’55 urnes per la llibertat’, l’exposició itinerant que denuncia la violència del primer d’octubre a través de l’art, arriba a Barcelona. Va ser inaugurada a Brussel·les al juny i durant la primera quinzena del mes de setembre s’ha pogut visitar a la Casa de la Catalanitat a Perpinyà. A Barcelona serà inaugurada avui a la tarda a les 18.00 al Claustre Max Cahner de l‘Arts Santa Mònica i es podrà visitar fins al 25 de novembre. ‘El primer d’octubre ens van ofegar i no pot ser que ens quedem sense aire.’ L’artista David Torrents resumeix amb aquestes paraules tan contundents l’essència de l’exposició promoguda pel Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord.

L’entitat va donar cinquanta-cinc urnes del referèndum a cinquanta-cinc artistes, que les han convertides en obres d’art per a reivindicar la llibertat. Partint d’aquest mateix material comú, l’urna del primer d’octubre, cada artista ha volgut exposar la seva visió sobre què va significar aquell dia. Alguns, com ara David Torrents i Franc Aleu, s’han centrat a denunciar la violència de la policia i la repressió de l’estat espanyol. Aleu explica que, en la seva obra, vol fer referència a Felipe VI: ‘Li diuen “El preparao” perquè ha estudiat molt per ser rei. Al final, només li ha servit per a estar disposat a apallissar les nostres àvies amb l’objectiu de mantenir-se en el càrrec. Fins que no posem fi a la monarquia, no hi podrà haver entesa entre els pobles.’

L’urna de l’artista Franc Aleu.

Torrents fa la seva denúncia partint de l’experiència: ‘A l’urna, hi plasmo tota la meva família, que som dins, ofegats com en un aquari. Intenta reflectir què vam sentir quan érem al col·legi i experimentàvem amb intensitat totes les coses que passaven al voltant. Vam sentir la violència malgrat que allà no hi va haver càrregues.’

L’urna de David Torrents i Jacqueline Molnár.

Alguns altres artistes, en canvi, han preferit de subratllar els punts positius d’una jornada en què el poble va saber resistir amb fermesa i creativitat malgrat la violència. ‘La meva obra té la tapa de l’urna oberta per a remarcar la incògnita de què passava si votàvem. Podem parlar? Podem votar? Realment serveix un vot?’, explica l’artista Tom Carr.

L’urna de l’artista Tom Carr.

En una línia semblant, Enric Pladevall, que també hi participa, vol reivindicar allò que considera ‘l’acció política més important de Catalunya d’ençà de la guerra del 1936-1939.’

Urna de l’artista Enric Pladevall.

Missatge contundent dels artistes
Així és com volen enviar un missatge de denúncia de la violència policíaca del primer d’octubre, d’una manera contundent i col·lectiva, amb una participació prou àmplia: J. Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudiès, Biel Barnils Carrera, Jacquie Barral, Núria Batlle, Pere Bellès, Fabien Boitard, Danièle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme Esteve, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve i Bosch, Joan Fontcuberta, Marc Fourquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Patrick Jude, Emmanuelle Jude, Brigitte Kühlewind Brennenstuhl, Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni Llena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Odile Marot, Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Olry, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol Masramon, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents i Jacqueline Molnár, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila i Marga Ximenez.

‘És la primera denúncia d’aquesta mena, però no serà l’última. La gent de la cultura s’implica per demanar, per una banda, concòrdia i, per una altra, que s’alliberin els presos polítics’, explica Torrents. ‘Els artistes no sempre es manifesten voluntàriament en un fet històric, però en aquest cas ens manifestem tots, i ja era hora!’, afegeix. ‘Els músics van ser els primers a dir-hi la seva i nosaltres potser hem necessitat més espai per a reaccionar.’

Pladevall recorda que ells ja es van definir a favor del dret de decidir l’any 2014, abans que alguns altres col·lectius. Tanmateix, creu que ‘la repressió ha causat molta por’ i que, per aquest motiu, alguns no han volgut participar en la mostra.

El catàleg de l’exposició.

La denúncia internacional d’un dia que durarà anys
La mostra, que es podrà visitar a Barcelona fins el 25 de novembre, arribarà a Vic el desembre. L’any vinent passarà per València, Cervera i Girona i després per algunes ciutats europees. De fet, la internacionalització de la denúncia de la repressió n’és un dels objectius principals. ‘Volem cridar l’atenció sobre aquesta situació tan singular a Catalunya, que al cap i a la fi és un problema present a molts països d’Europa’, explica Tom Carr. Precisament, Franc Aleu entén l’exposició com una manera d’explicar al món què passa a Catalunya: ‘Convé que circuli pel món i viatgi durant anys per a deixar ben clar que “ni oblit ni perdó”.’

Quan s’acabi la ronda, les obres seran subhastades i els diners que en facin s’ingressaran a la caixa de solidaritat amb els polítics perseguits. El catàleg de l’exposició també servirà per a finançar-la. Aquesta publicació, editada en català, anglès i francès, és a la venda del mes de juny ençà. A més de les creacions de l’exposició, inclou texts d’autors diversos i fotografies d’alguns fets de les setmanes anteriors i posteriors al referèndum. És un llibre solidari en què tots els qui hi han participat ho han fet sense ànim de lucre, fins i tot la distribuïdora i els llibreters. ‘En diem El llibre groc perquè és tot pintat de groc. Vèiem clar que havia de ser així, per tota la càrrega simbòlica que té’, explica David Torrents, que ha dissenyat el catàleg i que ha participat en l’exposició.

El catàleg també inclou texts d’autors diversos.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb