TEMA DEL DIA
Xifres.
La dada més important de les enquestes que es publiquen sobre les eleccions espanyoles és l’alt índex d’indecisos que hi ha. El CIS espanyol apuntava xifres del 40% i el CEO de la Generalitat de Catalunya, un 26%. Totes dues enquestes coincideixen en una cosa: que bona part d’aquests indecisos dubten entre votar ERC i Junts per Catalunya. En el cas del CEO és del 10% i en el del CIS, del 15%, que traduït en electors es converteixen en una xifra que va dels 200.000 als 300.000 del total del cens. No és pas gens negligible, deixant de banda la fiabilitat que puguin tenir les enquestes en un període polític tan inestable com l’actual; i tenint en compte que van ser fetes, totes dues, quan Junts per Catalunya encara no havia presentat la candidatura. El CIS preveu que Vox superi Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona, cosa que com a exercici demoscòpic és molt interessant, però en principi sembla força improbable. En canvi, el CEO dóna un escó al Front Republicà d’Albano-Dante Fachin, que el CIS no té en compte.

Amb totes aquestes prevencions, treure conclusions és molt arriscat. Si de cas, com a punt de partida, pel que fa a la pugna per l’hegemonia de l’independentisme, surt amb un clar avantatge ERC, que s’imposa de sobres a Junts per Catalunya. Però com va remarcar Gabriel Rufian, ERC guanya les enquestes però perd les eleccions, recordant el 21-D del 2017. Els republicans estan escaldats i no volien anar refiats. A Junts per Catalunya confien que la campanya electoral acabarà corregint les diferències, tot i que aquesta vegada, en el cas de les espanyoles, no hi ha l’efecte Puigdemont –que participarà en la campanya, però no és el cap de llista. I el Front Republicà malda per superar el boicot mediàtic i entrar al congrés espanyol.

La xifra d’indecisos que dubten entre votar ERC i Junts per Catalunya és prou alta per a modificar les previsions inicials. La campanya electoral tornarà a ser clau. ERC fa mans i mànigues per treure Oriol Junqueras a l’escena demanant a la Junta Electoral espanyola que el deixi participar en debats de caps de llista, d’acord amb el seu dret de participació política. És evident que la decisió de la junta pot afavorir la campanya dels republicans, si és afirmativa, o perjudicar-la, si és negativa. Fins ara, la junta ha dictaminat sempre contra els interessos dels independentistes. Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull també han demanat de fer campanya, però hi ha poques esperances que els ho concedeixin. La repressió, i concretament el judici al Tribunal Suprem, marcaran sens dubte la campanya. I caldrà veure si això es tradueix en un augment de vot independentista a les urnes.

Una part d’aquests votants que dubten són independentistes decebuts per la manera com Junts per Catalunya i ERC han dirigit el procés després del referèndum de l’1′-O; poden optar per l’abstenció o fer un vot de protesta i decantar-se pel Front Republicà. Per tant, a la campanya es parlarà de vot útil, per a saber quina serà la formació independentista que defensarà millor a Madrid els objectius del procés. ERC es presenta com a vot útil per a frenar el PSC a Catalunya, que totes les enquestes situen frec a frec, però també per a evitar que Pedro Sánchez pacti amb Ciutadans. Junts per Catalunya també aspira a condicionar Sánchez amb el referèndum i la fi de la repressió com a línies vermelles, però està disposada a negociar. I el Front Republicà ja ha anunciat que en cap cas no investirà Sánchez. Encara hi ha desenes de milers d’independentistes que no saben què faran. No s’ha de descartar que una part dels indecisos finalment es quedin a casa, tips de tanta divisió i desorientació estratègica.

MÉS QÜESTIONS
La manifestació del Vint-i-cinc d’Abril d’aquest dissabte reivindicarà una nova llei d’igualtat lingüística.
La manifestació del Vint-i-cinc d’Abril que organitza cada any Acció Cultural del País Valencià (ACPV) s’ha hagut d’avançar a dissabte per evitar que coincideixi amb les eleccions dobles del dia 28. Però el context electoral la influirà. Amb el lema ‘Perquè no torne el passat. Continuem avançant’, la manifestació reivindicarà que els partits polítics incloguin en els seus programes electorals la nova llei d’igualtat lingüística. Sortirà de la plaça de Sant Agustí a les 18.00 i recorrerà el centre de València. Acabarà amb un acte al Parterre, amb la participació de Fran Yera, Inèrcia, Marta Margaix i Xavier de Bétera. El coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, ha explicat que enguany volen donar visibilitat a la majoria de la societat valenciana, que és favorable al diàleg i al consens. Del seu punt de vista, sembla que hi hagi més extremisme que no hi ha en realitat perquè fa ‘més soroll’, però la societat valenciana ‘no és així’. Gisbert ha recordat que la missió d’ACPV és, precisament, promoure la llengua i la cultura pròpies del poble valencià. Respecte de la llengua, la concreció d’aquesta missió és l’objectiu de la igualtat lingüística (ço és, la garantia de la no-discriminació per raó de llengua). Per això l’entitat ha presentat un projecte complet de llei, en forma de llibre, signat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de la Secció Lingüística d’ACPV. A més de la llei d’igualtat lingüística, insten els partits a incorporar en els programes la creació d’una conselleria de Cultura, la reciprocitat entre TV3 i À Punt, la competència lingüística per a l’accés a la funció pública i la participació en l’Institut Ramon Llull. Coincidint amb les eleccions espanyoles, ACPV també ha presentat la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística, integrada per vuit associacions dels Països Catalans, el País Basc i Galícia. L’objectiu de la plataforma, segons Gisbert, és que es reconegui legalment i urgentment una realitat que s’ha volgut amagar o menystenir però que té una gran vitalitat: l’estat espanyol és plurilingüe i pluricultural. I, a més, vol recordar que és una realitat quantitativament important: el 45% dels ciutadans de l’estat espanyol viu en territoris que tenen llengua pròpia.

Les Corts convaliden el decret sobre Uber i Cabify amb l’únic vot en contra de Ciutadans. La diputació permanent de les Corts han convalidat els tres decrets llei del Consell sobre policies locals, municipis en riscs financers i la regulació del lloguer dels vehicles amb conductor (VTC), que estableix l’obligació de contractar-los amb una antelació mínima d’un quart i que té una moratòria de dos mesos per motius tècnics. Els dos primers decrets llei han anat avant amb els vots del PSPV i Compromís i l’abstenció del PP, Podem i Ciutadans. El dels VTC, a més, ha aconseguit també el suport del PP i Podem i només Ciutadans hi ha votat en contra. Pel que fa al decret dels VTC, la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha justificat la urgència d’aquesta normativa per la ‘distorsió’ del mercat i pel fet que els VTC operen com a taxis, però sense ser sotmesos a restriccions, cosa que significa una competència desigual. També ha subratllat que al País Valencià s’ha trobat una solució en un context pacífic, a diferència ‘d’algunes altres comunitats’, en referència a Catalunya.

Els Liberals d’Andorra s’ofereixen a fer costat a Espot sense entrar al govern. Els Liberals d’Andorra estan disposats a pactar amb els Demòcrates un acord de legislatura que garanteixi la governabilitat els quatre anys vinents. La formació, presidida per Jordi Gallardo, diu que vol una entesa per fer avançar qüestions prioritàries i d’estat al Consell General. Els quatre consellers que van aconseguir diumenge poden ser clau per a la governabilitat de la legislatura. Sumats als onze dels Demòcrates fan majoria absoluta. Els Liberals van fer ahir una reunió de l’executiva, en què es van considerar bons els resultats electorals i es van obrir a aquest pacte, que avaluaran amb Xavier Espot en una reunió la setmana vinent. Gallardo diu que els Liberals ‘no volen cap presència al govern’. Segons ells, veuen factible de pactar les qüestions que fan referència a Europa, a les pensions i a l’habitatge.

El Consell Escolar de les Balears refusa la politització de l’educació i la llengua. El Consell Escolar de les Balears ha mostrat refús a la utilització de l’educació i la llengua ‘com a eina política i de confrontació’. Feia referència a alguns dirigents polítics que n’han fet ús contra els docents, durant la pre-campanya electoral. Tot i que no esmenta noms, el Consell fa referència al PP i Ciutadans. En un comunicat, denuncia que els docents han rebut acusacions d’adoctrinament als centres de les Illes. Consideren que aquestes acusacions són de cada vegada més difamatòries i que no pretenen sinó atacar l’ús del català com a llengua vehicular pròpia. El Consell ha recordat que la llengua és una eina de comunicació i un element de cohesió social i no un instrument d’enfrontament i que a les Illes es fomenta la pluralitat lingüística, que consideren un ‘element de riquesa’. Per tant, aquestes declaracions, afegeixen, són un intent de ‘sembrar conflictivitat i tensió a la comunitat educativa i als centres, i danyen la convivència existent’.

LA XIFRA
850 euros és la proposta de salari mínim interprofesional que fa Pablo Casado. Actualment és de 900 euros, després de l’augment del govern espanyol de Pedro Sánchez abans de la campanya electoral.

TAL DIA COM AVUI
El 10 d’abril de 1998 es va signar l’Acord de Divendres Sant, que va marcar el final del conflicte al Nord d’Irlanda.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb