La desigualtat de gènere: un problema també present en l’anticoncepció

Recentment el Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism publicava un estudi sobre un mètode anticonceptiu hormonal per a homes que consistia en l’aplicació d’un seguit d’injeccions. El comitè mèdic encarregat de supervisar la investigació, però, va aturar l’estudi per un seguit d’efectes adversos que havia generat el fàrmac. La polèmica esclatava a les xarxes socials quan es coneixien els efectes secundaris en qüestió. L’assaig es va interrompre per casos d’acne (45%), desordres emocionals (18%) i augment del desig sexual (38%), efectes molt similars als de la píndola femenina que es troba des de fa anys al mercat i que, de fet, és un dels fàrmacs contraceptius més venuts a Espanya.

L’oferta al mercat: la primera mostra de la desigualtat

El ventall de mètodes anticonceptius actualment és molt variat. Tanmateix, llevat del preservatiu, la resta d’opcions són d’ús femení.

Quan parlem d’anticoncepció convé diferenciar els mètodes reversibles dels irreversibles.
En el grup dels reversibles hi distingim els mètodes barrera i els hormonals. Els mètodes barrera tenen en comú el fet que no provoquen efectes secundaris. En aquest grup s’inclouen: el preservatiu -tant el masculí com el femení-, el diafragma i el caputxó cervical. És important remarcar que el preservatiu és l’únic mètode que, a banda de l’anticoncepció, també protegeix de les malalties de transmissió sexual.

Els mètodes hormonals de moment només són aplicables a la dona i cal diferenciar-ne dos tipus: l’anticonceptiu hormonal combinat (que conté dos tipus d’hormones) i l’anticonceptiu hormonal compost únicament per un tipus d’hormona. Els mètodes combinats es distribueixen en forma de pastilles, pegats i anells vaginals. Els anticonceptius compostos per una única hormona es distribueixen en forma d’implants a la pell, injeccions i pastilles. En el grup de les píndoles hormonals també s’inclou la píndola del dia després.

Un altre anticonceptiu femení present al mercat és el DIU (dispositiu intrauterí). Aquest dispositiu pot ser hormonal o de coure. L’hormonal provoca els efectes secundaris propis dels mètodes hormonals. El DIU de coure també pot presentar efectes secundaris com canvis notables en el cicle menstrual.

Pel que fa als mètodes anticonceptius irreversibles -que no permeten retornar a la fertilitat un cop s’apliquen- destaquen la lligadura de trompes per a les dones i la vasectomia per als homes.

La notícia de la interrupció de la investigació sobtava perquè el tractament estudiat presentava una eficàcia superior, fins i tot, a la dels mètodes orals hormonals femenins. A més, un 75% dels participants asseguraven haver-ne quedat satisfets.

Un camp poc estudiat
En els darrers 50 anys, s’han produït pocs canvis en el terreny de l’anticoncepció masculina. Ara mateix només hi ha dos mètodes d’anticoncepció per a homes: els preservatius i la vasectomia. I només el primer és reversible.  Una de les principals raons per les quals la investigació en aquest camp no avança és que molt poques companyies farmacèutiques inverteixen recursos en el desenvolupament de mètodes anticonceptius per a homes. Només l’OMS, que ha estat la principal promotora d’aquest últim assaig, i algunes organitzacions sense ànim de lucre estan treballant per avançar en la recerca.

Una qüestió d’arrel cultural
La falta d’inversió ve acompanyada d’un problema cultural de fons: la planificació familiar i la contracepció s’han considerat històricament, i encara són considerades, una tasca exclusivament femenina. La prevenció de l’embaràs implica una responsabilitat compartida entre homes i dones però la societat ha assignat tradicionalment el pes d’aquesta preocupació al gènere femení.

Georgina Picas, llevadora:
“Les dones ens hem cregut i hem assumit que som les úniques responsables de la natalitat”

Un estudi de l’any 2013 sobre planificació familiar mostra que el 63% de les dones del món en edat fèrtil fan servir algun tipus de mètode anticonceptiu. Els mètodes anticonceptius més utilitzats a cada país estan molt condicionats pels hàbits culturals de cada societat. L’Estat espanyol és dels països on l’ús del preservatiu masculí és més elevat, amb un 31%, seguit de les píndoles femenines, amb un 20%. A països com Xina o Rússia l’ús de la píndola és molt poc comú, mentre que Alemanya o França, doblen l’ús que se’n fa a Espanya. Aquests hàbits culturals són els que mouen la indústria farmacèutica i les seves campanyes.

L’èxit de la píndola femenina als països desenvolupats és una de les raons per les quals  les grans farmacèutiques no han invertit més recursos en investigacions sobre anticoncepció masculina. No interessa llençar al mercat cap competència a les píndoles femenines. A més, la majoria de les propostes que s’estudien pels homes són a llarg termini i, per tant, generarien menys ingressos que unes píndoles que cal comprar mensualment. La inclusió al mercat de nous mètodes anticonceptius per a homes suposaria reduir la bretxa de gènere en aquest camp i aconseguiria que la planificació familiar fos, també a la pràctica, una responsabilitat compartida.

No cometre el mateix error
Analitzant el recent estudi és inevitable fer-se una pregunta: s’hauria comercialitzat la píndola anticonceptiva femenina d’haver estat inventada en l’actualitat? El primer assaig en dones de les píndoles anticonceptives hormonals es va dur a terme a Rio Piedras (Puerto Rico) en la dècada del 1950. Les dones que van participar no tenien gaire informació sobre el producte i tot i que van notificar efectes secundaris com migranyes, marejos, nàusees i coàguls sanguinis la píndola femenina es va comercialitzar. Tampoc van tenir-se en compte els possibles efectes secundaris que el fàrmac podia generar a llarg termini, com ara problemes de fertilitat. Des de llavors, però, les millores i les modificacions en les píndoles han estat constants i en l’actualitat els efectes secundaris negatius que aquestes presenten s’han reduït molt. De fet, convé destacar que moltes dones prenen la píndola pels seus beneficis addicionals com la disminució del sagnat i el dolor menstruals. Al marge que les coses en un principi no es van fer del tot bé, no hi ha dubte que la píndola ha transformat la llibertat sexual de la dona.

Isabel Fernández, ginecòloga:
“Moltes dones es beneficien dels efectes no contraceptius dels anticonceptius”

Per això i tenint en compte que avui en dia els anticonceptius masculins també deixen moltes incògnites, la minimització dels efectes secundaris i la consecució d’una plena reversibilitat han d’estar garantides abans de llençar cap mètode al mercat. Tot i així, potser no cal aturar les investigacions per uns efectes secundaris que durant més de 50 anys han patit i segueixen patint les dones. És necessària molta més investigació en el camp per no cometre els mateixos errors que es van produir en el passat. I potser hem de preguntar-nos per què al segle XXI els homes i les dones, de la mateixa manera que comparteixen el plaer sexual, no comparteixen també, amb igualtat de mètodes anticonceptius, la responsabilitat de la planificació familiar.