1. Les fronteres entre els xiïtes i els sunnites no es corresponen amb les fronteres dels estats.

saudi-arabia-sunni-and-shia

Ethnicities_and_religions_in_Iran

Precisament es barregen a banda i banda del golf Pèrsic. L’Aràbia Saudita és un país essencialment sunnita, però els xiïtes són importants al Iemen i a la frontera, i també a tota la costa entre Kuwait i els Emirats Àrabs Units. A l’altra banda del golf, el sunnites iranians –de fet, àrabs de l’Iran la majoria– també són a prop de la costa.

En total, es calcula que un 10% de la població de l’Aràbia Saudita són xiïtes, que són víctimes d’una clara discriminació de part de la monarquia, fidel seguidora del wahhabisme sunnita. Un detall a tenir en compte: la majoria dels opositors al règim són xiïtes.

2. Les zones poblades per xiïtes ocupen la major part del petroli del golf Pèrsic.

El 56% de les reserves mundials de petroli i gas són en un triangle que ressegueix bàsicament el traçat del golf Pèrsic. Els principals camps de petroli del planeta són en territoris habitats per xiïtes o a la mar adjacent. Això confereix un valor estratègic colossal a la zona.

Les conseqüències econòmiques d’un conflicte militar al golf Pèrsic, doncs, serien immenses.

20120515_shia_population_map_-_hi_res

3. La rivalitat entre perses i àrabs ve de lluny

Tot i ser musulmans els uns i els altres, àrabs i perses són pobles diferents, enfrontats històricament. La major part dels musulmans xiïtes són perses i d’ací ve que les minories xiïtes àrabs vegin l’Iran com un país de referència, al contrari que els seus compatriotes. Això els fa sospitosos a la majoria dels països àrabs. Els iranians no són pas els únics perses. Els kurds, per exemple, també ho són.

Una de les expressions d’aquesta rivalitat és la manera d’anomenar la mar que separa l’Aràbia Saudita de l’Iran. Internacionalment, és conegut per ‘golf Pèrsic’ però a l’Aràbia Saudita la tenen prohibida, aquesta denominació, i se n’ha de dir ‘golf d’Aràbia’. Aquest costum és viu també en més països àrabs, que no dubten a censurar mapes. Vegeu, si no, aquest mapa antic de la fotografia, exposat en un museu de Dubai, del qual s’han esborrat les lletres de la paraula ‘Persian’.

800px-Persian-gulf-dubai-mus

4. Hi ha veus que ja reclamen un remodelatge de les fronteres colonials per a adequar-les a la realitat actual 

Com a tot el tercer món, les actuals fronteres dels estats tenen molt poc a veure amb la realitat de sengles poblacions. La inestabilitat derivada de mantenir per força, dins el mateix estat, poblacions que no s’entenen fa que es comencin a sentir reclamacions per a canviar aquestes fronteres i adaptar-les millor a la realitat.

El mapa més polèmic va ser publicat per Ralph Peters, tinent coronel de l’exèrcit dels Estats Units, l’any 2006. Va aparèixer en una revista de l’exèrcit americà i suscità una enorme controvèrsia. S’hi proposa de redibuixar tot el Llevant, amb nous estats (el Kurdistan, el Balutxistan, un estat àrab xiïta i un estat sobre els indrets sants) i l’ampliació notable d’alguns altres, com ara l’Afganistan, Jordània o el Iemen.

L’Aràbia Saudita actual resultaria molt minvada. Només conservaria una part del territori, amb Jordània, el Iemen i el nou estat àrab xiïta. Es reduiria a una tercera part del territori actual i, a més, un estat religiós en controlaria els indrets sagrats. Amb aquesta divisió, deixaria de tenir pràcticament eixida a la mar i perdria el control dels pous del golf Pèrsic.

Aquest mapa s’ha fet servir unes quantes vegades a l’Aràbia Saudita per a proclamar que la unitat del regne resta amenaçada, especialment pels xiïtes del Iemen i de la costa del Pèrsic.

The-Project-for-the-New-Middle-East

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb