Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Amb el ressò encara del vot discrepant amb el PSOE en la investidura de Mariano Rajoy, aquest cap de setmana el PSC farà el congrés en què aprovarà la nova direcció, presidida per Miquel Iceta, i l’estratègia política d’aquests anys vinents. Però el text que defineix l’estratègia no inclou cap referència a la relació que hi ha d’haver entre el PSC i el PSOE d’ara endavant. I un dels aspectes que cauen d’aquesta ponència política (pdf) respecte del primer esborrany és la referència a la ‘via canadenca’, la proposta de preguntar als catalans per la independència, en última instància, en cas que una eventual reforma federal de la constitució espanyola fos rebutjada a Catalunya.

La reforma federal, sense ‘via canadenca’
El document de la primera ponència marc, presentat a principi d’estiu, obria la porta a ‘verificar el suport ciutadà’ sobre la independència en cas que els catalans decidissin en un referèndum de refusar una reforma de la constitució que inclogués un acord bilateral entre Catalunya i la resta de l’estat, i posava d’exemple ‘una llei de claredat com la canadenca’, que establís les condicions ‘per si fos necessari de verificar el suport ciutadà a una eventual secessió’. Ara, després d’una dotzena d’esmenes sobre aquest punt, s’ha eliminat aquesta possibilitat de la redacció del pre-dictamen de la ponència que anirà a debat.

El pre-dictamen defensa un nou pacte constitucional que transformi en profunditat l’estat espanyol, ‘per tal de bastir una autèntica federació’. El nou pacte constituent –diu– culminaria ‘després d’un procés en el qual la voluntat de la ciutadania s’hauria d’expressar en diverses ocasions per mitjà dels seus i les seves representants, amb una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola’. Afegeix que, en qualsevol circumstància, el PSC ‘defensarà un plantejament federal i democràtic cercant un acord que la ciutadania pugui ratificar en referèndum’.

També diu que la consideració de l’estatut com a constitució de l’ens federat ‘haurà de ser referendat pel poble de Catalunya, que així decidirà lliurement la seva relació amb l’estat en el marc de l’autogovern iniciat per la ratificació dels estatuts de 1979 i 2006’.

Aquesta nova constitució es basaria en un model de caràcter federal, ‘amb les seves conseqüències de reconeixement i garantia de l’autonomia política dels ens federats i dels sistemes d’integració en les decisions estatals’. Haurà de permetre també de transformar l’estat en ‘un estat federal integrat per diversos ens federats (actuals comunitats autònomes), que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin’.

Segons el PSC, el principi federal ‘ha d’inspirar la solució als problemes existents i ha de resultar compatible amb el seu caràcter plural com a nació de nacions, i amb el reconeixement d’opcions polítiques i legislatives pròpies de cadascun dels ens federats’. Per trobar aquestes solucions, estableix que el nou contracte entre Catalunya i Espanya ha d’incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat de l’estat espanyol, un nou model de finançament ‘que garanteixi els recursos suficients a Catalunya’ i una ‘nova cultura federal en les relacions entre les diferents institucions’. Aquesta nova cultura s’ha de basar en el respecte, la cooperació, la lleialtat, la bilateralitat i el diàleg, per assumir ‘amb normalitat l’actual escenari de sobiranies compartides, interdependències i globalització creixent’.

Un nova entesa de l’esquerra
D’una altra banda, el document parla de la necessitat d’articular ‘la gran majoria progressista i catalanista que existeix a Catalunya’ i diu que cal impulsar immediatament un moviment social ampli i divers per assolir una majoria electoral. ‘Seria insensat i reaccionari dificultar-ho’, diu, i també ‘no propiciar-ho amb generositat i empenta’.

El PSC proposa la ‘col·laboració’ de les forces parlamentàries que es reivindiquin catalanistes ‘per assolir la més gran entesa possible al servei de Catalunya’ amb l’objectiu de bastir una estratègia nacional compartida tan majoritària i forta com sigui possible. Hi tenen cabuda les esquerres arrelades en el passat col·lectiu, però també les ‘de més recent formació’.

Per tot això, proposen una col·laboració estreta entre les forces d’esquerres presents al parlament ‘per tal de posar en comú aquesta voluntat i tractar de dibuixar una estratègia compartida de canvi i d’articulació del bloc social i polític que l’ha d’impulsar una aliança catalana de progrés’.

A la ponència, s’hi recorda el govern tripartit, al qual va mancar –admet–seguiment social i exigència estratègica. El PSC no sembla que vulgui repetir la fórmula, sinó arribar a una aliança pre-electoral en què tindria cabuda el futur partit d’Ada Colau, segons les fonts consultades. Se n’exclou, doncs, ERC i la CUP.

Cap esment a la relació amb el PSOE
El pre-dictamen no fa cap esment directe al protocol d’unitat entre el PSOE i el PSC que data del 1978 i que alguns membres dels socialistes espanyols havien demanat de revisar si els diputats del PSC acabaven votant no a la investidura de Rajoy, tal com va acabar passant. Però en l’apartat titulat ‘Per un nou inici del socialisme català’ hi ha aquesta frase: ‘El PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació.’

En el procés d’aportacions, se n’han recollides tres que sí que anirien en la línia de revisar el protocol, però no han estat incorporades a la ponència marc tot i que es debatran en comissió durant el congrés. Per aconseguir que passessin a plenari necessitarien un suport del 75% dels membres de la comissió, cosa que no sembla que passi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.