Colau

TEMA DEL DIA
Llegenda. Diuen que van sortir de les places, que són fills del 15-M, que són d’esquerres, que són a les institucions per canviar les coses. La imatge d’Ada Colau interrompent els actes d’ICV vestida de superwoman reclamant habitatge social és un fantasma que recorre les xarxes. Venien a fer fora ‘la casta’, però quatre anys de govern a l’Ajuntament de Barcelona han servit per a desmentir la llegenda. No ha aturat els desnonaments que combatia amb la PAH, els quals continuen augmentant. Va prometre 4.000 pisos de lloguer social i n’ha construït 600 mentre el lloguer ha pujat un 20% a la ciutat. En canvi, es vol gastar 200 milions d’euros en un tramvia obsolet per a tallar Barcelona pel mig mentre fa superilles superincòmodes als barris i carrils bici per a dissimular el seu fracàs. És el que passa quan promets coses que no es poden fer.

Els primers dies de mandat va fer gestos populistes de cara a la galeria, com ara suprimir el cotxe oficial i anar en metro. Va durar una setmana. Ara torna a anar en cotxe oficial, en forma de monovolum familiar perquè no sigui dit que han canviat les coses. Es preocupa pels refugiats, però només pot posar un comptador a la platja de la Barceloneta per anar sumant els morts. No té competències per a acollir-los i pactarà amb el PSC, el partit que impedeix des del govern espanyol que el vaixell Open Arms salpi del port de Barcelona. I, evidentment, tampoc ha tancat el CIE, perquè no és competència seva, però li va donar un titular agraït a la premsa amiga, que no li ha recordat mai més aquesta falsa promesa.

Com més fracassava la seva gestió, més creixia el seu ego. Com que no sabia gestionar ni en sap, va lliurar la maquinària de l’ajuntament a un antic socialista espavilat, Jordi Martí, que ha posat ordre al caos. I ICV ha anat regalant les seves orelles i les del seu entorn familiar per anar recuperant les àrees de poder que van perdre. La ICV que governa l’ajuntament des de 1979 ha ‘sectaritzat’ Colau, despullant-la de qualsevol vel·leïtat rupturista i petrificant-la en el poder. Quan el procés independentista li va passar per davant, s’hi va posar de perfil i ni tan sols va donar les claus per a obrir els centres cívics de Barcelona en el referèndum de l’1-O. Plora pels presos, però no té cap escrúpol per a governar amb els seus carcellers.

Els regidors que ho han vist han marxat a casa per no haver d’aguantar més les seves contradiccions. I els qui li feien ombra, humanament i política, els ha enviat a Madrid, la seva capital preferida, com ella mateixa va dir, perquè intentin reformar Espanya. Mentrestant, ella continuarà regnant a Barcelona, gràcies a un pacte amb els socialistes, que no han marxat mai de l’ajuntament, i els vots de la dreta espanyolista. La seva falsa equidistància quedarà al descobert, perquè ha optat per governar amb un partit del 155 que ella mateixa va expulsar del govern municipal. Això sí, ha consultat les bases, que evidentment han avalat la seva decisió, però sense entusiasme. Amb una participació de només un 40% i amb un 30% de vots en contra, vol dir que menys de tres persones de cada deu de les bases dels comuns accepta la maniobra.

La decisió posa en evidència l’estratègia d’ERC d’acostar-se als comuns. L’independentisme sempre ha tractat amb cotó fluix Ada Colau i l’ha intentada seduir, però ella li ha donat carabassa. Els republicans la van investir sense demanar res a canvi, li van treure del mig Alfred Bosch perquè no li aprovava els pressupostos ni la joguina del tramvia. I la resposta de Colau ha estat impedir que Ernest Maragall sigui batlle malgrat haver guanyat les eleccions. L’excusa per a retenir la batllia és que s’han de preservar les polítiques socials, unes polítiques que no ha fet i que, si existissin, no correrien cap perill amb un govern amb ERC. L’única cosa que vol preservar és la batllia, tenir el tron. I si cal acceptar els vots de la dreta xenòfoba i unionista, finançada per la casta que deien que volien foragitar, doncs es fa. El poder està per sobre dels principis. S’han acabat els escrúpols, però quan és tan evident, sol tenir costos.

MÉS QÜESTIONS

Més per Mallorca es planta i fa perillar el govern d’Armengol. Les plàcides negociacions que fins ara havien dut a terme el PSIB, Més per Mallorca i Podem per a configurar una nova majoria de progrés al govern balear s’han acabat. Amb l’acord programàtic tancat, la crisi ha esclatat quan han començat a parlar de conselleries, fins al punt que Més s’ha aixecat de la taula. El secretari d’organització de Podem, Alejandro López, ha acusat Més per Mallorca d’haver trencat les converses perquè pretenia de gestionar tres conselleries. També ha confirmat la decisió del seu partit d’entrar al govern, tot i que no ha dit a quantes conselleries aspira, pendent si Més hi entra o no. La petició de Més de tenir tres carteres ha estat refusada pels socialistes amb l’excusa que han passat de sis diputats a quatre. Amb tot, hi ha previst que les tres formacions es tornin a reunir. La portaveu del govern en funcions i membre de la direcció del PSIB, Pilar Costa, ha dit que el seu partit no veia proporcional l’exigència de Més, però ha reiterat que els socialistes continuaven defensant un govern de coalició amb Més i Podem. Ha recordat que el PSIB havia estat el partit amb més vots de les Illes i que havien aconseguit un resultat històric, enfront de la caiguda de suport a Més. També ha deixat clar que el PSIB estava disposat a variar la seva proposta inicial d’un govern amb onze conselleries, atès que Més i Podem volen que en siguin dotze. Els socialistes volen saber si la petició de les tres conselleries és una línia vermella, perquè si fos així, seria ‘absurd parlar d’altres coses’, però també ha recordat que Més no havia insinuat que perillés pas la designació de Francina Armengol com a presidenta del govern. A Podem li agradaria ser al capdavant de departaments que tinguin a veure amb els aspectes principals del seu programa polític, com ara Mobilitat i Energies Renovables; Hisenda; Indústria i Comerç; Agricultura i Medi Ambient; encara que Turisme i Treball també els interessen. Però el PSIB encara ha de posar sobre la taula una proposta de l’organigrama del govern. L’acord ha d’estar tancat abans de dijous, 20 de juny, que és la data que els partits han pactat per a la constitució de la mesa del parlament i l’elecció del president de la cambra legislativa.

Les escasses incògnites del nou govern de Ximo Puig. Una volta investit president, Ximo Puig ja ha avançat que hi haurà pocs canvis i que la majoria de consellers repetiran cartera. Les incògnites del seu futur govern, que anunciarà diumenge després d’haver pres possessió, es redueixen a la Conselleria d’Agricultura, la d’Obres Públiques, i la d’Universitats i Innovació, un dels departaments de nova creació. El pacte que han signat els tres socis preveu un Consell amb dotze conselleries (dues més que la legislatura passada), de les quals el PSPV en tindrà sis (una més), Compromís, quatre (una menys) i Unides Podem-EU s’estrena amb dues: Qualitat Democràtica, Participació i Administració Pública, que quedarà en mans de la líder d’Esquerra Unida, Rosa Pérez; i Habitatge i Sostenibilitat Energètica, una conselleria que encapçalarà Rubén M. Dalmau i que tindrà rang de Vice-presidència. A hores d’ara, sembla prou clar que, entre els socialistes, repetiran Vicent Soler com a conseller d’Hisenda; Gabriela Bravo com a consellera de Justícia i Interior, i Ana Barceló tornarà a ocupar Sanitat. No és clar qui hi haurà al capdavant d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, perquè l’anterior titular, María José Salvador, ocupa la Vice-presidència primera a la mesa de les Corts. Diverses veus apunten que podria fer-se càrrec de la conselleria Manolo Mata, portaveu dels socialistes a les Corts. Tampoc se sap qui assumirà Universitats i Innovació. Compromís gestionarà, a més de la Vice-presidència primera, les competències d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb Mónica Oltra al capdavant. Cultura i Esports tornarà a ser per a Vicent Marzà, i Rafael Climent continuarà com a titular d’Economia. Agricultura anirà en mans de Compromís, i diverses fonts insinuen que la titular podria ser la candidata a la batllia d’Elx a les últimes eleccions municipals, Mireia Mollà. Sigui com sigui, serà una dona d’Iniciativa.

Ribó repetirà com a batlle de València sense tenir tancat el pacte amb el PSPV. El batlle de València en funcions i candidat de Compromís a la reelecció, Joan Ribó, serà escollit demà per segona volta i per al mandat 2019-2023, amb els vots de Compromís i el PSPV, tot i que les dues formacions encara no han tancat el pacte de govern. Els deu regidors obtinguts per Compromís a les eleccions municipals del passat 26 de maig, un més que als comicis de 2015, i els set del grup municipal socialista, dos més que en aquella cita electoral, votaran a favor de la candidatura de Ribó en el ple de constitució de la nova corporació local de demà. Joan Ribó serà designat màxim responsable municipal sense que hagin acabat les negociacions del pacte de govern que van començar la setmana passada Compromís i PSPV per a reeditar l’executiu progressista que ha dirigit la ciutat aquests últims quatre anys. Tant el cap de llista de Compromís com la candidata socialista a la batllia i regidora electa, Sandra Gómez, han manifestat aquests últims dies que no calia que les negociacions per a la conformació del futur govern de la ciutat haguessin acabat abans de constituir la nova corporació municipal.

LA XIFRA
19.219 turistes va perdre Andorra la temporada d’hivern per la manca de neu. És una caiguda de l’1,3% respecte a l’any anterior, en què van entrar al país 1,5 milions de turistes. El resultat queda lluny de les previsions d’Andorra Turisme, que esperava un creixement global del 2,1%.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de juny de 1928, naixia a Rosario, l’Argentina, Ernesto Guevara, conegut com el Che. Metge de formació, escriptor, guerriller, ha acabat essent una icona mundial de la revolució anticapitalista.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb