En les últimes dècades hem viscut un fort ressorgiment de l’antisemitisme i el racisme als països occidentals, impulsat, entre altres coses, per l’arribada d’un gran nombre de refugiats i uns altres migrants no europeus a Europa. L’ultranacionalisme, el racisme i l’homofòbia prevalents en l’extrema dreta recorden la ideologia nazi (i altres ideologies feixistes). No obstant això, el creixent antisemitisme, a vegades redactat en termes d’antisionisme i prevalent en les organitzacions esquerranes, també planteja interrogants sobre els seus orígens ideològics. 

Una retrospectiva contínua sobre la complicada relació entre la ciència i les ideologies nazis i antisemites mostra que i) malgrat que la naturalesa d’aquestes ideologies no era científica, sovint rebien el suport de científics que violaven les normes ètiques existents; ii) aquest fet no implica que totes les ciències estiguen en tot moment polititzades o que siguen inseparables de la ideologia; iii) combatre aquestes ideologies avui dia no hauria de ser una qüestió de canviar els principis científics, sinó d’incidir sobre aquests i sobre la seua implantació en la nostra societat al complet.

La ciència i la ideologia de l’Alemanya nazi

En 1941 Sir Richard Gregory, exeditor de Nature, va assenyalar el perill de fonamentar els processos científics en principis que no ho són: «Convertir la raça, les conviccions polítiques o la fe religiosa en barreres per a la cerca de coneixement natural implica que la ciència de l’Alemanya nazi perd la seua ànima amb el propòsit d’obtenir el món» (citat en Deichmann, 2000). Sis anys després, Max Delbrück, un físic i genetista alemany que llavors residia als Estats Units, preparava una visita a Alemanya. El genetista americà Hermann Muller li va demanar que esbrinara quins genetistes alemanys no havien ajudat voluntàriament el règim nazi en cap moment. Aquesta informació, va suggerir, «seria molt útil per al nostre Comitè d’Ajuda als Genetistes a l’Estranger, perquè molts dels seus membres […] no volen que s’utilitzen els seus diners per a ajudar gent que haja participat en la prostitució de la ciència o en el moviment que podria haver destruït els valors que hauria de representar la civilització» (Deichmann, 1996, p. 312).

Muller i Gregory responien d’aquesta manera a l’existència d’un ethos científic que havia estat violat pels cien­tífics de l’Alemanya nazi. Pensaven que la ciència no està, ni hauria d’estar, influïda ideològicament, sinó que hauria d’actuar d’acord amb les seues pròpies normes i preceptes; per tant, el suport ideològic i pràctic dels científics a la política racial nazi es podria qualificar de prostitució. També consideraven la universalitat, és a dir, la independència de qualsevol afiliació nacional o ètnica, un principi científic fonamental. 

«Els científics de l’Alemanya nazi van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres»

Encara que puguen semblar idealistes avui dia, aquests punts de vista estan relacionats amb principis que, al costat de metodologies i epistemologies especials, han permès que la ciència es convertisca en l’autoritat del coneixement, molt superior i més fiable que la generada per qualsevol altra activitat humana. El fet que, al llarg dels segles, els científics, particularment en els règims totalitaris, no s’ajustaren exclusivament a principis científics, sinó que foren influïts també per les ideologies imperants, no ha impedit la generació d’un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats. El descobriment de la fissió nuclear i la síntesi dels gasos nerviosos tabun i sarín a l’Alemanya nazi són exemples del potencial de les activitats científiques també en els règims totalitaris. Per aquesta raó, la tendència actual de considerar que totes les ciències estan arrelades en la ideologia política i de negar el seu estatus privilegiat com a generadores de coneixement és perillosa. Relativitza el poder real dels resultats científics en mans d’enginyers i polítics, especialment en règims inhumans, i exculpa els científics que donen suport voluntàriament a ideologies i pràctiques immorals amb el seu treball i prestigi. 

Com s’ha documentat àmpliament, els científics de l’Alemanya nazi, sovint sense pressió política, van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres, per exemple com a milloradors de plantes que perseguien el desenvolupament de varietats de cultius que s’adaptaren a les condicions dels territoris ocupats en l’«Est» (a Polònia o la Unió Soviètica); psiquiatres que van decidir assassinar pacients per mitjà de l’eutanàsia; antropòlegs que es van pronunciar com a experts en matèria de pertinença a grups «racials» en el marc de la Llei de Nuremberg (en molts casos basant-se només en fotografies dels presumptes pares); químics que realitzaven investigacions amb aplicacions bèl·liques, entre aquestes la guerra química; i doctors que duien a terme experiments, amb freqüència fatals, sobre els reclusos als camps de concentració, amb el propòsit d’aportar nous tractaments o vacunes als seus militars, per mencionar només alguns dels exemples. 

No obstant això, el fet que molts cien­tífics donaren suport a les ideologies i polítiques nazis no significa que les crearen ells mateixos. Per tant, encara que mesures individuals com l’esterilització forçada dels «no aptes genèticament» es basaven en la ciència, els marcs racistes i antisemites de la ideologia i la pràctica nazis certament no ho estaven. Però la llei d’esterilització eugenèsica, encara que fora extrema en la seua aplicació en comparació amb lleis similars en altres països, incloent-hi els Estats Units, no estava dirigida a races particulars, i no era, com afirmava, per exemple, l’historiador Robert W. Sussman (2014), la raó de ser de la deportació i l’extermini dels jueus.

Llig l’article complet al web de Mètode

Ute Deichmann. Directora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la Vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel) i professora adjunta en la mateixa universitat, així com en la Universitat de Colònia (Alemanya). La seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb