturals. Tot això convida a un optimisme moderat. ‘Tota venda que es faci el darrer període del 2020 i que ajudi a reduir les pèrdues de l’any assegura la viabilitat de les empreses encarades a un 2021 amb moltes incerteses’, diuen molts editors.

L’èxit de les fires també va lligat a un fet clau: els diners van a parar directament a les mans dels editors, que no han d’esperar a rebre liquidacions de llibreries i distribuïdores, sinó que poden recuperar molt més ràpidament una part de les inversions que han fet en la producció de nous volums, bé perquè venen novetats, bé perquè venen llibres de fons, que és la més interessant per a moltes empreses.

El paper clau de les biblioteques

La fira de Besalú és cabdal encara per dos fets: el primer, que el públic que hi va sol ser molt diferent –i complementari– del de la Setmana; per tant aquestes editorials tenen oportunitat de mostrar els productes a lectors potencials nous. El segon, que hi ha dos públics captius que visiten la fira: el de l’autobús que dissabte pujarà des de Barcelona i que ja ha fet la compra prèvia d’un llibre i les trenta-quatre biblioteques a què la Diputació de Girona ha atorgat un pressupost de poc més de 500 euros per gastar a la fira. Això vol dir que hi ha 17.000 euros públics en joc per fer compres directes amb què les biblioteques reforcen la seva oferta i els editors la seva economia.

També cal destacar que el programa d’activitats és força atractiu i per a tots els públics. Se’n destaca especialment el diàleg sobre microedició, el d’edició de poesia en català i el de ciència-ficció, el combat poètic i les activitats per a la mainada.

Els festivals que vénen i el model

Si la fira de Besalú marcarà una tendència i veurem cap on evolucionen les fires en general, hi ha dos festivals que també serviran de referència per a les activitats futures. En primer lloc, el Festival de Poesia de Barcelona, que es farà del 13 al 18 d’octubre a diversos indrets de la ciutat. Funcionarà amb reserva (seguint el model de les festes de la Mercè) i també tindrà una presència virtual important. Aquest model mixt potser és el que s’anirà implantant. Atenció, que la programació va carregada d’homenatges i reconeixements (Carner, Estellés i el molt esperat romanç de les Històries Naturals que ha preparat Carles Belda sobre Joan Perucho) i també de noves propostes de diversos àmbits que mostren que la poesia té múltiples facetes.

El segon festival que s’haurà d’analitzar amb lupa és el Vilassar de Noir, que dirigeix Marc Moreno i que es farà el tercer cap de setmana d’octubre, del 23 al 25. S’hi limitarà la capacitat a cinquanta persones i funcionarà per inscripció. L’activitat hi serà més reduïda, perquè tot es pugui desinfectar i airejar convenientment, i sembla que no hi haurà ponents de fora de Catalunya, per evitar que les restriccions de mobilitat presents o futures puguin condicionar el festival. I si diem que caldrà mirar-ho amb lupa és perquè molt possiblement aquest serà el model que s’haurà d’adoptar en festivals literaris de mida petita, com ara Tiana Negra –confirmat el darrer cap de setmana de gener–, o per a certàmens com Borges Negres o el Febrer Negre, organitzat per la llibreria Embat a Mallorca. Aquests festivals són clau per a les editorials que es dediquen a la novel·la de gènere negre, però també per a les generalistes del sector que tenen llibres d’aquesta temàtica. Perquè ens en puguem fer una idea, un festival com Tiana Negra genera una venda d’uns 200 exemplars de llibres entre el divendres a la tarda i el dissabte, una injecció extra de 3.200 euros de facturació (a una mitjana de 16 euros per llibre) que altrament es perdrien. En total, als festivals negres a Catalunya –amb BCNegra a banda, que es farà a la primeria de febrer i que segurament també haurà de limitar l’afluència multitudinària–, es venen en conjunt uns 1.500 exemplars de novel·les que reporten 24.000 euros de facturació. Algú pot pensar que això és no res, però parlem d’un sector amb moltes microempreses, a les quals no fer aquests festivals pot significar una pèrdua important.

Tornem a les fires, perquè n’hi ha dues que encara no han confirmat dates ni tan sols que es puguin fer: la Setmana del Llibre en Català de Palma (que aquests darrers anys s’ha fet al novembre) i la Plaça del Llibre de València (que també sol ser al novembre). La suspensió de la Fira del Llibre de València no és cap bona notícia. S’ha confirmat que el primer cap de setmana de novembre es farà la Fira del Llibre de Muntanya de Vic. I, entre les generalistes, sembla que la primera de Catalunya serà la de l’Escala, el darrer cap de setmana de febrer; aquesta fira va ser la darrera que es va poder fer abans del confinament, amb una bona afluència de públic.

L’èxit de totes aquestes fires i festivals és cabdal per al teixit econòmic de les petites empreses del món editorial i per a demostrar que la cultura és segura si es prenen totes les mesures de control necessàries. Evidentment, les esperances són dipositades en el Sant Jordi de l’any vinent. Molt pocs confien en la possibilitat d’un vaccí abans de la gran festa del llibre i la rosa i, per tant, s’ha de començar a pensar com es podrà fer amb el màxim de garanties sanitàries, però també assegurant la supervivència d’un sector estratègic del teixit industrial català.