La conversa entre Trump i Borrell sobre Catalunya és poc creïble

Borrell, pel cap baix, ja ha mentit una vegada sobre una conversa amb Trump i les seues afirmacions han estat posades en qüestió sovint

Vicent Partal
Vicent Partal
26.12.2018 - 22:03
Actualització: 26.12.2018 - 23:03
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El periodista Fernando Ónega va dir al programa d’Antena 3 ‘Espejo público’ que el president dels Estats Units, Donald Trump, havia retret al ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, que trinxassen ‘la regió més pròspera d’Europa’, fent referència a Catalunya. Ónega no va aclarir d’on havia tret una informació tan concreta i no li ho va demanar ningú, però ha causat un debat polític ben acalorat: alguns mitjans han intentat traure’n tant profit com han pogut i una part de l’independentisme, fins i tot del govern, se n’ha alegrat excessivament, de manera acrítica. Perquè el problema de tot plegat és que tenim davant una informació molt poc creïble.

Ónega no esmenta en cap moment la font de la seua informació, però tot indica que és Borrell, per bé que és difícil d’imaginar per quina raó una persona tan contrària a la independència de Catalunya regala un argument tan contundent als independentistes. D’entrada, és més raonable de pensar que el periodista no s’ho inventa, però això no vol dir tampoc que allò que diga Borrell siga veritat. Sobretot, atesos els precedents.

Una altra vegada Borrell ja havia explicat que Trump li havia dit una cosa i la va haver de desmentir després. Va ser el 19 de setembre passat, quan, en un esmorzar al Club Siglo XXI de Madrid, va afirmar que el president dels Estats Units li havia dit que calia construir un mur al Sàhara per frenar l’emigració. Va afegir que fins i tot li havia dit que la frontera del Sàhara no podia ser més gran que la de Mèxic, cosa que evidentment és falsa. En les paraules de Borrell s’apreciava una certa voluntat de ridiculitzar el president nord-americà. Fonts diplomàtiques espanyoles van afirmar aleshores que només havien pogut parlar durant la visita del rei d’Espanya a la Casa Blanca el mes de juny, perquè era l’única vegada que Borrell s’havia vist amb Trump. Per cert, era el seu primer viatge com a ministre d’Afers Estrangers.

Durant aquella visita, Borrell va acompanyar Felipe VI, i efectivament va formar part d’una reunió acompanyat del seu homòleg –el secretari d’estat, Mike Pompeo– i d’un nombrós grup de persones que incloïa, per la part espanyola, el director general per a l’Amèrica del Nord, Fidel Sendagorta; el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, i el director de comunicació de la mateixa casa, el periodista Jordi Gutiérrez. Segons el programa oficial, la reunió era prevista a les 14.30 i havia de durar mitja hora, però els reis espanyols van arribar-hi un quart tard, amb la qual cosa pràcticament no van tenir temps de res. Es va difondre un comunicat conjunt ple de vaguetats i poca cosa més. La reunió ni tal sols va ser recollida com a notícia pels mitjans americans en les edicions de l’endemà.

Després, al setembre, Borrell va fer la compareixença al Club Siglo XXI. I l’endemà passat es va trobar obligat a desmentir les seues paraules perquè la Casa Blanca va negar rotundament que Trump ho hagués suggerit mai. La notícia de les paraules de Borrell havia estat recollida per tots els diaris dels Estats Units, ara sí, i això havia causat una gran indignació a la Casa Blanca. La negació de Borrell, feta a Nova York, va ser molt inconsistent, car va dir que Trump no havia parlat de cap mur, sinó que havia ‘deixat entendre’ que calia construir-ne un. Sorprenentment, el ministre va dir que no calia fer-ne un gra massa, de la inexactitud, si més no, de la seua declaració anterior. Una actuació també força sorprenent i ben poc diplomàtica.

Ara, en una mostra ben clara de la manera com, dissortadament, funciona actualment la informació, una cerca a Google amb les paraules ‘Wall Trump Sahara’ aportarà centenars d’articles segons els quals Trump va dir allò que no va dir i gairebé cap de Borrell reconeixent que el president dels Estats Units no n’havia parlat.

Amb aquest precedent a la mà, em sembla prudent de posar en quarantena qualsevol cosa que Borrell puga afirmar sobre Trump (de fet, recordant l’afer de la falsa escopinada d’un diputat d’ERC al congrés espanyol, em sembla prudent de posar en quarantena qualsevol cosa que diga Borrell). La seua animadversió envers el president americà l’ha dut a fer coses tan poc pròpies d’un ministre d’Afers Estrangers com escriure un article el mes de novembre a El Periódico saludant la derrota dels partidaris de Trump en les eleccions al congrés americà. I encara caldria recordar les polèmiques contínues que ha creat sobre aquest país, inclosa aquella afirmació tan a la lleugera sobre l’assassinat ‘d’uns quants’ indis americans, que el va obligar a disculpar-se en públic una vegada més.

En aquest context, tot i que és impossible de descartar completament que Trump hagués pronunciat la frase famosa, em sembla molt més sensat, periodísticament i cívicament, de desconfiar-ne i no fer córrer alegrement una afirmació amb tan poc fonament. Desconfiar de Borrell, no d’Ónega. Simplement perquè és més consistent de pensar que el ministre espanyol s’ha inventat la frase en alguna conversa amb periodistes, com abans s’havia inventat la del mur del Sàhara, amb la intenció de dibuixar un Donald Trump embogit i, segurament, de fer el milhomes i sentir-se important.

PS. Per a confiar en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat de guanyar, no cal agafar-se a coses de tan poca credibilitat. Però per a fer un país nou i sobretot per a fer un país millor necessitem més cultura crítica i més capacitat crítica, també, amb la informació que rebem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.12.2018  ·  23:09

Ni Borell ni la premsa espanyola són, en general, de fiar. Per tant, d’allò que esbomben, cal fer com deia mon sogre referint-se a certes persones que volien aparentar ser molt bona gent i que actuaven amb mala fe: “De bondat i santedat, la meitat de la meitat”.

Ramon Perera
Ramon Perera
26.12.2018  ·  23:15

Estic especialment d’acord amb el post scriptum de l’editorial.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
26.12.2018  ·  23:47

Impecable Partal!. Periodisme de qualitat i honestedat absoluta.
Respecte de la conducta de Borrell: el que menteix compulsivament, no té cap mena de credibilitat, sigui ministre o sumsumcorda.

Ramon Sans
Ramon Sans
26.12.2018  ·  23:48

Si LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS dan credibilidad a Borrell … como a todo el psoe…. desde ICETA a Pedro Sanchez o cualquiera de sus periodistas que les filtraran información falsa … tomaran decisiones equivocadas.

Si nuestros líderes dan valor al criterio de TRUMPH, nos ponemos en contra de toda la Europa seria políticamente , y nos convertimos en aliados de un populista … nos desacreditamos a nivel internacional-

Pero eso no es óbice para que aprobechemos esa noticia para escupirsela a TODOS LOS MAMPORREROS DEL 155 …. DESDE LAS BASES Y EN REDES SOCIALES , NO LOS PORTAVOCES DE LOS PARTIDOS QUE QUEDARIAN DESACREDITADOS SI LO HICIESEN…

¿ES CIERTO LO DE TRUMPH? si se mira desde el perfil del presidente de los EEUU , es muy creible, si Catalunya para máquinas … o las enlentece SPAIN ,no paga su deuda externa … la reclamación de Merckel sería por los derechos de ciudadania europea 21.O , por el contrario Trumph lo haria por los intereses de sus empresas afincadas en CAtalunya… se está empezando a perder el control de lo que ocurre en la calle … y eso es economicamente PELIGROSO.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
27.12.2018  ·  00:23

Per descomptat que tôt allò que diga Borrell i tots els borrellets de la cort borbònica s’ha de posar en quarantena. És una de les coses bones de la democràcia de tercera que tenim: haver descobert que, en efecte, la política actual està plena de mentides i mentiders. El problema de Borrell, però, és el seu complex de català, és a dir, d’intentar ser espanyol de cap a peus. I com que s’ha muntat a cavall guanyador, ara tremola de pensar en les potes del cavall, que es poden trencar i deixar el seu genet amb el cul a l’aire. Borrell fins i tot procura parlar en castellà sense que es note el seu naixement en un poblet de Catalunya i fa unes coses rares amb la boca que sembla que parle albanès o cosa semblant. Al final, és un tipus com Guerra, liberal en l’econòmic, reaccionari en tot allò que no siga el divorci i anticatlà furibund, tot i ser català.

Antoni López
Antoni López
27.12.2018  ·  00:53

La infatilització de la senectud ?, tingue-ho en comte. si és axò no s’aturarà.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
27.12.2018  ·  07:51

Jo estic en la linia d’Antonio López. Això no s’aturarà. Familia i partit l’haurien de protegir i retirar-lo.
Només confesar que jo també vaig caure al parany de la notícia sense pensar-hi massa

Gemma R.
Gemma R.
27.12.2018  ·  08:46

Sense saber dir perquè no li vaig donar massa importància a la notícia. Potser perquè inconscientment no m’ho vaig acabar de creure. Crec que Borrell és un home Intel.ligent, però desconcertat amb el que com a ministre d’exteriors ha palpat. S’ha trobat que ningú entén la manera de tractar Catalunya per part de l’Estat espanyol. I aquest fet primer el va emprenyar molt, després desconcertar i ara està en la fase de la por. Potser no és tant culpa de l’edat que ha fet totes aquestes bestieses. És podrien explicar també dés d’un desconcert de trobar-se que el seu nacionalisme ultra, no explica de manera comprensiva què passa aquí a l’exterior.

Podría ser, i només és una hipòtesi, que en aquesta fase de la por, hagués entès que això només es solucionarà políticament, i que comenci a preparar la opinió pública espanyola a través de gent tant àmpliament respectada com Fernándo Ónega.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.12.2018  ·  09:10

MUNICIÓ MULLADA

Ónega diu que Borell va dir que Trump havia afirmat… tot plegat no passa cap filtre de realitat.

Posats a especular, té més base de credibilitat la suposada afirmació de Trump sobre Catalunya que no pas la suposada invenció de Borell, perquè no li veig el rèdit: deixar en ridícul a Trump a còpia de fer-se l’important, atès que en clau interna, és una notícia prou potent contra l’unionisme, que la seva particular marató anticatalana no es pot permetre.

Trump, com qualsevol personatge reaccionari, li escau, segons com s’aixequi, posicionar-se, de “boquilla”, defensant un país democràtic i de progrés com és Catalunya que es veu sacsejat per un règim obscur neofranquista que actua amb violència, barroerament. Simplement són afirmacions que demà poden ser les contraries. Bé, demà dia 28, ja serien innocentades.

Albert Miret
Albert Miret
27.12.2018  ·  09:18

Un mentider compulsiu com l’Onega explica una mentida compulsiva del Borrell que segons ell li va dir un altre mentider compulsiu com és en Trump… Ni cas! És una “fanfarronada” com una altra portada a terme per una colla d’odiadors socials professionals. En canvi sí que m’ha sobtat que es doni tan poca importància a què el rei es permeti arribar tard a una audiència que li concedeix el “Trampes”, que aquest no li allargui i el rei torni a casa sense haver fotut res. Per a un espanyol d’aquells de la indisoluble unidad de Ehhhhhpaña, això hauria de ser una ofensa horrible, per la qual caldria titllar al “Trampes” i a tots els EEUU com a enemics. Després dels Belgues, els suïssos, els alemanys, els britànics, els kosovesos, els indis americans i tants altres que li queden per a barallar-s’hi i quedar definitivament com el més incompetent dels “menistrus” d’exteriors d’un país en clares i immediates vies d’extinció.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
27.12.2018  ·  09:27

Moltes gràcies, és força aclaridor aquest article. Respecto a Fernando Onega com a periodista tot i que estic segur que les seves idees sobre la independència de Catalunya estàn a una distància sideral de les meves.
Per altra banda el ministre d’exteriors que no calli, cada volta que obre la boca marca un tanto a favor de la independència, irritant a mig món. La independència i la república vindrà donada més pels errors dels del Reino que no pas pels encerts dels nostres polítics.
Endavant i que no pari. Gràcies senyor ministre.

Josep Salart
Josep Salart
27.12.2018  ·  09:45

Gràcies. Totes les editorials son per comentar, aprendre i reflexionar. Fins i tot si parlen de gent mediocre i que es morirà igual que els gats abandonats que he recollit, amb la diferència que ells es moriran a casa meva amb dignitat.
Vaja, i parlant de dignitat em ve al cap la que tenen els presos i exiliats, imputats i amaneçats..

Aquets dies, els que són socis d’algún club religiós, celebren no-sé-què de no-sé-qui que va passar a no-sé-on ni quan, però la dignitat la tenim, la portem, la mantindrem, la manifestarem i no ens la prendran mai pel simple fet de que no saben de que els parles.

Queda poc, estem arribant..

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
27.12.2018  ·  09:45

Segurament no sabrem mai si el que ha dit Borrell és veritat, mitja veritat o mentida. Estic d’acord en que no ho hem de donar per confirmat.

Però sigui el que sigui, en qualsevol dels tres cassos, és un senyal clar de que Espanya està molt pitjor del que ens sembla.

I sigui el que sigui té dos possibles efectes sobre l’independentisme: a) Espanya és més feble del que sembla, som-hi, seguim collant fort. b) des de fora ja collen espanya no cal que ho fem nosaltres. És clar quin és l’efecte que ens convé i quin és el que voldrien els nostres enemics.

Esther Miquel
Esther Miquel
27.12.2018  ·  09:58

Gràcies.
Molt d’acord, com el Ramon, amb el P.S.

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
27.12.2018  ·  11:10

Reconeixent que la expossició que far V.Partal en la Editorial, es molt coerent i salvan per part meva les diferencias idiologicas de Catalunya em Fernando Onega, no crec que un periodista del seu nivell i em molts anys de profesionalitat, en un programa de televisió i en directe i rodejat de anticatalans, en Fernando Onega, exposes un tema, sense tindrá ell les esquenas cobertas, un altre cosa es qui li va passar la informació, aqui si que podria a var falsetat, pro de Fernando Onega, crec sincerament que no es pot tindrá la minima dupte de la seva Profesionalitat.

Em tot, sigui o no sigui certe la noticia, de mal no ens far i veure en Marruenda escoltan la noticia la cara de fot, ya u donc per bó,

Antoni Morell
Antoni Morell
27.12.2018  ·  11:52

Aquest camaleònic periodista (1947), als anys 70 ja era sotsdirector de la publicació falangista Arriba. Després director de premsa de la presidència del govern d’Adolfo Suárez. Més tard Director d’informatius de la SER i la COPE. Darrerament ha fet de comentarista d’actualitat en les tertúlies “El debate” (TVE) i “El programa de Ana Rosa” (Telecinco).
De ben segur, actualment i si cal, HO NEGA tot,
Personatges així sempre tenen micròfon obert per servir a qui convingui. Formen part d’una fauna que, darrerament, està en alça.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.12.2018  ·  12:00

Onega pot haver estat enganyat. Però no és una qüestió matemàticament certa.

Perquè vivim des de fa tres o quatre segles al país de la mentida, l’engany sistemàtic i la desolació moral.

España, el país de Leviatan.
Regne de tantes corrupcions com les de Stalin o Hitler.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
27.12.2018  ·  12:03

Borrell ministre d’exteriors i Ros ambaixador a Andorra. Realment la diplomàcia espanyola no viu els seus millors moments!
És com posar piròmans a fer de guàrdies forestals.
De Trump ens en riem molt però és l’únic que fa antiglobalització… amb més ombres que clarors però en fa. No com els “socialdemòcrates” que s’ho menjen tot amb patates i la blanquejen…com la dreta… i així permeten personatges tant foscos- o
tant absents – com en Borrell. I així va pujant la ultradreta. Amb mentides espectaculars i mediàtiques incloses.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
27.12.2018  ·  13:58

La notícia es sospitosa, però el perquè es lo més interessant.
Reflexionem: en aquestos moments el diable per Espanyistan es Trump, la seva política pot portar molts problemes a les exportacions espanyoles. Ara bé, posar a Trump favorint Catalunya, per la perversa i mesquina ideologia del Borrell, vol dir que posen a tots dos en el mateix sac d’odi.
Així que crec que es una maniobra per accentuar el odi als catalans a través de Trump.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.12.2018  ·  15:54

Estando de acuerdo con el P.S. del editorial creo que la noticia del día no es Trump-Borrell sino ésta:

https://www.larepublica.cat/mastegot-de-pablo-hasel-a-rufian-es-un-caradura-rei-del-postureig-i-un-estafador/

Por fin, alguien empieza a llamar a las cosas por su nombre y lo hace un rapero.

¡ Esto va pa largo !

Josep M Armengou
Josep M Armengou
27.12.2018  ·  16:50

Dos mentiders de l’alçada d’un campanar de poble. I si al govern algú li fa mitja gràcia, pitjor encara.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.12.2018  ·  17:18

No crec que Trump ho digués perquè, simplement, Trump no toca ni quarts ni hores, i encara menys no deu tenir ni idea de qui som ni on som. Li devem sonar a alguna pel·lícula de la Disney.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.12.2018  ·  17:18

La veritable notícia del dia -de Borrell ni un borrall- és que fa quaranta anys que l’hereu del dictador colpista, passats tots els terminis pertinents, va signar per fi una constitució sortida d’unes corts ordinàries, no constituents, amb els 40 de designació reial hereus d’Ayete actius, sota vigilància militar i amb ajuntaments franquistes arreu, i que el BOE, oh meravella, no publicaria l’endemà 28 de desembre sinó el 29, sense que hi haguera res de més important que una carta magna per ser publicat. Tot i l’agnosticisme, he de reconèixer que de vegades qui controla els temps a dalt fa gala d’un finíssim sentit de l’humor i la crítica més depurada.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
27.12.2018  ·  17:26

Bon editorial sobre lo senzill que és fabricar notícies i falses informacions en aquesta era de l’immediatesa que ens ha tocat viure.

Manuel Viladevall
Manuel Viladevall
27.12.2018  ·  18:12

De la mateixa manera que els EUA varen desmentir el mur del Sàhara, cal esperar que desmuntin el que diuen que ha dit Borrell. Si no ho fan, benvingut sigui el que diuen, que ha dit Trump.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies